tag:blogger.com,1999:blog-45999507625517326942024-03-13T00:18:27.601+01:00Trempera literàriaTrobareu les novetats literàries acompanyades de citacions extretes de l'obra que es comenta. També oferiré informació sobre presentacions de llibres a Barcelona.Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comBlogger180125tag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-50198677915426343952016-06-24T03:00:00.000+02:002016-06-24T08:24:45.597+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Urgell<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVo0CPPzei6mPl-TEBhR9giXIReIc2w9qte-QAnoph0ZebQ9R8e8dTJDTfR4GHwyyjhyphenhyphenZWPUsibnvPbqV36-vNYKoEEK-vHCzXNC9Zx56o_7l8EH80wH6RVpLLXXrs8SeMcIFBhB5b034I/s1600/Ayats+Viatge+literari+2016+cartell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVo0CPPzei6mPl-TEBhR9giXIReIc2w9qte-QAnoph0ZebQ9R8e8dTJDTfR4GHwyyjhyphenhyphenZWPUsibnvPbqV36-vNYKoEEK-vHCzXNC9Zx56o_7l8EH80wH6RVpLLXXrs8SeMcIFBhB5b034I/s400/Ayats+Viatge+literari+2016+cartell.jpg" width="495" /></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><strong><span style="color: orange; font-size: large;">L’Alt Urgell a través d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Unes Memòries possibles del doctor Molines: 1893-1955</i> de Ricard Poy
i Albert Villaró</span></strong>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">‘Autobiografia apòcrifa’ de Xavier Maestre basada en documents de l’arxiu familiar i el testimoniatge dels qui el conegueren. El ‘doctor Molines’ nasqué a Andorra la Vella el 1893. Fill de Bonaventura Maestre, cap de casa Molines i tres cops síndic general de les Valls d’Andorra, i de Dolors Dallerès. S’instal·là a la Seu d’Urgell el 1921. Primerament, fou metge rural als pobles del vessant nord de la Serra del Cadí i, més endavant, dentista amb consulta oberta al carrer Major de la Seu. Amenaçat pels anarquistes durant els primers dies de la guerra civil es refugià amb la seva dona a la casa pairal andorrana on hi romangué fins a l’acabament del conflicte bèl·lic aixoplugant molts refugiats urgellencs. Bolcat en cos i ànima a la seva professió fins a l’últim alè, mostrà sempre molta generositat envers els desafavorits. Impregnat d’amor paternal i conjugal estava convençut de la complexitat de la vida. Bon conversador, deixava sovint l’interlocutor corprès amb les seves idees enginyoses. Llibre que es presenta acompanyat d’un estoig amb moltes fotografies i objectes personals com es pot veure més avall.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><span style="color: #f3f3f3;">Ricard Poy i Albert Villaró, <em>Unes Memòries possibles del doctor Molines: 1893-1955</em>. Barcelona: Nova Era, 2012. 179 p.<br />Informació complementària sobre l’autor a: “</span><a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-21285658.xml"><span style="color: #f3f3f3;">Albert Villaró i Boix</span></a><span style="color: #f3f3f3;">” dins <em>Gran <a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-21285658.xml">Enciclopèdia Catalana</a></em><a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-21285658.xml">, 2015.</a></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibNTHWLBCHQAf4ebsgR-oElhMl7LLbTMXcDjd1MKAr9Cwdq9Xp8B9G_C1PDbiIs-aUwcdDbctfV8APUo2dn_ATuA7yW5TS4Ez6Qmpd1FIEmmTFwQgMhQP9JzjkbZU2PrYShb1poR_MoEui/s1600/viatge+42+foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibNTHWLBCHQAf4ebsgR-oElhMl7LLbTMXcDjd1MKAr9Cwdq9Xp8B9G_C1PDbiIs-aUwcdDbctfV8APUo2dn_ATuA7yW5TS4Ez6Qmpd1FIEmmTFwQgMhQP9JzjkbZU2PrYShb1poR_MoEui/s400/viatge+42+foto.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif"; line-height: 115%;">Quina altra obra proposaríeu
per fer un itinerari per l’Alt Urgell?</span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-37483349281497159052016-06-17T03:00:00.000+02:002016-06-24T08:18:56.840+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Conca de Barberà<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: orange; font-size: large;"><strong>La Conca de Barberà a través d’ <em>Els secrets de la reina</em> de Xúlio Ricardo Trigo.</strong></span> <br /><br /><span style="color: #f3f3f3;">El monestir de Poblet és l’escenari d’aquesta novel·la que transcorre a l’edat mitjana i, simultàniament, a l’època actual. La Beatriu Casal i l’Enric Grau, dos joves professors d’Història medieval de la Universitat de Barcelona, acaben de rebre la notícia de l’assassinat de Ricard Serra, un antic amic de la Facultat. Descobreixen que la víctima investigava un manuscrit d’Aloi de Montbrai, escultor que estava treballant el 1348 per encàrrec reial en les sepultures dels que serien els futurs reis de Catalunya al recinte sagrat. Coneixia de prop les tensions polítiques del rei Pere lll el Cerimoniós. El Mestre Aloi havia escrit que Elionor de Portugal, la reina, en el seu sojorn a l’església monàstica, no havia mort a causa de la Pesta Negra sinó que havia estat assassinada. Els dos historiadors es traslladaran a un hotel prop del monestir per tal d’indagar el crim del seu company. Amb l’ajuda del pare Guillem Rosa, antic abat de Poblet, desemmascararan l’assassí, desxifraran l’enigma de la mort de la reina i també tot l’entramat que la història oficial havia silenciat des del segle XlV fins als nostres dies. Novel·la que combina les dues històries i intrigues amb habilitat, </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial";"></span><span style="color: #f3f3f3;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Xúlio Ricardo Trigo, <em>Els secrets de la reina.</em> Barcelona: Columna, 2008. 261 p. (Col·lecció Clàssica 'Columna'; 764)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Informació complementària sobre l’autor i l’obra a: Guillem Molla: “<span style="color: orange;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/trigoxr/pagina.php?id_sec=1030">Xúlio Ricardo Trigo</a></span>” dins Associació d’escriptors en llengua catalana. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">A continuació
entrevista filmada a Xúlio Ricardo Trigo. Tarragona: ESCAT, 2011.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="265" src="https://www.youtube.com/embed/SbrsH09DHvY" width="500"></iframe>
<br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina altra
obra triaríeu per fer un itinerari per La Conca de Barberà?</span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-72353680841873319002016-06-10T03:00:00.000+02:002016-06-17T16:20:59.628+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Penedès<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; line-height: 115%;"><strong><span style="color: orange; font-size: large;">Viatge al Baix Penedès a través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pau Casals: dades biogràfiques inèdites,</i>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">cartes íntimes i records viscuts</i>
d’Enric Casals</span></strong></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Biografia
de Pau Casals (El Vendrell 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973) escrita pel
seu germà Enric, violinista, compositor i director d’orquestra. Comença amb
l’evocació de la infantesa al Vendrell amb el guiatge musical del pare,
organista i el seu professor de piano; l’aprenentatge amb Josep García, el
primer i únic mestre de violoncel d’aquesta localitat; l’estimul de la mare que
l’encoratjà als dotze anys a l’estudi d’aquest instrument a l’Escola Municipal
de Barcelona; els estius fins al 1937 a la casa de la platja de Sant Salvador
on els vendrellencs anaven a prendre banys; l’èxit com a concertista a
Catalunya i arreu del món. Més endavant, l’autor s’endinsa en els temps
dramàtics de la guerra civil espanyola i les seves conseqüències: el primer
exili a Prada de Conflent, l’inici de la composició d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Pessebre </i>(1944) i el seu assentament a San Juan de Puerto Rico,
terra natal de la mare, a partir de 1956. A l’ última part del llibre destaca l’estrena
el 1971 de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Himne de les</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nacions Unides</i> a Nova York on interpretà
també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cant</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dels ocells</i>, i pronuncià un breu parlament evocant el paper de
Catalunya en la lluita per la pau universal. Biografia amb cartes inèdites i nombroses
il·lustracions que ens apropa a aquest gran músic vendrellenc i universal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Enric Casals,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pau Casals: dades biogràfiques inèdites,
cartes íntimes i records</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">viscuts</i>.
Barcelona: Pòrtic, 1979. 341 p. (Memòries; 26).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #f3f3f3;">Informació complementària sobre l’autor al document: </span><a href="http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/07/14/15/46/736305e5-8375-4273-bb64-4b9714ef5dd3.pdf"><span style="color: orange;">Cessió del fons Enric Casals Defilló</span></a><span style="color: #f3f3f3;">. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat, 2011.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">A continuació
filmació “Pau Casals Museu-Casa”, Fundació Pau Casals, 2015.</span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="255" src="https://www.youtube.com/embed/LFjKz17RrDo" width="500"></iframe>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">Quina altra
obra suggeriríeu per fer un itinerari al Baix Penedès?</span> </span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-68597959514888194722016-06-03T03:00:00.000+02:002016-06-17T16:19:58.299+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui Les Garrigues<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "calibri";"><strong><span style="color: orange; font-size: large;">Les Garrigues a través del text següent de Josep Pla:</span></strong> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "calibri";">“</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">Quantes
coses podem veure en aquesta comarca! Gairebé al mig hi ha el Cogul. Gairebé a
un quart de la població, a la dreta del riu Set, en un paratge que sembla un
cataclisme geològic, hi ha les famoses pintures rupestres. Aquestes pintures no
tenen la fama mundial de les d</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">’</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">Altamira, per</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta"; mso-bidi-font-family: "Anna Beta";">ò</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";"> s</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta"; mso-bidi-font-family: "Anna Beta";">ó</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">n d</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">’</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">una
gran notabilitat. S</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta"; mso-bidi-font-family: "Anna Beta";">ó</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">n
pintures en vermell i negre, i les imatges responen a diversos tipus d</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">’</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">animals
-el bou, el cérvol, l</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">’</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">ant</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta"; mso-bidi-font-family: "Anna Beta";">í</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">lop, etc.- dibuixats amb aquell
realisme sintètic, fascinador, agudíssim, que utilitzaren els nostres remots
avantpassats. També hi ha pintures d</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">’</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta"; mso-bidi-font-family: "Anna Beta";">é</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">ssers humans, tant del sexe
masculí com del femení i, com els animals, estan reproduïts tant en forma plena
com en forma estilitzada. Els animals estan agrupats en escenes de caça i,
entre els agrupaments humans, un dels més notables és la dansa en què apareixen
nou dones que ballen al voltant d</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">’</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "anna beta";">un home</span></i></span><span style="font-family: "calibri";"><span style="font-size: large;">”</span> (Josep Pla,
pàg. 1069) </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Josep Pla, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tres guies</i>.
Barcelona: Destino, 1976. 1127 p. (Obra completa/Josep Pla; 30) </span><br />
<span style="font-family: "calibri";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Informació complementària sobre l’autor i l’obra a: Antoni
Comas, “</span><a href="http://www.lletres.net/pla/pla-bioc.html"><span style="color: orange; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Notícia biogràfica de Josep Pla</span></a><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">” dins <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Antologia de la literatura catalana</i>. Barcelona: Fundació
Mediterrània, 1981, pàgs. 432-434 </span></span><br />
<span style="font-family: "calibri";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A continuació vídeo “La Roca dels Moros de Cogul” realitzat
per l’Institut Català de Paleologia Humana i Evolució Social, 2008.</span> </span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/cC2rNsqUwDk" width="460"></iframe>
<br />
<span style="font-family: "calibri";"><span style="color: #f3f3f3;">Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per les
Garrigues?</span> </span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-63390280022640654932016-05-27T03:00:00.000+02:002016-06-03T09:07:03.843+02:00 Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alta Ribagorça.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: orange; font-size: large;"><strong>Viatge a
l’Alta Ribagorça a través d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El País dels
crepuscles </i>de Sebastià Benassar</strong></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">A
l’hivern de 2009 el comissari Jaume Fuster es desplaça des de Barcelona fins al
Pont de Suert per impartir un curs de formació als Mossos d’Esquadra desplegats
a la comarca de l’Alta Ribagorça. Un cop aposentat una patrulla d’agents
l’informa que dos pastors de Durro han trobat un cadàver, assassinat d’una
manera violenta, a l’ermita romànica de Sant Quiric. El comissari juntament amb
els policies intenten trobar la pista d’aquest crim i la tirallonga de morts trobats
més tard a les esglésies romàniques de la Vall de Boí. La Irene, una estudiant
d’Història de l’Art que treballa al Patrimoni Romànic de Boí, obrirà una
escletxa a la investigació que serà decisiva per resoldre el cas. Els explicarà
la simbologia d’algunes pintures romàniques i la llegenda medieval del mal
cavaller Hug Roger. La reinterpretació d’aquest passat teixit d’antigues
supersticions arrelades a la contrada i la connexió amb el present ajudaran a
entendre els conflictes interns que han portat a l’assassí a voler acabar amb
tantes vides. Novel·la d’intriga amb uns diàlegs àgils que ens atrapa des de la
primera página.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Sebastià
Benassar, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El País dels crepuscles</i>.
Barcelona: Alrevés, 2013. 203 p. (Crims.cat; 6.</span></span><br />
<span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"> </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
ampliada a: Manel Haro, “Sebastià Benassar: “Barcelona està començant a ser
inhòspita per als barcelonins”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.llegirencasdincendi.cat/2013/04/sebastia-bennasar-autor-del-pais-dels-crepuscles-i-nocturn-de-sant-felip-neri/"><span style="color: red;">Llegir en cas d’incendi</span></a></i><span style="color: red;">,</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>2013. </span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">A continuació
vídeo sobre la novel·la “El País dels crepuscles”. Presentació a càrrec d’Antònia
Oliver dins del marc de la lV EDICIÓ EL MÉS NEGRE DE BORN. Barcelona, 2013.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="215" src="https://www.youtube.com/embed/EtCrKAmsvks" width="460"></iframe>
<br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quina altra obra proposaríeu per fer un
itinerari per l’Alta Ribagorça?</span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-61369911253130530952016-05-20T03:00:00.000+02:002016-05-27T07:39:40.260+02:00Viatge literari pes comarques de Catalonha: aué era Val d’Aran<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: orange; font-size: large;"><strong>Era Val
d’Aran a trauès de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jacinta</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">casa e país</i> de Pepita Caubet</strong></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">A
mitjans del segle XX Jacinta hereta la casa pairal situada en un llogaret de la
Val d’Aran. Ella ha viscut sempre en aquesta masia juntament amb la seva
família. Vinculada a la terra intenta continuar el fil de la tradició dels seus
avantpassats que durant diverses generacions s’han dedicat a l’agricultura, a
la ramaderia i a l’explotació forestal. Jacinta haurà d’assumir al cap d’uns
anys un seguit de canvis: l’arribada del turisme de neu i alta muntanya que
canviarà la fesomia del territori i la mentalitat dels seus habitants, la mort
sobtada del seu home i l’allunyament físic dels seus dos fills que treballen al
Quebec i a Barcelona. Accepta amb resignació que res tornarà a ser com abans: “es
portes deth passat se van barrant. Çò de nau remplace çò de vielh”. Romandrà sola
al mas al final de l’obra però amb l’escalf de la Jana i en Jipet, dos vells
amics amb qui comparteixen un present ple de mancances i un futur incert.
Novel·la imprescindible en llengua aranesa que ens ofereix fragments de la
història d’aquest país a través de l’estudi d’una família de la contrada.</span></span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial";"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">
</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Pepita
Caubet, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jacinta, casa e país</i>. Lleida:
Pagès, 2005. 101 p. (Colleccion Garona ; 15).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
ampliada sobre l’autora i l’obra a: <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/caubet-pepita"><span style="color: orange;">Qui és qui</span></a></i> Índex d’autors: Caubet, Pepita. Institució de les Lletres Catalanes,
2014.</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">A continuació
primera part del programa “Caçador de paraules-L’aranès” de TV3, 2008<span style="font-family: "times new roman";">.</span></span></span></span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Fi3Q_FrJbQY" width="420"></iframe><span style="color: #f3f3f3;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina altra
obra suggeriríeu per fer un itinerari per era Val d’Aran?</span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-64173200419834002372016-05-13T03:00:00.000+02:002016-05-20T06:49:20.843+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Penedès...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: left;" trbidi="on">
<br /></div>
<div style="clear: both; text-align: center;" trbidi="on">
<span style="color: windowtext;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">Viatge 36. L’Alt Penedès a través d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El silenci de les vinyes</i></span><span style="font-size: large;"> de Gisela Pou.</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Santa Pau, un poble imaginari prop de Sant Sadurní d’Anoia, és l’escenari principal d’aquesta novel·la que transcorre al segle XXl. Aurora del Bas, llicenciada en Química, decideix dirigir les Caves Brucart, una de les més importants del Penedès, després de la mort del seu sogre. Intel·ligent, ambiciosa, treballadora i amb un gran amor envers les vinyes converteix aquesta empresa familiar centenària en un gran imperi. Alhora manega subtilment la vida dels seus cinc fills. El dia del casament de l’hereu es produeix una desgràcia: la mort per accident de moto d’en Xavier, el més estimat. L’anònim que rebrà més tard en què es posa en dubte la causa de l’incident l’impulsa a contractar un detectiu per tal d’esbrinar la veritat. La investigació descobrirà actuacions tèrboles de la família que s’han mantingut en secret durant molts anys. Fet que capgirarà el seu tarannà orgullós i la seva concepció del món. Gisela Pou aporta una copiosa informació sobre el món de les vinyes.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial";"></span><span style="color: #f3f3f3;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Gisela Pou, El silenci de les vinyes. Barcelona: Planeta, 2011. 456 p. (Ramon Llull. Narrativa; 126)<br />Informació ampliada sobre l’autora i la seva obra a: </span><a href="http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/pou-valls-gisela"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quiés qui</span></a><span style="color: #f3f3f3;"> I</span><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ndex d’autors: Pou Valls, Gisela. Institució de les Lletres Catalanes, 2016. <br />A continuació vídeo “L’escriptora Gisela Pou a la biblioteca de Cardedeu”. Televisió de Cardedeu, 2012.</span></div>
<div style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="color: windowtext;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">
</span>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7uDuR3pjH2c" width="420"></iframe></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quina altra obra proposaríeu per fer una ruta a l’Alt Penedès?</span><span style="color: windowtext;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">
<span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: small;">
</span></span></span></span></span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-56599351766758131542016-05-06T03:00:00.000+02:002016-05-13T07:19:33.494+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Ebre<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: orange;"><span style="font-size: large;"><strong>El Baix Ebre
a través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Long play per a una ànima
trista</i> de Gerard Vergés.</strong></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">Tortosa
i el paisatge de les terres de l’Ebre tenen una importància decisiva en l’obra
lírica de Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014). A la primera part d’aquest llibre
el poeta evoca la infantesa a la seva ciutat nadiua: el record de l’Ebre ‘riu
mític i remorós’; les olors diverses associades a moments claus<span style="color: red;"> </span>del seu microcosmos infantil; l’aprenentatge plaent a
l’Institut i el primer petó; el terror del conflicte bèl·lic de la guerra civil
i la descoberta del dolor quan les campanes de la catedral de Santa Maria
‘tocaven a difunt’. A la segona<span style="color: red;"> </span>part s’acosta a l’experiència
amorosa. A la tercera ret homenatge a aquells escriptors<span style="color: red;"> </span>com ara Ausiàs March, Carles Riba, George Eliot o William Shakespeare<span style="color: red;"> </span>que l’han marcat o li han servit de referència. El poemari
acaba amb una reflexió sobre el futur catastròfic del nostre planeta. Versos
sublims de la veu d’un gran humanista.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">
<span style="font-family: "times new roman";">
</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Gerard
Vergés, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Long play per a una ànima trista</i>.
Barcelona: Proa, 1986. 81 p. (Llibres de l’Óssa Menor; 137).<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "times new roman";">
</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Entrevista a l’autor:
Ferran M. Benaiges, “Gerard Vergés: ‘Hem de ser autèntics sense ser folklòrics’”,
<a href="http://www.nuvol.com/noticies/gerard-verges-hem-de-ser-autentics-sense-ser-folklorics/"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: orange;">Núvol, el digital de cultura</span></i>,</a> 2014.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">A continuació
vídeo <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Gerard Vergés. El poeta
alquimista, (1931-2014)” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a cura de Juan
López-Carrillo, 2015.<o:p></o:p></span></span><span style="font-family: "times new roman";">
</span></span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="215" src="https://www.youtube.com/embed/5bgGmAWR_CM" width="460"></iframe>
<br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina altra
obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Baix Ebre?</span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-77521046714522423352016-04-29T04:00:00.000+02:002016-05-06T07:27:54.232+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui La Segarra<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="color: orange; font-size: large;">La Segarra a
través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’estudiant de Cervera</i>
d’Alfons Maseras.</span></strong></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">L’acció
d’aquesta novel·la s’emmarca a la ciutat de Cervera l’any 1830. L’estudiant barceloní
Roger Fonollar, protagonista central de l’obra, està cursant Lleis i Filosofia
a la Universitat de Cervera. Idealista, autor de poemes romàntics i partidari
del liberalisme polític s’enamora de Florentina, una cerverina de gran bellesa,
que correspon a la seva requesta amb capteniment. La baronessa Isabel
Bellcaire, casada amb el baró de Castellfollit, absolutista i home de confiança
del Comte d’Espanya, s’obsedeix a seduir l’estudiant amb la intenció
d’allunyar-lo de la seva estimada. El seu desig fallit i la venjança posterior provocaran
conseqüències greus a Roger i a onze alumnes més de tendències liberals.
Aquests seran empresonats a la planta baixa de la Universitat i més endavant
alliberats per Llàtzer de Dou, el catedràtic d’Oratòria. Novel·la que retrata amb
cura les relacions entre els diferents estaments socials de la ciutat cerverina
en un moment històric convuls.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Alfons
Maseras, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’estudiant de Cervera</i>.
Badalona: Proa, 1935. 240 p. (A tot vent; 81. Sèrie catalana)</span><br />
<span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
ampliada sobre l’autor a: Montserrat Corretger, “Alfons Maseras, entre el
Modernisme i el Noucentisme”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.raco.cat/index.php/revistaclr/article/viewFile/89156/154943"><span style="color: orange;">Revista del Centre de Lectura de Reus</span></a></i>, 1994, núm. 9, p.18. </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">A continuació
audiovisual de la Universitat de Cervera, Paeria de Cervera, 2012</span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">
</span></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="215" src="https://www.youtube.com/embed/UzWTOovSf7o" width="460"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "tahoma";">Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per la
Segarra?</span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-21798014152826719312016-04-22T03:00:00.000+02:002016-04-29T07:53:54.281+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Pla d'Urgell<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-size: large;"><strong>El Pla d’Urgell. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bruixa de dol </i>de Maria-Mercè Marçal</strong></span>.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">La
poeta Maria-Mercè Marçal (1952-1998) visqué la seva infantesa a Ivars d’Urgell.
Filla d’una família pagesa s’hi sentí sempre estretament vinculada. Aquest fet
deixà algunes empremtes en els seus primers poemaris: la idealització de la
infantesa en el món rural, la incorporació d’estrofes i cançons procedents de
la cultura popular i l’ús d’un lèxic viu i riquíssim de la parla urgellenca. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bruixa de dol</i>, el segon llibre de
l’autora, està estructurat en dues parts. A la primera, el jo líric s’endinsa
envers la tristesa de la desfeta del seu matrimoni, la introspecció posterior
des de la solitud i la joia d’una nova relació trenada en femení. A la segona,
s’adreça a un nosaltres col·lectiu. Identificada amb la figura marginal de la
bruixa fa una crida a la solidaritat entre totes les dones per alliberar-se del
jou imposat per la societat patriarcal. Recull de cinquanta-nou poemes amb
formes estròfiques populars i clàssiques d’una de les veus que ha explorat amb
més intensitat i originalitat la identitat femenina. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"></span><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Maria Mercè
Marçal, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bruixa de dol</i>. Sant Boi de
Llobregat: Mall, 1979. 92 p. (Llibres del Mall ; 39) </span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
complementària sobre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bruixa de dol</i> a:
Francesc Pina, Guia de lectura<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> ‘Bruixa de
dol’</i> de Maria-Mercè Marçal. [Barcelona]: <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: orange;"><a href="https://llenguacat.wikispaces.com/file/view/guia+de+lectura+bruixa+de+dol.pdf">Cruïlla</a></span></i>, [2015], 2. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">A continuació
Maria Mercè Marçal recita el poema “El meu amor sense casa...” del seu llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desglaç</i> a l’acte “El Price Dels Poetes:
25 anys” celebrat al Palau de la Música Catalana, el 1995.</span> </span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/fTOWwspryeE" width="420"></iframe>
<br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "tahoma" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quina altra obra proposaríeu per endinsar-vos pel
Pla d’Urgell</span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-84659960659858602252016-04-15T03:00:00.000+02:002016-04-22T08:36:42.183+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Empordà<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: large; line-height: 115%;"><strong>El Baix Empordà a través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud</i> de Víctor Català</strong></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">La
muntanya de Santa Caterina, entre l’Escala i Torroella de Montgrí, és
l’escenari principal on es desenvolupa l’acció de la novel·la. A les primeries
del segle passat la Mila, provinent de la plana, s’acaba de casar amb en
Matias. El seu home ha d’exercir d’ermità al santuari de Sant Ponç. Pugen
plegats. Ella, a contracor. Un cop aposentada s’adona de dos fets: la
indolència del seu marit per exercir el seu ofici i la seva manca de desig
sexual per assolir la maternitat que desitja. La bona acollida del pastor
Gaietà, les nombroses excursions pels paratges veïns, les rondalles que li va
explicant, l’atmosfera càlida que es va creant ajuden la protagonista a
establir una bona relació amb l’entorn i a foragitar els seus neguits. Ell
intentarà protegir-la de l’Ànima, el personatge més maligne de la contrada, més
endavant company inseparable del seu home. Amb sentiments confusos envers en Gaietà,
s’haurà d’afrontar tota sola amb tres episodis degradants que l’abocaran a una
decisió madurada final. Caterina Albert s’endinsa magistralment en la
psicologia femenina a través del llenguatge i dels símbols dins un marc rural. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Víctor
Català, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitut</i>. Barcelona:Joventut,
1905. 364 p.</span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
ampliada sobre l’autora i l’obra a: Jordi Castellanos, “Solitud (1905)”, <a href="http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/25/4/0/0/0/victor-catala.html"><span style="color: orange;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Visat</i></span>:</a> la revista digital de literatura i traducció del Pen Català, 2009, núm.7. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">A continuació
primera escena del film <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud</i> dirigit
per Romà Guardiet (1991) que reprodueix el primer capítol de la novel·la
homónima.</span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/wIJJ4n_H2nI" width="420"></iframe>
<br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina altra
obra proposaríeu per fer un itinerari pel Baix Empordà?</span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-62793186625557929322016-04-08T03:00:00.000+02:002016-04-15T11:51:48.895+02:00 Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Anoia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;">L’Anoia a
través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dietari sense dates</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">reflexions i notes</i> de Josep Romeu i
Figueras.</span></span></strong></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Dietari
pòstum que<span style="color: red;"> </span>aplega un conjunt d’anotacions
disperses on l’autor reflexiona sobre les seves vivències des dels anys vint
del segle passat fins al 2004. Un munt de temes hi fan acte de presència:<span style="color: red;"> </span>l’evocació de la infantesa i primera joventut a
Igualada amb els primers records familiars; l’aprenentatge a l’escola Ateneu
Igualadí de la Classe Obrera on hi escriví el primer poema als vuit anys; la
relació d’infant amb la veïna del replà que li explicava rondalles, la seva
‘mestra’ de folklore català; l’amor a la llengua catalana l’estudi de la qual
el dugué a ésser un investigador infatigable de textos antics i moderns
juntament amb la seva dedicació a la poesia i a la crítica literària fins als
darrers moments de la seva vida; l’amistat llarga, lleial i compartida amb escriptors
(J.<span style="color: red;"> </span>Perucho, J.V. Foix...), amb antics deixebles
de la Universitat Autònoma de Barcelona i altres lletraferits... Fragments de
memòria amb una prosa fluïda que destil·len una gran sensibilitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Josep Romeu i
Figueras, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dietari sense dates :
reflexions i notes</i>. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
2008. 238 p. (Biblioteca Serra d’Or ; 403).</span><br />
<span style="font-family: "arial";"><span style="color: #f3f3f3;">I<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">nformació
ampliada sobre l’autor i l’obra: Miquel Batalla, “Josep Romeu i Figueras” a<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <span style="color: orange;"><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-romeu-i-figueras">LletrA</a></span></i>, la literatura catalana a
Internet (UOC)</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj078j08ZTmj_7WauhnWSGVAaHY-lnVX5OcFqENNgLE-_V_21G-bKMZKwnuDrPFynECmv_afo1McaecO2OIg12GDBmrSvpYKrmH8sSbkp1xFiDLArlul4Kza6pX7qo3LeJa7yRckPtRJvgY/s1600/romeu-i-figueras_josep.jpg%252C+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj078j08ZTmj_7WauhnWSGVAaHY-lnVX5OcFqENNgLE-_V_21G-bKMZKwnuDrPFynECmv_afo1McaecO2OIg12GDBmrSvpYKrmH8sSbkp1xFiDLArlul4Kza6pX7qo3LeJa7yRckPtRJvgY/s400/romeu-i-figueras_josep.jpg%252C+2.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Imatge<span style="color: red;"> </span>de Josep Romeu i Figueras<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "times new roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "arial";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina altra
obra suggeriríeu per fer <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un itinerari
per l’Anoia?</span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;"><o:p></o:p></span></span></strong></span> </div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-36637249026690878662016-04-01T07:00:00.000+02:002016-04-08T08:18:57.796+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Cerdanya.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;">La Cerdanya a
través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Reineta del Cadí</i> de
Martí Genís i Aguilar.</span></span></strong></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">A
finals del segle XlX en Joanet Aransa treballa de dependent a Barcelona.
Aprofita les vacances per desplaçar-se a la Cerdanya, la comarca nadiua, amb la
intenció de casar-se amb la Roseta del Castell, sa cosina, una rica pubilla de
Bellver. El retorn a la casa pairal prop de Martinet així com la contemplació
dels bells paratges de la contrada revifen el seu record envers la Marianna, la
reineta del Cadí, l’amor ideal de l’adolescència. Ella fou educada a França on estudià
botànica i s’afeccionà més endavant a la lectura dels autors clàssics llatins. Bella,
independent, experta amazona i amb un cor generós desperta l’estima de tots els
cerdans. El retrobament d’ambdós, després de cinc anys sense veure’s, empeny el
protagonista a resoldre el dilema entre el somni del passat i la realitat del
present. Novel·la romàntica amarada de lirisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Martí
Genís<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y Aguilar, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Reyneta del Cadí</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">novel·la
de costums</i>. Barcelona: La Ilustració Catalana, 1892. 167 p.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
complementària a Maria-Mercè Miró, “En el centenari d’una novel·la genissiana:
“La reineta del Cadí” (Una lectura)”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: orange;"><a href="http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/38410/38283">Ausa</a></span></i>,
v. XV, 1992, n. 128-129, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>p. 105-110.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">A continuació
vídeo dirigit per Mr Telejim, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Martinet de
Cerdanya 2014</i>.</span></span></span>
</span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="215" src="https://www.youtube.com/embed/MXBG7V6tz0c" width="460"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina altra
obra triaríeu per fer un itinerari per la Cerdanya?</span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-3949204929507657562016-03-25T03:00:00.000+01:002016-04-01T08:20:02.674+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Llobregat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: center;" trbidi="on">
</div>
<div class="MsoNormal" dir="ltr" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;" trbidi="on">
<span style="color: orange; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: large;"><strong>El Baix
Llobregat a través d’ <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El rellotge del
pont d’Esplugues</i> d’Ignasi Riera</strong></span></div>
<div class="MsoNormal" dir="ltr" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">Esplugues
de Llobregat és l’escenari principal d’aquesta novel·la que transcorre des de
1976 fins a 1982. La Rafaela, la narradora-protagonista, ens explica en primera
persona fragments de la seva vida. Mestra de català d’adults coneix l’Arcàdia,
la seva veïna d’origen andalús, que assisteix a les seves classes. Estableix
unes relacions complexes amb els altres membres de la família nouvinguda. Més
endavant, es lliura del tot al ‘Partit’ amb el seu tarannà teixit de dogmatisme
i rigidesa ideològica. Afronta tota mena de tripijocs tèrbols d’alguns companys
de militància i obté l’escó de diputada a Madrid l’any 1978. El seu compromís
posterior amb el moviment feminista capgira els seus esquemes que havia bastit
envers l’amor i els sentiments amb l’aflorament de les contradiccions i
frustracions personals que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’abocaran a
un tràgic desenllaç. Novel·la amb una fina ironia que mostra el desencís d’algunes
lluites polítiques.<o:p></o:p></span></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ignasi Riera, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El rellotge del pont
d’Esplugues</i>. Barcelona: Planeta, 1984. 165 p. (Ramon Llull. Novel·la ; 15).
Premi Ramon Llull 1984.</span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Informació complementària sobre l’autor i l’obra a:
“Biografia: Ignasi Riera i Gassiot”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: orange;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/rierai/pagina.php?id_sec=1682">Escriptors en Llengua Catalana</a></span></i>. </span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A continuació vídeo “Ignasi Riera ens explica un
conte cada setmana”, 2009</span></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/q52MNCNDN6Q" width="420"></iframe>
<br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "tahoma";">Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari pel Baix
Llobregat?</span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-44962685159573924142016-03-18T03:00:00.000+01:002016-03-27T21:12:53.687+02:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Garraf<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="color: orange; font-size: large;">El Garraf a
través d’ <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pati blau</i> de Santiago Rusiñol</span></strong>.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">L’acció
d’aquest drama, format per dos actes, transcorre a principis del segle passat a
Sitges. Al mes de maig Jacint, un jove pintor, se sent captivat per la
lluminositat del pati blau d’una casa senzilla d’aquesta vila. Demana poder
pintar-lo als seus estadants. S’adona que les flors que l’ornen estan pansides
com l’Anna-Rosa, una noia tísica de disset anys, que està enllitada al primer
pis de l’habitage. L’artista, de mica en mica, va sentint una forta atracció
envers la jove malalta. Un amor correspost, impossible i ideal el resultat del
qual serà el retrat de la protagonista que incorporarà al quadre. La
sensibilitat i delicadesa de la relació contrasta amb l’aparició a l’obra d’en
José, ‘el parent americano’ que féu fortuna a les Amèriques, el qual s’aprofita
dels problemes econòmics de la Maria, la mare de l’Anna-Rosa. Un reflex de
l’antítesi entre l’espiritualitat de l’artista i el materialisme de la societat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Santiago
Rusiñol, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El pati blau: idil·li romàntic
en dos actes</i>. Barcelona: L’Avenç, 1903. 179 p.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: #f3f3f3;">Més informació sobre l’autor i l’obra: Margarida Casacuberta, “Santiago
Rusiñol” a <span style="color: orange;"><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/santiago-rusinol"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">LletrA</i>,</a></span> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la literatura catalana a Internet.</i> (UOC) <span style="font-family: "times new roman";">
</span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">A continuació
vídeo de Joan Úbeda, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Santiago Rusiñol,
motor del modernisme </i>a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El meu avi</i>.
Televisió de Catalunya, 2002.</span> </span></span></div>
</div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Z0MN0GDcyc8" width="420"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "tahoma";"><span style="color: #f3f3f3;">Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari pel Garraf</span>?</span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-58047351527828734012016-03-11T03:00:00.000+01:002016-03-18T07:03:01.399+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Pla de l'Estany<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;">El Pla de
l’Estany a través d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ulls d’aigua </i>de Josep
Navarro Santaeulàlia.</span></span></strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: #f3f3f3;">La
Laia Palau, una jove professora de la Universitat de Barcelona, es trasllada a
Banyoles a les acaballes del segle passat per tal d’enllestir la tesi doctoral sobre
Salvador Yvars. Aquest novel·lista, l’obra del qual sempre l’havia fascinat,
morí ofegat una nit d’estiu de fa tres anys a l’estany. Instal·lada en un
apartament a primera línia del llac, comença a plantejar-se tot un seguit d’interrogants
sobre el traspàs de l’escriptor. Va explorant les relacions que ell establí en
aquest municipi: el pintor Andreu Duque, l’exmuller Louise, l’africà Banú i els
seus dos fills, i la prostituta Erika. La recerca la transporta a esbrinar la
veritat dels fets ocorreguts en el passat a Les Heures, la casa de l’autor situada
prop de l’aigua així com la descoberta de la seva tèrbola personalitat. Obra
ben escrita amb elements de la novel·la negra que planteja el contrast entre la
bellesa de l’obra literària i el </span></span></span></span></span></span><br />
<span style="color: #f3f3f3;">tarannà del seu creador.</span><br />
<span style="color: #f3f3f3;"><br />J<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">.N. Santaeulàlia, Ulls d’aigua. Barcelona: Columna, 2002. 248 p. (Col·lecció Clàssica; 523). Premi Columna 2002.<br />Informació complementària sobre cinc novel·les ambientades a Banyoles a: Jordi Galofré, “Banyoles a la novel·la catalana contemporània”, </span></span><a href="http://www.revistadegirona.cat/recursos/2013/0281_058.pdf"><span style="color: orange; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><em>Revista de</em></span></a><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><em> Girona</em></span>, 2013, núm 281, p 58-59. </span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A continuació filmació on Josep Navarro Santaeulàlia conversa amb Matthew Tree per al programa Les converses de l’Esguard. El Punt Avui Televisió, 2015.</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #cccccc;"><span style="color: #cccccc;"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/123849507" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #cccccc; font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina
altra obra triaríeu per fer un itinerari pel Pla de l’Estany?</span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-77118150266877081102016-03-04T03:00:00.000+01:002016-03-11T07:12:35.013+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Vallès Occidental<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: center;" trbidi="on">
<br /></div>
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: center;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="color: orange; font-size: large;">El Vallès
Occidental a través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Saló de tardor</i>
de Pere Quart</span></strong>.</span></div>
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">Joan
Oliver, escriptor nascut a Sabadell, i conegut en el camp de la poesia amb el
pseudònim de Pere Quart, fou un autor compromès amb el Govern de la Generalitat
republicana a través de la Conselleria de Cultura. Les mesures repressives
exercides sobre Catalunya pel general Franco l’any 1939 l’obligaren a
exiliar-se a França i, més tard, a Xile on escriví i publicà el 1947 aquest
poemari. El jo poètic s’endinsa envers aquesta experiència dolorosa en els versos
que ocupen les seccions lV, V i l’epíleg: el viatge a bord del “Florida” que el
separa del país que estima i el duu cap a l’anorreament, la desfeta de
Catalunya, la soledat i la nostàlgia de la terra... I un bri d’esperança pel
redreçament del país en el demà teixit de somni, d’enyor i de paraules per tal
de sobreviure. Poemes elegíacs d’una veu intensa i potent.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">
</span><br />
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "times new roman";">
</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Pere
Quart, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Saló de tardor</i>. Santiago de
Xile: El Pi de les Tres Branques, 1947. 116 p. (El Pi de les Tres Branques
(Santiago, Xile); 1)</span></span></span></div>
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Informació complementària sobre l’autor i l’obra
a: Antoni Dalmases, “Pere Quart, poeta en terra de naufragis”. <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: orange;"><a href="http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16377/16217">Ausa</a></span></i>, 2000, Vol. 19 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>n. 144, p. 5-18. </span></span></span></div>
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">
</span><br />
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A continuació fragment de la pel·lícula de Pere
Portabella on Pere Quart recita “Corrandes d’exili” al festival de Poesia celebrat
al Price de Barcelona el 25 de maig de 1970.</span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">
</span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="250" src="https://www.youtube.com/embed/CGLY_jkGPsQ" width="460"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina altra
obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Vallès Occidental?</span></div>
</div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-83179922267889566122016-02-26T02:00:00.000+01:002016-03-04T07:40:00.022+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Camp<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;">El Baix Camp
a través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les Històries naturals</i> de
Joan Perucho</span></span></strong></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="color: #eeeeee;">Antoni
de Montpalau, un jove científic barceloní, culte, refinat i liberal, emprén un
viatge al segle XlX a Pratdip per capturar un vampir. Es tracta d’Onofre de
Dip, antic cavaller de Jaume l i senyor d’aquesta contrada, que s’enamorà de la
duquessa magiar Meczyr la qual li inoculà aquesta condició. Convertit ara en el
guerriller Mussol, ataca Ramon Cabrera, capitost de les forces carlines al final de
la primera guerra (1840) per tal d’usurpar-li el poder. Montpalau en aquest
llarg periple (Pratdip, Gandesa, Berga, Morella...) a la recerca del ‘No-Mort’ viurà
experiències insòlites: la crueltat del conflicte bèl·lic entre liberals i
carlins, l’amor, el servei desinteressat envers els altres, i episodis inexplicables
(ombres estranyes, el país de les puces enormes letals, bolets gegants...) que
qüestionaran la seva concepció racionalista del món i l’humanitzaran. Novel·la
amb elements fantàstics i meravellosos, una abundor de citacions erudites i
grans dosis d’humor.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Joan Perucho, <em>Les Històries naturals</em>. Barcelona: Destino, 1960. 220 p. (El Dofí-Destino).<br />Informació complementària sobre la novel·la a: Julià Guillamon, “</span><a href="http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/Proleg_LES%20HISTORIES%20NATURALS.pdf"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les Històries naturals: fantasia i política</span></a><span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: #cccccc; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">”, dins <span style="color: orange;"><a href="http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/Proleg_LES%20HISTORIES%20NATURALS.pdf">Joan Perucho, <em>Les Històries naturals</em></a></span>. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 9-37.</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;">
<span style="color: #eeeeee;">
</span></span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="color: #eeeeee;"><span style="color: #f3f3f3;">A continuació
reportatge filmat “Joan Perucho segons Julià Guillamon” a TV3-Tria 33, 2015</span></span></span></span></span></span></span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="215" src="https://www.youtube.com/embed/uOwVplnDQjg" width="460"></iframe>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #cccccc;">Quina altra
obra recomanaríeu per fer un itinerari pel Baix Camp?</span></span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-79641439501705113182016-02-19T02:00:00.000+01:002016-02-26T07:55:22.795+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Moianès.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: orange; font-size: large;"><strong>El Moianès a
través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Com un foc invisible...
Antologia poètica</i> de Màrius Torres</strong></span>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">El metge i
poeta lleidatà Màrius Torres sojornà al sanatori de Puig d’Olena quan tenia
vint-i-cinc anys a causa d’una tuberculosi pulmonar des del desembre de 1935
fins a la seva mort al 1942. Durant aquests set anys d’aïllament forçós en què
hi féu estada escriví el gruix més important de la seva obra poètica formada
per més d’un centenar de poemes vint-i-sis dels quals els podem llegir en
aquesta acurada antologia. L’enfrontament amb la mort i el desig de sobreviure,
la soledat, la natura i el pas del temps a través del cicle de les estacions,
l’amistat i l’amor, la guerra civil, el món de les Arts (la Música i la Literatura)
i una profunda espiritualitat constitueixen el nucli temàtic d’aquesta selecció.
El jo líric amb un to intimista ens comunica un ventall de sensacions i
emocions a través de variades formes estròfiques amb imatges suggerents i
singulars amarades de bellesa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial";"></span><span style="color: #f3f3f3;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"></span><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Màrius
Torres, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Com un foc invisible... Antologia
poètica</i>. Barcelona: Educaula, 2009. 141 p. (Educació 62 ; 50).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">Informació
ampliada sobre Màrius Torres i la seva obra a: Margarida Prats Ripoll, “Màrius
Torres: la poesia com a destí (Notes sobre la formació del poeta líric)”. <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/220411/301194">Llengua i Literatura</a></i>, 1994, n.<span style="color: red;"> </span>6,<span style="color: red;"> </span>p. 90-132. <span style="font-family: "times new roman";">
</span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">A continuació
filmació que reprodueix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cançó a</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mahalta</i>. </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background: rgb(0, 0, 0); font-family: "arial" , "sans-serif"; line-height: 115%;">Poema de Màrius Torres musicat per Lluís
Llach</span></i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; line-height: 115%;"><span style="color: #f3f3f3;">.</span> </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Realització
Francina Gili, 2011.</span></span></span></div>
</div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/PCvL6Dvq6Dc" width="420"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">Quina altra
obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Moianès?<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-4270058477927888312016-02-12T03:00:00.000+01:002016-02-19T08:09:30.170+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui La Selva.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="color: orange;"><span style="font-size: large;">La Selva a
través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marines i boscatges</i> de
Joaquim Ruyra.</span></span></strong></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">Aplec
de quinze narracions onze de les quals estan ambientades a Blanes i la seva
costa, i</span> <span style="color: #f3f3f3;">les quatre restants a la boscúria de les muntanyes de la Selva a la
dècada dels anys vuitanta del segle XlX. A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marines</i>
el mar és l’espai en què es mouen els personatges, l’estat del qual influeix en
les seves vides. L’aspecte encalmat i plàcid desvetlla el desig del narrador i
altres vailets a fer rodó de l’escola gaudint de la llibertat amb els pescadors
a “Una tarda per mar<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”</i>. Els meteors
esglaien la població que temen que els set llaguts de sardinals no arribin a
bon port a “Mànigues marines”. La tempesta i la lluita heroica dels mariners a
bord per tal de salvar-se a “El rem de trenta-quatre<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”.</i> A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Boscatges</i>,
l’escriptor inclou el misteriós, el fantàstic que materialitza les il·lusions i
les pors dels protagonistes Relats intensos amb minucioses descripcions
realitzades amb un extraordinari domini del llenguatge.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Joaquim
Ruyra, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marines i boscatjes: aplech de
narracions</i>. Barcelona: Joventut, 1903. 345 p. (Biblioteca Joventut)</span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
complementària sobre l’obra a Toni Sala, “<span style="color: orange;"><a href="http://www.tonisala.net/wp-content/uploads/2012/01/Lectura-de-Ruyra_NARRACIONS.pdf">Lectura de Ruyra</a></span>”, dins <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Joaquim Ruyra, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Narracions. </i>Barcelona: Ed. 62, (Labutxaca. Narrativa<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">), </b>2011.</span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">A
continuació única filmació on apareix Joaquim Ruyra rodada en motiu de la primera
vegada que es va dur al Vilar el rem de 34: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Blanes,
27 de febrer 1934:</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pel·lícula amb
Joaquim Ruyra</i>. Televisioblanes, 2015.</span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="255" src="https://www.youtube.com/embed/msQo9rHyOb4" width="460"></iframe>
<br />
<span style="color: #f3f3f3;">Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge per la comarca de la Selva?</span>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-82502207289788822182016-02-05T03:00:00.000+01:002016-02-12T08:10:48.850+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Segrià.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: orange;"><span style="font-size: large;"><strong>El Segrià a
través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La pell de la frontera</i> de
Francesc Serés.</strong></span></span></span></div>
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La immigració africana i de l’Europa de l’est en l’àmbit territorial del Segrià i la Franja és la protagonista principal d’aquests catorze episodis que transcorren entre els anys 2003 i 2013. Històries diverses i complexes de persones senzilles que han vingut a treballar que malviuen a la intempèrie, voltats de filferros, matalassos per terra, parets caigudes enmig de plàstics que reflecteixen la inseguretat d’aquest col·lectiu. L’autor reflexiona dient-nos que la distància entre ells i nosaltres arran de la crisi econòmica és mínima Demà podem ser nosaltres. Obra testimonial al llindar entre la narració i el periodisme en què Francesc Serés intenta amb claredat, sensibilitat i sense sentimentalisme de cap mena entendre la història dels altres i la pròpia en l’indret on va néixer i créixer: un paisatge totalment transformat.</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: orange;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #cccccc;"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: orange;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #cccccc;">
<span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: small;">
</span></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="color: #cccccc;"><span style="color: #f3f3f3;">Francesc
Serés, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La pell de la frontera</i></span></span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="color: #f3f3f3;">.
Barcelona: Quaderns Crema, 2014. 309 p. (D’un dia a l’altre; 42). Premi Crítica
Serra d’Or de narració 2015.</span> </span></span></span><br />
<span style="color: #cccccc;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: #f3f3f3;">I</span></span></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-size: small;">nformació
complementària sobre la novel·la a: </span><span style="color: black; mso-themecolor: text1;"><span style="font-size: small;"><span style="color: #f3f3f3;">”La clamor de Francesc Serés: de pells, de fronteres... “ dins </span><a href="http://bibliotecadevic.com/2015/03/05/la-clamor-de-francesc-seres-de-pells-de-fronteres/"><em><span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: orange;">Biblioteca Joan </span><span style="color: orange;">Triadú,</span></span></em></a><span style="color: #f3f3f3;"><em> </em>2015.</span> </span></span></span><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: black; mso-themecolor: text1;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: #cccccc;"><span style="font-size: small;">A continuació
vídeo on <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Francesc Serés presenta</i></span><span style="font-size: small;"> ‘</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: small;">La pell de la frontera’</span></i><span style="font-size: small;">, </span><span style="font-size: small;"><span style="color: #f3f3f3;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: #f3f3f3; mso-themecolor: text1;">Núvol el digital de cultura</span></i><span style="color: black; mso-themecolor: text1;">, </span></span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: #cccccc;">2014</span>.</span></span></span></span></span></span></span> </span> </span></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/OlBh2OJd2XU" width="420"></iframe>
<br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "tahoma";">Quina altra obra triaríeu per fer el viatge pel Segrià?</span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-6291931127634207842016-01-29T02:00:00.000+01:002016-02-05T06:40:40.054+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui L'Urgell<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="clear: both; text-align: center;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><strong><span style="color: orange;">L’Urgell a
través del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mecanoscrit del segon origen</i>
de Manuel de Pedrolo</span></strong>.</span></span></div>
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: left;" trbidi="on">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">A
Benaura, una ciutat imaginària inspirada en Tàrrega, hi viuen l’Alba, una noia
de catorze anys, i en Dídac un nen negre d’onze, als anys setanta del segle
passat. El noi és colpejat i llançat a un llac per un dels companys de l’escola
a causa del color de la pell fet que motiva la intervenció de la seva amiga per
tal de salvar-lo. Un atac d’éssers provinents d’un altre planeta amb platets
voladors provoquen un gran cataclisme que anorrea tots els mamífers de la Terra
a excepció dels qui es trobaven sota l’aigua. Durant quatre anys ells s’han
d’enfrontar a tota mena de dificultats per sobreviure en un món enrunat i
despoblat. La novel·la planteja el tema del segon origen de la civilització a
través de cinc capítols anomenats “Quaderns” les anotacions dels quals arriben
a la humanitat de l’any 6000. Una de les primeres novel·les de ciència-ficció
d’un dels escriptors més creatius i prolífics de les lletres catalanes que
conreà tots els gèneres.</span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-size: small;">Manuel de
Pedrolo, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mecanoscrit del segon origen</i></span><span style="font-size: small;">.
Barcelona: Edicions 62, 1974. 183 p. (El Trapezi</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: small;">; </span></i><span style="font-size: small;">24). </span></span></span></span></span><br />
<span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-themecolor: text1;"><span style="color: #eeeeee;"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: #eeeeee;">Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a: Xavier
Serrahima, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mecanoscrit del segon origen</i>,
Manuel de Pedrolo, 40 anys d’èxit”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: orange;"><a href="http://www.racodelaparaula.cat/2015/10/04/mecanoscrit-del-segon-origen-manuel-de-pedrolo">Suplement de Cultura d’ El Punt Avui</a></span></i>, 4-X-2015, p.1-3 A continuació <em>Mecanoscrit del segon origen</em> (1) basat en la novel·la de Manuel de Pedrolo </span> </span></span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="color: #999999;"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">Adaptació televisiva
dirigida per Ricard Reguant, 1984.</span></span></span> </span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-size: small;">
</span>
</span></span>
</span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/dSontSkjrZ4" width="420"></iframe>
</div>
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="color: #999999;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "tahoma";">Quina altra obra suggeriríeu per fer un viatge a l’Alt
Urgell?</span></span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-5440433873006441932016-01-22T02:00:00.000+01:002016-01-29T04:56:41.603+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Ripollès<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" dir="ltr" style="clear: both; text-align: center;" trbidi="on">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: center;" trbidi="on">
<strong><span style="font-family: "arial";"><span style="color: orange; font-size: large;">El Ripollès a través d’</span><span style="color: orange; font-size: large;"><em>Esborraràs les teves petjades </em>de Xevi Sala.</span></span></strong></div>
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" dir="ltr" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;" trbidi="on">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;">Patrice
Dumorell, un terrorista, surt de la presó al cap de vint-i-cinc anys i es
refugia a Tordina, un poble imaginari del Ripollès, l’hivern de 2014. Lloga una
casa amb aquest pseudònim i, de mica en mica, va intentant refer la seva vida
des de l’anonimitat. Es fa passar per pintor de paisatges a l’estil de l’escola
d’Olot, es relaciona amb en Celso, el pastor de Molló, sent atracció per la
Naia, la mestra del poble, va de cacera amb en Telm Llovet...Però un viver de
tensions entre un empresari sense escrúpols de la comarca i el seu subordinat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb els habitants de Tordina arrossega el protagonista
a una altra classe de violència. Novel·la ben escrita que ens convida a
reflexionar sobre el dret de l’ésser humà a reconstruir la seva identitat si
planta cara a les seves pors.<o:p></o:p></span></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Xevi Sala, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Esborraràs les teves petjades</i>.
Barcelona: Proa, 2014. 213 p. (A tot vent; 620). Premi Roc Boronat 2014.</span></div>
<div class="MsoNormal" dir="ltr" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: left;" trbidi="on">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
ampliada sobre l’autor i la novel·la a l’ “Entrevista a Xevi Sala, escriptor i
director adjunt del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Punt Avui</i>”, dins del
programa “<em><span style="color: red;"><a href="http://programes.laxarxa.com/audio/77298">Girona ara</a></span></em>” del dia 11-03-2014 (92.7 FM)</span><br />
<span style="font-family: "arial";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">A continuació
vídeo sobre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Ripollès</i> dirigit per
Xavier Méndez, 2014</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Rsc_HXT8vUk" width="460"></iframe><br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Quina altra
obra literària proposaríeu per fer un itinerari pel Ripollès?</span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-65056555484321624822016-01-15T02:00:00.000+01:002016-01-28T17:42:37.929+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Vallès Oriental<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmVGWgVqxQhZELqm6G16l_hFlj8WXCzt-JbVtTmRBImvyLHQcdh9-wpFahBSIyLOPgCsl0OPv7FpOsKN0KJdwfOk8kvD6ybrr_w63a57QjuacH2wwCNyqv4Ka0kggVeo4u6A41pmTHT_uD/s1600/mapa+ruta+19+VOr.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #f3f3f3;"></span></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: orange; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><strong>El
Vallès Oriental a través d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots
feréstecs</i> de Raimon Casellas</strong></span>.</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "times new roman";">
<span style="color: #f3f3f3;">A
co</span></span><span style="color: #f3f3f3;">mençaments del segle passat, mossèn Llàtzer, un capellà provinent de la ciutat,
va ser desterrat a la parròquia de Sant Pau de Montmany a causa del seu interès
per recuperar un filòsof heterodox de l’església. Feia temps que a Montmany
estaven sense rector. Reconstrueix amb entusiasme l’edifici religiós malmès.
Intenta tot seguit alliberar els veïns pagesos de la contrada de la seva
passivitat i ignorància amb una actitud vital i enèrgica per tal d’elevar-los
espiritualment. La seva actitud reformadora i incansable topa amb l’hostilitat
dels habitants que segueixen els dictats d’una tradició i rutines mai
qüestionades. Reaccionen amb l’engany, la burla, l’escarni abocant-lo a un
tràgic final amb un efecte impactant al lector. Novel·la inspirada en un cas
real. Un relat intens, simbòlic i suggerent.</span></span></span></div>
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Raymon
Casellas, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els Sots feréstechs</i>,
Barcelona: Llibreria de Francisco Puig, 1901. 300p. (Tobella & Costa).</span><br />
<span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">I</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">formació
complementària a Eva Bosch, “Els sots feréstecs de Raimon Casellas, ara en
anglès”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.nuvol.com/noticies/els-sots-ferestecs-de-raimon-casellas-ara-en-angles/"><span style="color: orange;">Núvol: el digital de cultura</span>.</a>
Punt de llibre, </i>12 de gener 2016.</span></span></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A
continuació vídeo realitzat per Eva Bosch que reprodueix la lectura del capítol
ll de la novel·la a càrrec de Mercè Masnou, 2014.</span></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/qSJHxy4q6Eo" width="420"></iframe><span style="color: #f3f3f3;">
</span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "tahoma";">Quina altra obra suggeriríeu per
fer un viatge pel Vallès Oriental?</span></div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4599950762551732694.post-45294041474603942492016-01-08T02:30:00.000+01:002016-01-15T07:54:45.726+01:00Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Priorat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><strong><span style="color: orange; font-size: large;">El Priorat a
través de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les dones de la Principal</i>
de Lluís Llach</span></strong>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">L’acció
de la novel·la està emmarcada a l’Abadia, creació literària del Priorat. Al cor
de la comarca vitivinícula hi trobem Pous, un poble imaginari, on destaca el
gran mas “La Principal”. Ha estat regentat des de finals del segle XlX fins als
nostres dies per una nissaga femenina (àvia,
mare i filla) amb poder econòmic que ha aconseguit amb la seva empenta fer
prosperar les vinyes i assegurar el negoci del vi. Només un secret ha
enterbolit les seves vides. Es tracta del crim esfereïdor del capatàs comès al casal
el 18 de juliol de 1936. La reobertura del cas a càrrec del comissari Recader
transporta el lector cap a una trama detectivesca amb la introducció de
personatges secundaris de gran relleu. L’interès de l’obra rau en el fet de
saber harmonitzar la història potent de la saga familiar, els elements procedents
de la novel·la negra i la inserció de contes i llegendes. Un trencaclosques ben
escrit i ben travat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"></span><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Lluís Llach, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les dones de la Principal</i>. Barcelona:
Empúries, 2014. 393 p. (Narrativa; 468).</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">Informació
ampliada sobre l’obra a<span style="color: black; mso-themecolor: text1;">:</span>
Teresa Costa-Gramunt, “El poder del mite”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.nuvol.com/opinio/el-poder-del-mite/">Núvol,</a>
el digital de cultura</i>, 2014. </span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "sans-serif";">A continuació
entrevista filmada a Lluís Llach per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les
dones de la Principal</i> a càrrec de l’Editorial Empúries, 2014.</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="255" src="https://www.youtube.com/embed/SpAppNGObHk" width="460"></iframe>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #f3f3f3; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari
pel Priorat?</span></div>
</div>
Dolors Ayatshttp://www.blogger.com/profile/02980163111125705554noreply@blogger.com