divendres, 31 d’agost de 2007

Sándor Márai

Reflexió d´un pianista sobre la mort a través d´una greu malaltia.


"Només un ésser humà pot ajudar un altre ésser humà. Només una persona pot infondre forces a una altra persona, quan cal. Això és el que he après-digué amb un deix curiosament apassionat-, I això, no ho vaig aprendre a la facultat, sinó aquí, entre els malalts, entre milers i milers de malalts"


"No hem pas de pensar que tot hagi de tenir sentit. Potser la malaltia no en té. Ni tampoc la curació ni la mort"