dissabte, 27 de juny del 2015

Joan Bodon, El llibre dels finals*

“La llengua mor. Jo moriré aviat. La mort dura més que la vida.Trist consol de Boeci, presó endins” diu el narrador-protagonista d’aquesta novel·la, un home que ha decidit abandonar la seva família a París i passar els darrers mesos a Clarmont d’Alvèrnia (en francès, Clermont Ferrand), la seva ciutat nadiua, a causa d’un càncer en fase terminal. El protagonista deambula pels carrers com si fos un turista, canvia d’hotel per estar prop dels prostíbuls, xerra amb les meuques, entra i surt dels bars per comunicar-se, es fa amic d’un ex-capellà amb qui dialoga sobre l’amor i la mort, s’involucra amb el cinema pornogràfic, escolta les històries d’un pastor que estan relacionades amb la història d’Occitània... Converses del personatge que sent la frustració de no poder-les expressar amb la seva llengua que tant estima que cal llegir-les sovint en un doble significat: “Mai no ha passat pel cap de ningú d’anorrear catedrals. La nostra llengua és més que una catedral. Per què són tants, doncs, els que volen demolir-la? He escoltat viure el teu poble, Clarmont. Encara no he sentit ni una paraula de patuès o dialecte, ni sí ni no en llengua d’Oc. Són franceses les teves escoles, els teus liceus i les teves facultats. Ni tan sols una càtedra per estudiar els trobadors. Encara menys els felibres” (pàg.46). Finalment, la seva mort, l’alliberarà del dolor de veure’n la desaparició.
El llibre dels finals està farcit de fragments de poemes de trobadors com Guiraut de Bornelh, Pèire Vidal, Gaucem Faidit, Guiraut Riquier, Jaufre Raudel així com al·lusions a Frederic Mistral i referències històriques.
Joan Bodon (1920-1975), nascut a Crespinh de Naucèla, escriví sempre en llengua occitana. S’implicà ben jove envers l’activisme occitanista juntament amb altres autors coetanis com Robèrt Safont i Max Roqueta. És l’autor d’aquesta magnífica obra publicada el 1964 i traduïda recentment al català per Joan-Lluís Lluís, i tres novel·les més: La grava sul camin (1956), Lo libre dels Grands Jorns (1964) o Catoia l’enfarinat (1966) en traducció catalana a cura d´ Artur Quintana.
*Joan Bodon, El llibre dels finals. Traduït per Joan-Lluís Lluís. Barcelona: Club Editor, 2015. 153 p. (Club dels novel·listes, volum LV).

dissabte, 13 de juny del 2015