dimecres, 20 d’agost del 2008

Albert Sánchez Piñol

Tretze contes amb un tint surrealista i antropològic.

“Des que la cubana havia estat devorada per l'armari el país havia viscut una guerra colonial a ultramar, dues guerres mundials als diaris i una guerra civil allà mateix, sota el balcó. I un dia l'Alfred va presenciar el naixement de la seva pròpia vellesa”

“Després d'un pensament ràpid, tan fugaç com inspirat, l'espantaocells va dir: -Si us plau! Escolta bé el que haig de dir: vés i explica als ocells que no tinc res contra ells. Ben al contrari! Admiro l'elegància de seu vol, i la llibertat amb què creuen el cel”

“Sempre hi havia hagut homes de la Lluna escampats per la comarca. Molt pocs, perquè jo encara no n'havia vist cap. Se'n parlava com es parla de les cuques, els ulls de poll o la guerra del Siquipumbis”

“El refús des homes m'havia convertit en una ànima en pena. Tots els monstres que apareixien en els nostres somnis i en els nostres contes habiten les foscors del bosc, mai els poblats amb llars de foc. La pitjor sentència és la de vagar per les solituds inhumanes del bosc, sense fita ni pausa, sense poder parlar ni callar amb ningú. Que fos viu o mort ja no significava res”

“Què ens pot passar en una milmilionèsima de segon? Moltes coses. En una milmilionèsima de segon podem descobrir que ens hem enamorat. En una milmilionèsima de segon pot concloure un eclipsi que ha durat mil anys, o pot començar un diluvi que inundarà el món. Pot ser concebut un nen, un déu, un nen déu. En una milmilionèsima de segon l'oficinista Enric Sanoi, que és allà dins, a la panxa de la balena, pot descobrir una veritat suprema: que per creure´s un gran home només cal creure's un gran home”

divendres, 1 d’agost del 2008

Manuel Baixauli

Un homenatge a l'escriptura i la seva capacitat per canviar l'itinerari vital.

"I què són, aquests manuscrits? La incontinència verbal d'algú que no tenia qui l'escoltava. El desvari d'un home enclaustrat entre les parets de sa casa, obsedit per sí mateix i pels seus fantasmes... Una xerrameca inútil"

"Gràcies a les ones conec millor els humans, car la trajectòria d'una ona és una biografia comprimida. Hi ha ones de mort sobtada i ones d'agonia lenta, ones exuberants i ones somortes, ones eixordadores i ones mudes, ones sublims i ones contrafetes, ones carxot i ones carícia, ones díscoles, contracorrent, i ones gregàries, ones promíscues i ones castes, ones clàssiques, ones barroques, ones minimalistes..."

"Ni tan sols la mort anul·la l'existència car els difunts ens visiten en fotografies, en gravacions, en textos, en la memòria. Tant Passió, com Origen i Saviesa, són ficcions que permeten -que demanen- ser prosseguides. Tenen un futur, més enllà de l'emissió radiofònica, de les planes d'un llibre, del sostre d'un cambró. Sens dubte Ell n'era conscient, d’això sens dubte. Ell pretenia que jo visquera un futur d’aquelles històries"

"Tinc un armari de paret de vora tres metres d'alt i poc menys d'ample reblert de llibreries plenes de tot el que m'ha passat pel cap (...) Un riu dins d'un armari, una cascada de paraules, un conglomerat de múltiples continguts i diferents formes literàries, barrejats en aparent caos. Aparent, car és l'ordre natural del pensament, lliure de motlles preestablerts, d'estructures simplistes, de començament –nus- desenllaç... Prosa lliure, plena d'incisos, i d'incisos dins dels incisos. El curs del pensament com el curs del temps, que no s’atura"