dimarts, 24 de desembre del 2013

Nuccio Ordine, La utilitat de l'inútil

Nuccio Ordine (Diamante, 1958) és professor de Literatura italiana a la Universitat de Cosenza (Calàbria). En aquest breu i intens assaig fa una lloança dels sabers humanístics considerats ”inútils” per aquesta Europa utilitarista actual que ha esdevingut un teatre els actors de la qual són els creditors, els deutors i les seves víctimes: milions d’éssers humans innocents desposseïts de la seva dignitat. L’assagista fa una sàvia reflexió sobre els efectes produïts per la lògica del benefici econòmic d’aquest present que ens ha tocat viure pel que fa a l’ensenyament, la recerca, la creativitat i les activitats culturals en general. Reivindica la cultura per construir una societat més lliure, més tolerant i més humana. El llibre conté bells passatges d’obres de filòsofs (Plató, Aristòtil, Heidegger, Bataille...) i escriptors (Dante, Petrarca, Boccaccio, Cervantes, Lessing, Baudelaire, García Lorca, Calvino...) que il·lustren els raonaments de l’autor. Un llibre revolucionari que convida a pensar en allò que és priotari a les nostres vides. Una bona obra per a començar l’any 2014.
 
“En els plecs de les activitats considerades supèrflues, en efecte, podem percebre els estímuls per pensar en un món millor, per cultivar la utopia de poder mitigar, si no suprimir, les injustícies generalitzades i les doloroses desigualtats que pesen (o haurien de pesar) com una llosa en les nostres consciències. En particular en els moments de l’utilitarisme i del més sinistre egoisme semblen ser l’única estrella i l’única àncora de salvació, cal entendre que les activitats que no serveixen per a res podrien ajudar-nos a escapar de la presó, a salvar-nos de l’asfíxia, a transformar una vida plana, una no-vida, en una vida fluïda i dinàmica, una vida orientada per la curiositas respecte a l’esperit i les coses humanes” (pàg.18)
“Enmig de les ruïnes d’una Europa destruïda per la cega violència de la guerra, Benedetto Croce reconeix els signes de l’adveniment dels nous bàrbars, capaços de fer miques en un instant la llarga història d’una gran civilització” (pàg.20)

“Defenso més aviat la conveniència d’abolir la paraula utilitat i d’alliberar l’esperit humà. Naturalment, això suposaria donar llibertat a un grapat d’excèntrics inofensius i malbaratar alguns preciosos dòlars. Però és infinitament més important perquè  d’aquesta manera trencaríem les cadenes de la ment humana i li atorgaríem llibertat” (pàg.159)

Entrevista emesa per TV3, el 18 de desembre, amb Nuccio Ordine al seu pas per Barcelona :
http://www.tv3.cat/videos/4820251/La-utilitat-de-linutil

diumenge, 15 de desembre del 2013

Aharon Appelfeld, Tsili. Història d'una vida.

L’escriptor Aharon Appelfeld (Czernowitz, Bucovina, 1932) va escriure Tsili. Història d’una vida l’any 1982. Amb un xic de retard, el lector pot llegir  ara aquesta petita joia literària traduïda al català. L’obra va ser una de les novel·les més lloades d’aquest escriptor prolífic en llengua hebrea.
Es tracta del viatge iniciàtic que emprén Tsili, la protagonista central, una nena jueva de dotze anys que viu a l’Europa central. Abandonada per la seva família a causa de la persecució alemanya, tota sola haurà d’enfrontar-se a un autèntic calvari de vivències i situacions. Aquesta experiència tràgica, explicada amb una fina sensibilitat, la transformarà d’una manera absoluta en una persona nova. La novel·la té la virtut d’enganxar al lector des de la primera pàgina i en acabar-la pot sentir que l’envaeix un xic de tristesa perquè de ben segur que trobarà a faltar aquest personatge tan entranyable.

 “L’hivern del 1941, també allà van arribar rumors sinistres. A casa dels Kraus tothom treballava com en un formiguer. Emmagatzemaven queviures, les noies repetien dates, el noi més jove dibuixava figures geomètriques maldestres en llargues tires de paper. Tots estaven esporuguits pels exàmens que s’acostaven. De l’habitació fosca del pare arribava sovint una veu acuitant-los:”Estudieu, nois, estudieu, no sigueu mandrosos”.Una resta de lletania que enfurismava les filles. De vegades oblidaven la Tsili però a l’escola, entre els cristians, era humiliada i escarnida. És estrany, no plorava ni demanava clemència. Cada dia anava a aquesta casa de tortures i s’empassava la seva ració d’ofenses” (pàg.10)
 
“Ara només tenia un record borrós de casa seva.”Tothom ha marxat”, deia distretament. La mica de menjar que havia pres li va calmar la fam. Estava cansada. Una mena de buit, sense cap ombra de pensament, l’enfonsà en un son pregon” (pàg.26)
 
“L’endemà ningú es va despertar. ”Què deuen fer en el seu son?”, va preguntar sense saber ben bé per què.”Me n’aniré, ningú no se n’adonarà. Treballaré a casa dels pagesos, com abans. Si m’hi esmerço em donaran pa, no em cal res més.” Durant la guerra, als boscos, als camins, fins i tot prop d’en Marek no havia rumiat pas. Ara les reflexions venien totes soles” (pàg.127)