divendres, 31 d’agost del 2007

Narcís Oller

Literatura Catalana. 1ª lectura: La bogeria.

Intent de demostrar la bogeria a partir del naturalisme zolià.

"-Desenganya´t: no hi ha paritat. El cas d´en Daniel no és neurastènia pròpiament dita, com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats, sinó de vesània hereditària: la du ja de naixenca. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar tals anomalies de raó, que ( ja us ho vaig dir), per a mi va morir boig. ¿Quin podia ser el fruit d´aquest matrimoni? L´atavisme és una causa predisposant indiscutible. L´etiologia de les malalties mentals l´assenyala com una de les infal.libles. Què més? Té una germana epilèptica. La conducta de l´altra, de l´Adela, amb les seves exaltacions eròtiques,¿no és la d´una persona desequilibrada? A ell, a en Daniel,¿quan l´heu vist conduir-se com un home sa?"

Preguntes de comprensió de cada capítol:

Josep M Espinàs

Retrat molt personal, amanit d´anècdotes, sobre sis grans escriptors -Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra- que l´autor va conèixer en diferents etapes de la seva vida.

"L´astúcia instintiva d´Espriu era la discreció exagerada, i adoptantuna actitud de feblesa suscitava protectores onades d´afecte"

"Quan em van dir que havia mort, em va costar de creure, perquè recordava l´enèrgic encreuament de cames, el cos vertical, el coll tens i el cap alçat.I se´m va fer present aquell vers seu ' saber sofrir sense llanguir' ( Foix)

Sándor Márai

Reflexió d´un pianista sobre la mort a través d´una greu malaltia.


"Només un ésser humà pot ajudar un altre ésser humà. Només una persona pot infondre forces a una altra persona, quan cal. Això és el que he après-digué amb un deix curiosament apassionat-, I això, no ho vaig aprendre a la facultat, sinó aquí, entre els malalts, entre milers i milers de malalts"


"No hem pas de pensar que tot hagi de tenir sentit. Potser la malaltia no en té. Ni tampoc la curació ni la mort"

dissabte, 25 d’agost del 2007

Patrícia Gabancho

Una mirada reflexiva i atenta sobre els perills de la supervivència de la nostra llengua i la nostra cultura en l´actualitat tot oferint propostes de cara al futur.

"El terreny en el qual Catalunya decidirà si el català subsisteix o desapareix no serà l´oficial -administració, escola, mijans públics- sinó el del prestigi. Cal guanyar per a la cultura catalana, entesa en sentit ample, divers, els catalanoparlants que no la tasten perquè no s´hi senten atrets, i els castellanopalants que saben català però no l´usen i, per tant, no n´usen tampoc la cultura, i els castellanoparlants que encara no saben català i els nouvinguts que... és a dir, el públic, el mercat, la nació"