dimecres, 16 de juliol del 2014

dilluns, 7 de juliol del 2014

Llibert Ferri, Viatge a Moscou: com vaig conèixer el meu fill Alioixa al final de la Guerra Freda.

Llibert Ferri fou enviat especial i corresponsal de TV3 a l’Europa de l’Est i a la URSS entre 1987 i 2007. És en aquesta etapa, concretament el 8 de març de 1993, una època convulsa de la vida russa  a causa de l’esfondrament del comunisme i la Unió Soviètica, que la seva vida va fer un gir de cent-vuitanta graus.Es tracta de la coneixença de l’Alioixa, un nen rus de deu anys desprotegit, amb qui ambdós establiren d’antuvi una relació d’empatia i afecte fins que esdevingueren, més endavant i fins el dia d’avui, pare i fill després d’un llarg i dificultós procés d’adopció. Viatge a Moscou recull aquesta experiència biogràfica molt ben escrita, ben contextualitzada i explicada amb molta profunditat. De gran interès són els fragments en què s’encavallen els records de la postguerra viscuda per l’autor amb la postguerra freda de l’Alioixa. Llibre molt recomanable des de la primera a l´última pàgina.
“L’àvia Maria m’està buscant ansiosa pel pati, no sigui cas que m’equivoqui d’escala o de pis i vagi a trucar a casa de qui sap qui. Podria passar que em perdés dins la complicada numeració de blocs i de pisos, no trobés l’adreça, me’n tornés i em refredés. Podria ser que em fes mandra tornar a trucar-li, tornar-hi a quedar, tornar a buscar l’adreça. La fatalitat dels laberints soviètics i de la vida russa podien arrabassar-li un llogater amb la intenció d’estar-s’hi un parell de mesos, fins al final de l’hivern; si fa no fa, fins després del desglaç, no més enllà. No vull que la calorada m’enxampi omplint bosses i fent trasllats. Però, mentre la soferta àvia Maria em busca, tu m’has obert la porta de l’apartament 523 del 24 de Kutuzovski i m’has somrigut” (pàg.27)
“No t’ho diguis, Llibert, que estàs sorprès. De debò que estàs perplex i desbordat per la realitat que estàs vivint? Que t’empatolles! Sempre has desitjat ser pare! Si no, no estaries establint ara mateix aquest diàleg-monòleg amb tu mateix, mentre tots dos, l’Alioixa i tu, resseguiu la riba del Moskova i recordeu el dinar d’ahir amb els amics i entre les datxes. Va ser un dia càlid i harmònic, d’amistat i d’estimació, de tot allò que més t’agrada. L’Alioixa, per primer cop, et va dir <>, i ara fa uns moments ha fet una declaració de fill i hereu posant-hi un veí de testimoni. Ets pare i fa temps que t’ensumaves que la vida et revelaria la manera d’arribar-hi” (pàg.54)