dijous, 30 de setembre del 2010

Omar Khayyam, Quartetes

Celebrem la publicació d'aquestes 157 quartetes o robaiyat d'Omar Khayyam (1048?-1131?), poeta,filòsof, matemàtic i astrònom oriental, traduïdes directament del persa per l'Àlex Queraltó Bartrés.
El carpe diem, l'escepticisme davant la vida i la mort, el pas indefugible del temps, la roda del destí, el lament pel fet de néixer són alguns dels temes de la seva poesia acompanyats pel seu aliat incondicional del vi com a elaboració teòrica del plaer.

No t'entristeixis per l'ahir que ja ha passat,
ni cerquis el demà que encara no arriba.
No et fixis només en el passat o l'avenir,
gaudeix del present i al vent no llancis la vida.



Ai estimada, si el pas del temps t'entristeix,
i sovint et sembla que et fuig el cor de l'ànima,
seu a la gespa i viu feliç aquests pocs dies
abans que l'herba no creixi sobre la teva tomba.


Si venir al món de mi depengués, no vindria.
Si anar-me'n fos cosa meva, ¿per què hauria de fer-ho?
El millor de tot seria que en aquest món cruel
ni hagués vingut, ni hagués d'anar-me'n, ni hagués de ser-hi.


El meu cor mai no s'apartà de la ciència i l'estudi,
i hi ha molt pocs secrets que jo no conegui.
Vaig pensar durant setanta-dos anys, nit i dia,
i al final he sabut que no vaig aprendre res de res.


El cor que mai no ha conegut ni amor ni passió
és d'un esclau de la religió o d'un beat de mesquites.
Car tot aquell que escriví el seu nom al llibre de l'amor
és lliure de paradisos i s'ha salvat de l'infern.


Beure vi i viure feliç és la meva norma,
i fugir de la blasfèmia i del rés és la meva religió.
Vaig preguntar a la núvia del destí:<>
Em digué:<>


Beu-te aquest vi, perquè el vi és la vida eterna.
Beu-te'l, perquè és el guany dels plaers de joventut.
Igual que el foc, crema i destrueix les penes,
beu-ne, que reconforta com l'elixir de la vida


Ara que sóc a la flor de la joventut
beuré vi perquè em satisfà de beure'n.
No m'ho retragueu, és amarg, sí, però és bo;
i ha de ser amarg, perquè amarga és la meva vida.

dimecres, 15 de setembre del 2010

dissabte, 11 de setembre del 2010

Sergi Pàmies, La bicicleta estàtica

Els lectors incondicionals de Sergi Pàmies celebrem l'aparició d'aquest nou recull de contes La bicicleta estàtica que aplega dinou relats alguns dels quals presenten elements autobiogràfics i on els personatges pedalen sense anar enlloc.
Recomanaria el primer, Benzodiazepina, on un home estableix una relació amb sí mateix a través del xat; Quatre nits que ens parla del moment en què els seus pares el varen engendrar després de veure la pel.lícula Le notti di Cabiria de Federico Fellini i El mapa de la curiositat on evoca la seva infantesa a l'exili.
“He quedat amb mi mateix d'aquí a dues hores. No em conec personalment però hem parlat molt per xat i, una vegada-per desitjar-nos un feliç any 2008-,per telèfon. No em va agradar la meva veu:una mica nasal i amb una certa presumpció de locutor nocturn. Sento curiositat per saber si serem capaços de mantenir cara a cara les llargues converses que ara compartim de matinada” ( Benzodiazepina)
“Els pares em van engendrar una nit de primavera, després de veure Le notti di Cabiria, de Federico Fellini. Per poder passar unes quantes hores plegats han aparcat el meu germà amb la meva tia. Jo no existeixo ni tan sols com a projecte: els pares són exiliats polítics, tenen més de quaranta anys, creuen que el motor de la història és la lluita de classes, viuen en un estat de provisionalitat permanent, no preveuen ampliar la família i no disposen d'una casa on atendre les urgències amoroses (comparteixen l'apartament amb uns camarades)...Quan vaig assabentar-me que havia estat engendrat sota la influència de Le notti di Cabiria, vaig convertir Fellini en director de capçalera (més encara quan la meva mare em va dir que, si hagués sigut una nena, m'haurien posat Cabiria)…Van passar els anys, fins que, a conseqüència d'una carambola d'atzars premeditats fortuïts, una revista em va oferir escriure reportatges, a mitges amb un amic. Vam accedir-hi perquè aleshores ho acceptàvem tot i vam proposar al director del setmanari un article sobre la crisi dels estudis de Cinecittà” (Quatre nits)
“No dir tota la veritat ens ha permès viure en un pis de protecció oficial (bloc de vivendes socials, bústies amb cognoms estrangers i mig barri per urbanitzar). A casa, la curiositat no permet manifestar sorpresa, ni por. Un acord tàcit estableix que la naturalitat i la contenció amb què cal assumir l'exili és el secret de l'èxit” ( El mapa de la curiositat)