divendres, 25 de setembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Barcelonès

El Barcelonès a través de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
El barri de Gràcia de Barcelona amb la plaça del Diamant, la plaça del Sol, el carrer Gran, el carrer Montseny i molts altres són els escenaris -no pas els únics- on es mou la Natàlia-Colometa. El monòleg ple de poeticitat de la protagonista ens transporta cap a la seva experiència teixida de conflictes íntimament relacionats amb els fets històrics: la proclamació de la ll República, la Guerra Civil i la postguerra.El seu talent natural, la seva bonhomia i la seva actitud vitalista l’alliberen de les dificultats que li han tocat viure. Una veu empàtica i, alhora, senzilla on s’hi pot sentir identificada tota una societat.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant. Barcelona: Club Editor, 1962. 253p. (El Club dels novel·listes, volum XXll)
Informació molt completa a LletraA: la literatura catalana a Internet, (UOC). A continuació els capítols XXII a XXX reflectits a la sèrie de F. Betriu (1983)

Quina altra obra proposaríeu per fer una passejada pel Barcelonès?

divendres, 18 de setembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Montsià

 

El Montsià a través de Terres de l'Ebre de Sebastià Juan Arbó
L’acció se situa a la ribera del delta de l’Ebre i a Amposta pels volts dels anys trenta del segle XX. El tema és la marginació que pateixen els pagesos que conreen els arrossars i les hortes. A través de la figura del vell Joan, el seu fill Joanet i les seves relacions descobrim unes vides encadenades a la terra marcades per l’aïllament i la incomunicació, l’esclavitud a l’amo, la supervivència, la soledat, la violència i l’autodestrucció. Dos camins generacionals antagònics: el carreró sense sortida del pare, l’escletxa de llum del fill.
Sebastià Juan Arbó, Terres de l’Ebre. Barcelona: Llibreria Catalònia, [1932]. 259 p.

Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge literari diferent pel Montsià? Tinc la bicicleta a punt per recórrer aquesta part del delta de l’Ebre i els voltants amb vosaltres.

divendres, 11 de setembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Garrotxa

 
La Garrotxa a través de La Punyalada de Marià Vayreda.
L’acció de la novel·la se situa a l’Alta Garrotxa on hi viuen els trabucaires: un grup d’homes armats, guerrillers de la primera carlinada  (1833-1840) que no s’integren a la societat rural. Viuen del bandidatge i realitzen actes d’una criminalitat extrema. L’Ibo, el capitost, renyirà amb l’Albert Bardals, el seu amic, a causa de la Coralí. Un triangle amorós ben servit. El punyalet de l’heroïna  amb la ferida profunda i la sang vessada redimirà un dels protagonistes amb el triomf de la raó sobre els instints primaris dels bandolers d’una terra feréstega.
Marian Vayreda, La punyalada. Novela montanyenca. Barcelona: Ilustració Catalana, 1904. 392 p. Disponible a text complet aquí , on a la pàgina 4 apareix un dibuix de l'autor fet per Ramon Casas. Escena de la pel·lícula de Jordi Grau de 1990, que correspon al final del capítol XI de la novel·la, visionable aquí:

Quina altra obra proposaríeu per fer un nou viatge literari per la Garrotxa? Jo tinc la motxilla a punt per venir-hi amb vosaltres.

dijous, 10 de setembre del 2015

Projecte de viatge literari per les comarques de Catalunya

A partir del divendres dia onze de setembre s’iniciarà, setmanalment en aquest blog, un recorregut literari per les comarques catalanes. Consistirà a proposar i a comentar, en cada ocasió, una obra on els nostres literats hauran situat les vivències dels seus personatges. Tot planificat per tal d'acabar configurant un MAPA LITERARI complet de les comarques de Catalunya. El nostre propòsit és poder oferir un tria atractiva, suggerent i didàctica que posi de relleu la riquesa expressiva que els nostres autors desgranen en les seves pàgines i sobre les seves terres.
Començarem doncs, divendres pròxim, el nostre itinerari per l’Alta Garrotxa a través de La punyalada, novel·la pòstuma de Marià Vayreda (Olot, 1853-1903) editada per primera vegada l’any 1904.
Dolors Ayats i Pinadella. (Imatge d'una Englantina d'Or, guardó dels Jocs Florals)

dimarts, 1 de setembre del 2015

David Grossman, Gran Cabaret*

A Cesarea, una petita ciutat de la costa israeliana, hi ha un cabaret decadent anomenat Natanya. Alguns dels seus habitants hi assisteixen cada nit per veure actuar Dóvale, un còmic de cinquanta-set anys, que duu unes ulleres tortes i grans damunt el nas i uns tirants i un mocador vermells de pallasso de circ. Comença la funció. L’humorista dalt de l’escenari explica un allau d’acudits provocadors sense pausa (paròdies existencials, caricatures polítiques...) que causen rialles i més rialles entre els espectadors així com una torrentada d’ aplaudiments. Avui serà la seva darrera interpretació atès que té un càncer de pròstata. Convida Avishai Lézer, el narrador de la novel·la, un jutge prejubilat i amargat, amb qui havia compartit un any de classes particulars de matemàtiques durant la infantesa, i havien coincidit més endavant, a l’adolescència, a un campament juvenil militar. No s’havien vist durant tot aquest temps i li encarrega que l’observi i anoti tot el que vegi a l'última representació..La primera part de l’espectacle-novel·la respon a les expectatives dels assistents habituals però a mesura que va avançant, els espectadors-lectors ens submergim amb molta intensitat envers la vida personal del còmic amb una ferida molt profunda a l’ànima esdevinguda als catorze anys, que mai se li ha cicatritzat.El públic exigent de Cesarea, que vol riure i amortitzar els diners de l’entrada, respondrà amb esbroncades grolleres abans d’abandonar el local on només hi romandran l’amic i la dona petita.
Aquesta novel·la dura, plena de símbols i molt recomanable presenta una doble lectura: el drama del personatge en la seva última actuació i una altra vinculada a la història d’ Israel plena de referències històriques del passat i el present. Recordem que David Grossman ( Jerusalem, 1954) té una extensa obra, entre assajos, llibres per a nens, novel·les per a adults, per les quals ha rebut nombrosos guardons. A més, forma part d’un comité que treballa pel diàleg entre israelians i palestins, i, ni tan sols la mort del seu fill Uri, caigut en combat l’agost del 2006 a la guerra del Líban,  l’ha fet renunciar al seu compromís a favor de la pau.
*David Grossman, Gran Cabaret. traduït per Roser Lluch i Oms. Barcelona: Edicions 62, 2015.190 p. (El balancí, volum 734)