divendres, 29 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui L'Urgell

L’Urgell a través del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

A Benaura, una ciutat imaginària inspirada en Tàrrega, hi viuen l’Alba, una noia de catorze anys, i en Dídac un nen negre d’onze, als anys setanta del segle passat. El noi és colpejat i llançat a un llac per un dels companys de l’escola a causa del color de la pell fet que motiva la intervenció de la seva amiga per tal de salvar-lo. Un atac d’éssers provinents d’un altre planeta amb platets voladors provoquen un gran cataclisme que anorrea tots els mamífers de la Terra a excepció dels qui es trobaven sota l’aigua. Durant quatre anys ells s’han d’enfrontar a tota mena de dificultats per sobreviure en un món enrunat i despoblat. La novel·la planteja el tema del segon origen de la civilització a través de cinc capítols anomenats “Quaderns” les anotacions dels quals arriben a la humanitat de l’any 6000. Una de les primeres novel·les de ciència-ficció d’un dels escriptors més creatius i prolífics de les lletres catalanes que conreà tots els gèneres. 
Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974. 183 p. (El Trapezi; 24).
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a: Xavier Serrahima, “Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo, 40 anys d’èxit”, Suplement de Cultura d’ El Punt Avui, 4-X-2015, p.1-3 A continuació Mecanoscrit del segon origen (1) basat en la novel·la de Manuel de Pedrolo  Adaptació televisiva dirigida per Ricard Reguant, 1984.
 
Quina altra obra suggeriríeu per fer un viatge a l’Alt Urgell?

divendres, 22 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Ripollès


El Ripollès a través d’Esborraràs les teves petjades de Xevi Sala.

Patrice Dumorell, un terrorista, surt de la presó al cap de vint-i-cinc anys i es refugia a Tordina, un poble imaginari del Ripollès, l’hivern de 2014. Lloga una casa amb aquest pseudònim i, de mica en mica, va intentant refer la seva vida des de l’anonimitat. Es fa passar per pintor de paisatges a l’estil de l’escola d’Olot, es relaciona amb en Celso, el pastor de Molló, sent atracció per la Naia, la mestra del poble, va de cacera amb en Telm Llovet...Però un viver de tensions entre un empresari sense escrúpols de la comarca i el seu subordinat  amb els habitants de Tordina arrossega el protagonista a una altra classe de violència. Novel·la ben escrita que ens convida a reflexionar sobre el dret de l’ésser humà a reconstruir la seva identitat si planta cara a les seves pors.
Xevi Sala, Esborraràs les teves petjades. Barcelona: Proa, 2014. 213 p. (A tot vent; 620). Premi Roc Boronat 2014.
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a l’ “Entrevista a Xevi Sala, escriptor i director adjunt del Punt Avui”, dins del programa “Girona ara” del dia 11-03-2014 (92.7 FM)
A continuació vídeo sobre El Ripollès dirigit per Xavier Méndez, 2014

Quina altra obra literària proposaríeu per fer un itinerari pel Ripollès?

divendres, 15 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Vallès Oriental

El Vallès Oriental a través d’Els sots feréstecs de Raimon Casellas.
A començaments del segle passat, mossèn Llàtzer, un capellà provinent de la ciutat, va ser desterrat a la parròquia de Sant Pau de Montmany a causa del seu interès per recuperar un filòsof heterodox de l’església. Feia temps que a Montmany estaven sense rector. Reconstrueix amb entusiasme l’edifici religiós malmès. Intenta tot seguit alliberar els veïns pagesos de la contrada de la seva passivitat i ignorància amb una actitud vital i enèrgica per tal d’elevar-los espiritualment. La seva actitud reformadora i incansable topa amb l’hostilitat dels habitants que segueixen els dictats d’una tradició i rutines mai qüestionades. Reaccionen amb l’engany, la burla, l’escarni abocant-lo a un tràgic final amb un efecte impactant al lector. Novel·la inspirada en un cas real. Un relat intens, simbòlic i suggerent.

Raymon Casellas, Els Sots feréstechs, Barcelona: Llibreria de Francisco Puig, 1901. 300p. (Tobella & Costa).
Iformació complementària a Eva Bosch, “Els sots feréstecs de Raimon Casellas, ara en anglès”, Núvol: el digital de cultura. Punt de llibre, 12 de gener 2016.
A continuació vídeo realitzat per Eva Bosch que reprodueix la lectura del capítol ll de la novel·la a càrrec de Mercè Masnou, 2014.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un viatge pel Vallès Oriental?

divendres, 8 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Priorat


El Priorat a través de Les dones de la Principal de Lluís Llach.
L’acció de la novel·la està emmarcada a l’Abadia, creació literària del Priorat. Al cor de la comarca vitivinícula hi trobem Pous, un poble imaginari, on destaca el gran mas “La Principal”. Ha estat regentat des de finals del segle XlX fins als nostres dies per una nissaga femenina (àvia, mare i filla) amb poder econòmic que ha aconseguit amb la seva empenta fer prosperar les vinyes i assegurar el negoci del vi. Només un secret ha enterbolit les seves vides. Es tracta del crim esfereïdor del capatàs comès al casal el 18 de juliol de 1936. La reobertura del cas a càrrec del comissari Recader transporta el lector cap a una trama detectivesca amb la introducció de personatges secundaris de gran relleu. L’interès de l’obra rau en el fet de saber harmonitzar la història potent de la saga familiar, els elements procedents de la novel·la negra i la inserció de contes i llegendes. Un trencaclosques ben escrit i ben travat.
Lluís Llach, Les dones de la Principal. Barcelona: Empúries, 2014. 393 p. (Narrativa; 468).
Informació ampliada sobre l’obra a: Teresa Costa-Gramunt, “El poder del mite”, Núvol, el digital de cultura, 2014.
A continuació entrevista filmada a Lluís Llach per Les dones de la Principal a càrrec de l’Editorial Empúries, 2014.
Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari pel Priorat?

divendres, 1 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui Osona.

Osona a través de Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor.
Comarquinal (topònim fictici inspirat en Vic) és el nom de l’escenari de la novel·la que transcorre als anys trenta del segle passat. La Laura, una jove barcelonina atractiva i inexperta hi arriba il·lusionada al cap de tres mesos del seu casori amb el seu home Tomàs Muntanyola, l’hereu d’una antiga família. Ben aviat, la seva sensibilitat exquisida i la concepció idealitzada de l’amor topen amb la duresa del nucli familiar i la mediocritat dels personatges de la burgesia local. Una societat hipòcrita basada en els diners, la falsa religiositat i la tafaneria que la rebutja i la margina. La protagonista, després de dos anys de experiències doloroses en aquest món clos i hostil, es rebel·la i retorna als orígens. Una obra ben estructurada que pretén reflectir el contrast de dues concepcions de vida diferents entre la petita ciutat i la urbs amb l´ús del simbolisme.

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Badalona: Proa, 1931. 258 p. (A tot vent; 33. Sèrie catalana). Premi Joan Crexells, 1930.
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la: Enric Martín, Guia de lectura Laura a la ciutat dels sants’ de Miquel Llor, [Barcelona]: Cruïlla, 2011, 23. Cruïlla aquí.
A continuació filmació de la versió teatral de la novel·la dirigida per Jordi Pons-Ribot i representada per la companyia arenyenca Fènix Teatre, 2012.
Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge literari per la comarca d’Osona?