dissabte, 24 de novembre del 2007

Claudio Magris

Monòleg poètic d´una dona que repassa des de la seva estada en una Casa de repòs la seva relació pluridimensional amb el seu home, un poeta.

"Des que sóc aquí, si he de dir la veritat, he sentit comentar que s´ha tornat insuportable, ploramiques i pretensiós; demana ajut a tothom i no escolta ningú i pretén que se l´escoltin i que l´admirin només perquè no sap quina tecla tocar. Però si jo hi fos..."

" no sóc una flor que es cull, deia ell, sinó una flama que escalfa el cor o que el crema, un vi aspre i dolc que li feia passar la set i que amb cada glop li deixava una gran cremor, un gran estiu..."

"Tu sabies que la poesia no és mai només teva, igual que l´amor, sinó que és de tothom"

"(...) quan baixaves a la nit fosca del meu ventre retrobaves la teva claredat, la teva llibertat i seguretat. Com a la gruta marina de la nostra illa, deies; et capbusses a les tenebres i et trobes en una meravellosa llum blava"

"un cop entres a la Casa finalment veus la veritat de cara, no pas velada, reflectida i deformada, emmascarada i maquillada com es veu a fora, sinó directament, cara a cara"

diumenge, 18 de novembre del 2007

divendres, 16 de novembre del 2007

Quim Monzó

19 contes dividits en dues parts sobre la quotidianitat amb una visió desencisada i melancòlica de la vida.

"Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les puntes desplegades (...) En seixanta anys no ha tingut mai ni un minut per agafar un àlbum i ordenar-les"

"Hi ha gent a la qual no li importa gaire que un cobert o un tros de menjar caigui a terra. Entre la jovenut americana circula una imaginària Llei dels Cinc Segons, segons la qual, si alguna cosa cau a terra ( un entrepà, un cobert...), no passa absolutament res si ho reculls abans que passin cinc segons, ja que-diuen-fa falta més temps perquè la porqueria, els microbis, el que sigui afecti la cosa que ha caigut. Però la senyora no deu pas creure aquesta llei, perquè després de recollir la forquilla ha considerat que no era prou neta per ella. Però sí per ell. (...) ¿ Són els anys de convivència que podreixen fins les pedres? ¿És una mostra de moltes altres petites venjances que practica?¿Escup també a la tassa de cafè amb llet del marit, cada matí, quan ell bada?

"Perquè a tots aquests vells, a aquests mil cretins que viuen aquí, en aquest asil, tant se´ls en dóna, ja no saben veure què és net i que no ho és. Però jo no sóc idiota, jo encara m´adono de tot, encara que ells es pensin que no..."

divendres, 2 de novembre del 2007

Màrius Serra

Recull de 141 articles publicats a la Vanguardia i l´Avui amb les reaccions enviades pels lectors complementats amb 141 enigmes que l´autor planteja cada dia al programa El matí de Catalunya Ràdio .

"Ja en el torn de precs i preguntes vaig intentar respondre´t, José, que la meva jocosa celebració de la lectura com a acte vital provenia de la meva creenca profunda en el sentit de l´humor com a únic mètode de supervivència"

"Però aquest divendres va aparèixer una necrològica laica en la qual la ciència ocupava el paper que acostuma a prendre la religió.(...) Ha lliurat el seu cos a la ciència el 10 d´octubre del 2002 (...) Cadascú pot tenir les seves pròpies creences sobre com serà la dita vida eterna, però donar el cos a la ciència en morir implica creure en la vida externa, que és l´única que tots compartim, sense excepcions"

"Una senyora es queixa perquè diu que els polítics només vénen a fer turisme al Carmel. Zapatero també, remata mentre espera ben dreta per veure passar el Zapatour. La veritat és que això s´assembla perillosament al turisme. Des del dia del daltabaix el barri s´ha transformat en una espècie de complex turístic. Els carrers van plens de maletes d´anada i tornada, els locals viuen en hotels sense desitjar-ho, alguns visitants simulen instal.lar-se al barri per poder omplir els seus àlbums de fotos o pugen, disfressats d´aventurers, a viure la Carmel experience. Pel que fa a les autoritats, es dediquen al que els interessa, que són els tours turístics amb guia"

"Vivim tan pendents de recordar efemèrides que se´ns oblida celebrar el present" (...) Bauçà va morir en data indeterminada, entre finals del 2004 i comencaments del 2005, i això facilitarà que els amants de les efemèrides ho tinguin malament per encasellar-lo"