divendres, 16 de novembre del 2007

Quim Monzó

19 contes dividits en dues parts sobre la quotidianitat amb una visió desencisada i melancòlica de la vida.

"Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les puntes desplegades (...) En seixanta anys no ha tingut mai ni un minut per agafar un àlbum i ordenar-les"

"Hi ha gent a la qual no li importa gaire que un cobert o un tros de menjar caigui a terra. Entre la jovenut americana circula una imaginària Llei dels Cinc Segons, segons la qual, si alguna cosa cau a terra ( un entrepà, un cobert...), no passa absolutament res si ho reculls abans que passin cinc segons, ja que-diuen-fa falta més temps perquè la porqueria, els microbis, el que sigui afecti la cosa que ha caigut. Però la senyora no deu pas creure aquesta llei, perquè després de recollir la forquilla ha considerat que no era prou neta per ella. Però sí per ell. (...) ¿ Són els anys de convivència que podreixen fins les pedres? ¿És una mostra de moltes altres petites venjances que practica?¿Escup també a la tassa de cafè amb llet del marit, cada matí, quan ell bada?

"Perquè a tots aquests vells, a aquests mil cretins que viuen aquí, en aquest asil, tant se´ls en dóna, ja no saben veure què és net i que no ho és. Però jo no sóc idiota, jo encara m´adono de tot, encara que ells es pensin que no..."