El carpe diem, l'escepticisme davant la vida i la mort, el pas indefugible del temps, la roda del destí, el lament pel fet de néixer són alguns dels temes de la seva poesia acompanyats pel seu aliat incondicional del vi com a elaboració teòrica del plaer.
No t'entristeixis per l'ahir que ja ha passat,
ni cerquis el demà que encara no arriba.
No et fixis només en el passat o l'avenir,
gaudeix del present i al vent no llancis la vida.
Ai estimada, si el pas del temps t'entristeix,
i sovint et sembla que et fuig el cor de l'ànima,
seu a la gespa i viu feliç aquests pocs dies
abans que l'herba no creixi sobre la teva tomba.
Si venir al món de mi depengués, no vindria.
Si anar-me'n fos cosa meva, ¿per què hauria de fer-ho?
El millor de tot seria que en aquest món cruel
ni hagués vingut, ni hagués d'anar-me'n, ni hagués de ser-hi.
El meu cor mai no s'apartà de la ciència i l'estudi,
i hi ha molt pocs secrets que jo no conegui.
Vaig pensar durant setanta-dos anys, nit i dia,
i al final he sabut que no vaig aprendre res de res.
El cor que mai no ha conegut ni amor ni passió
és d'un esclau de la religió o d'un beat de mesquites.
Car tot aquell que escriví el seu nom al llibre de l'amor
és lliure de paradisos i s'ha salvat de l'infern.
Beure vi i viure feliç és la meva norma,
i fugir de la blasfèmia i del rés és la meva religió.
Vaig preguntar a la núvia del destí:<
Em digué:<
Beu-te aquest vi, perquè el vi és la vida eterna.
Beu-te'l, perquè és el guany dels plaers de joventut.
Igual que el foc, crema i destrueix les penes,
beu-ne, que reconforta com l'elixir de la vida
Ara que sóc a la flor de la joventut
beuré vi perquè em satisfà de beure'n.
No m'ho retragueu, és amarg, sí, però és bo;
i ha de ser amarg, perquè amarga és la meva vida.