divendres, 1 d’agost de 2008

Manuel Baixauli

Un homenatge a l'escriptura i la seva capacitat per canviar l'itinerari vital.

"I què són, aquests manuscrits? La incontinència verbal d'algú que no tenia qui l'escoltava. El desvari d'un home enclaustrat entre les parets de sa casa, obsedit per sí mateix i pels seus fantasmes... Una xerrameca inútil"

"Gràcies a les ones conec millor els humans, car la trajectòria d'una ona és una biografia comprimida. Hi ha ones de mort sobtada i ones d'agonia lenta, ones exuberants i ones somortes, ones eixordadores i ones mudes, ones sublims i ones contrafetes, ones carxot i ones carícia, ones díscoles, contracorrent, i ones gregàries, ones promíscues i ones castes, ones clàssiques, ones barroques, ones minimalistes..."

"Ni tan sols la mort anul·la l'existència car els difunts ens visiten en fotografies, en gravacions, en textos, en la memòria. Tant Passió, com Origen i Saviesa, són ficcions que permeten -que demanen- ser prosseguides. Tenen un futur, més enllà de l'emissió radiofònica, de les planes d'un llibre, del sostre d'un cambró. Sens dubte Ell n'era conscient, d’això sens dubte. Ell pretenia que jo visquera un futur d’aquelles històries"

"Tinc un armari de paret de vora tres metres d'alt i poc menys d'ample reblert de llibreries plenes de tot el que m'ha passat pel cap (...) Un riu dins d'un armari, una cascada de paraules, un conglomerat de múltiples continguts i diferents formes literàries, barrejats en aparent caos. Aparent, car és l'ordre natural del pensament, lliure de motlles preestablerts, d'estructures simplistes, de començament –nus- desenllaç... Prosa lliure, plena d'incisos, i d'incisos dins dels incisos. El curs del pensament com el curs del temps, que no s’atura"