“La llengua mor. Jo moriré aviat. La mort dura més que la
vida.Trist consol de Boeci, presó endins” diu el narrador-protagonista d’aquesta
novel·la, un home que ha decidit abandonar la seva família a París i passar els
darrers mesos a Clarmont d’Alvèrnia (en francès, Clermont Ferrand), la seva
ciutat nadiua, a causa d’un càncer en fase terminal. El protagonista deambula
pels carrers com si fos un turista, canvia d’hotel per estar prop dels
prostíbuls, xerra amb les meuques, entra i surt dels bars per comunicar-se, es
fa amic d’un ex-capellà amb qui dialoga sobre l’amor i la mort, s’involucra amb
el cinema pornogràfic, escolta les històries d’un pastor que estan relacionades
amb la història d’Occitània... Converses del personatge que sent la frustració de no poder-les expressar amb la seva llengua que tant estima que cal
llegir-les sovint en un doble significat: “Mai no ha passat pel cap de ningú d’anorrear
catedrals. La nostra llengua és més que una catedral. Per què són tants, doncs,
els que volen demolir-la? He escoltat viure el teu poble, Clarmont. Encara no
he sentit ni una paraula de patuès o dialecte, ni sí ni no en llengua d’Oc. Són
franceses les teves escoles, els teus liceus i les teves facultats. Ni tan sols
una càtedra per estudiar els trobadors. Encara menys els felibres” (pàg.46). Finalment,
la seva mort, l’alliberarà del dolor de veure’n la desaparició.
El llibre dels finals està farcit de fragments de
poemes de trobadors com Guiraut de Bornelh, Pèire Vidal, Gaucem Faidit, Guiraut
Riquier, Jaufre Raudel així com al·lusions a Frederic Mistral i referències històriques.
Joan Bodon (1920-1975),
nascut a Crespinh de Naucèla, escriví sempre en llengua occitana. S’implicà ben
jove envers l’activisme occitanista juntament amb altres autors coetanis com
Robèrt Safont i Max Roqueta. És l’autor d’aquesta magnífica obra publicada el
1964 i traduïda recentment al català per Joan-Lluís Lluís, i tres novel·les
més: La grava sul camin (1956), Lo libre dels Grands Jorns (1964) o Catoia l’enfarinat (1966) en traducció
catalana a cura d´ Artur Quintana.
*Joan Bodon, El llibre dels finals. Traduït per
Joan-Lluís Lluís. Barcelona: Club Editor, 2015. 153 p. (Club dels novel·listes,
volum LV).
