dissabte, 15 de setembre de 2007

Agustí Pons

Crònica memorialística d´uns anys decisius de la nostra història des dels últims anys del franquisme fins al primer govern de Jordi Pujol. Un període on el nostre país experimenta uns canvis polítics, culturals i socials molt importants que l´autor des de la seva condició de periodista els va veure i viure de molt a prop.

"Mai no he cregut, però, que en el periodisme dels anys seixanta i setanta cada taula fos un Vietnam. És cert que en cada redacció sabíem quins eren els periodistes que es trobaven a l´oposició i quins els que prosperaven o sobrevivien, segons els casos i les capacitats, a l´ombra del feixisme"

"En la nostra feina diària procuràvem eixamplar sempre que podíem els límits de la llibertat informativa, i que sovint això ens provocava ensurts, incomoditats, renys més o menys espectaculars"

"Per quin motiu des de Catalunya s´ha minimitzat tant el que va significar el retorn del president Tarradellas?" No ho entès mai. Analitzada amb perspectiva, és una de les operacions polítiques més importants i més positives de la història recent del país"

"Tarradellas i la seva esposa es retiren a la casa dels Canonges, on també havien fixat la seva residència oficial els presidents Macià i Companys. Per un moment m´ha semblat que de la història del nostre país n´havien aconseguit esborrar quasi quaranta anys de dictadura"

"Max Cahner era una mena de locomotora elèctrica en un país que encara funcionava amb màquines de vapor"