dissabte, 6 d’octubre de 2007

Andrea Camilleri

El comissari Montalbano sent més que mai en aquest llibre el pas del temps. Dues dones d´una gran bellesa-les principals sospitoses de l´assassinat d´un informador mèdic- el revifaran per resoldre el cas amb la mateixa lucidesa de sempre.

"El dia que et moriràs..." Aleshores va comprendre que aquell pensament ja no marxaria, que amb molta sort s´estaria arraulit en algun raconet del seu cervell un parell de dies per emergir en el momet més inesperat"

"És clar que no tots els metges són corruptes ni tots els informadors corruptors, però el fenomen està molt estès. No cal ni dir que hi ha implicades poderosíssimes empreses farmacèutiques"

"perquè l´Elena i tu no feu sinó facilitar-me noms de dones en safata, més ben dit, en "catre", hauria volgut contestar, però se´n va estar"

"Quan era vailet, son pare, una vegada, per prendre-li el pèl, li havia explicat que la lluna allà a dalt del cel era de paper. (...) I ara, ja madur, experimentat, home de ment i d´intuïció, s´havia cregut altre cop com una criatura dues dones, una morta i l´altra viva, que li havien explicat que la lluna era de paper"