dissabte, 23 de febrer de 2008

Bernhard Schlink

La recerca del pare que ha viscut sota diferents identitats participant amb tots els horrors del segle XX.
"El poema d´Homer diu que Ulisses s´enyorava d´Ítaca, la seva pàtria, i de la seva dona Penèlope. Pel que fa a Telèmac, no sé si Ulisses ni tan sols sabia que tenia un fill...
-Per què ho diu? Per què no és fàcil oblidar un fill quan se´n coneix l´existència?
No va semblar sospitar res.
La veritat és que Ulisses no es va interessar per Telèmac fins que va ser a Ítaca. Amb Penèlope és diferent"
"De vegades sento enyorança per l´Ulisses que va aprendre d´en Wenzel Srapinski les mentides i astúcies pròpies del farsant, que va despertar ansiós a la vida, buscant i superant aventures; que va seduir la meva mare amb el seu encant; que va escriure amb plaer novel.les per al gaudi i el bon entreteniment, i va construir teories amb una lleugeresa juganera. Tanmateix, sé que no és pas enyoranca d´en Johann Debauer o d´en John De Baur. És tan sols l´enyoranca de la imatge que em vaig construir del meu pare i a la qual vaig lliurar el meu cor"