Lluïsa Latorre i Casellas, metgessa, escriptora i sensibilitzada pel patiment de les dones de totes les èpoques, acaba de publicar una novel·la històrica De Susqueda a Tübingen.
L'obra és una biografia novel·lada de Paula Krüger, una guaridora de l'antic poble de Susqueda que aconseguirà el títol de metgessa a Tübingen i que més endavant serà acusada de bruixa per les elits locals de Susqueda i Rupit a través d'un judici ple d'irregularitats pel qual serà condemnada a la forca.
El/la lector/a podrà descobrir a través d'aquesta novel·la en què l'autora hi ha esmerçat dos anys d'investigació, un període (1450-1750) ben convuls pel que fa al món de les dones adés a Catalunya, adés a tot Europa: la cacera de bruixes.
“Quan ella era jove li van arribar notícies de dones acusades de fetilleres a terres estrangeres. Anys després, quan jo vaig néixer, les acusacions ja van tenir lloc a Catalunya. Jo tenia vint-i-vuit anys i l'àvia s'acostava als setanta quan van penjar unes quantes dones a Barcelona. Era l'any 1548 i estava embarassada de tu, Cecília”
“En Hans se li va apropar amb una carta de la Brigitte i li va avançar que era. La Paula la va obrir intrigada i la va llegir. Li havia sorgit l'oportunitat de rebre les ensenyances d'un doctor i professor de medecina de la Universitat de Tübingen, un tal Lorentz Hartmann, durant dos mesos. Començaria pel setembre d'aquell mateix any. Quan ho va repetir en veu alta la Matilde i la Cecília es van sorprendre, però els traginers ja coneixien el contingut de la carta”
“A Tübingen, un any després del casament d'en Heinrich, les notícies sobre dones acusades de bruixeria i condemnades a la foguera anaven en augment. El jutge Büren en parlava amb en Heinrich al seu despatx. Si el setembre de 1589 havien lamentat l'execució de l'alcalde Flade a Trier-havia mort estrangulat abans de ser cremat per concessió del cap de la diòcesi, l'arquebisbe Johan Vl-, el rebrot de la cacera a Bad Waldsee i al comtat de Hohenberg, per les mateixes dates, els havia desmoralitzat. I en tot aquest temps el terror no sols havia continuat, sinó que havia guanyat terreny. En aquell moment comentaven l'onada repressiva ordenada pel Consell Municipal de Nördlingen, que havia portat a la foguera algunes vídues d'homes que havien tingut càrrecs importants a la ciutat”
“El matí de l'u de juliol, la Paula va ser portada a Vic, encadenada a dalt d'un carro. La custodiaven dos agutzils i en el trajecte pels carrers de Rupit va rebre insults d'alguns vilatans. Al migdia ja es trobava en una cel·la fosca i rònega del palau de Montcada. A dos quarts de quatre de la tarda la van conduir cap a la cambra dels turments amb la finalitat de fer-li confessar qui eren les seves còmplices”
El/la lector/a podrà descobrir a través d'aquesta novel·la en què l'autora hi ha esmerçat dos anys d'investigació, un període (1450-1750) ben convuls pel que fa al món de les dones adés a Catalunya, adés a tot Europa: la cacera de bruixes.
“Quan ella era jove li van arribar notícies de dones acusades de fetilleres a terres estrangeres. Anys després, quan jo vaig néixer, les acusacions ja van tenir lloc a Catalunya. Jo tenia vint-i-vuit anys i l'àvia s'acostava als setanta quan van penjar unes quantes dones a Barcelona. Era l'any 1548 i estava embarassada de tu, Cecília”
“En Hans se li va apropar amb una carta de la Brigitte i li va avançar que era
“A Tübingen, un any després del casament d'en Heinrich, les notícies sobre dones acusades de bruixeria i condemnades a la foguera anaven en augment. El jutge Büren en parlava amb en Heinrich al seu despatx. Si el setembre de 1589 havien lamentat l'execució de l'alcalde Flade a Trier-havia mort estrangulat abans de ser cremat per concessió del cap de la diòcesi, l'arquebisbe Johan Vl-, el rebrot de la cacera a Bad Waldsee i al comtat de Hohenberg, per les mateixes dates, els havia desmoralitzat. I en tot aquest temps el terror no sols havia continuat, sinó que havia guanyat terreny. En aquell moment comentaven l'onada repressiva ordenada pel Consell Municipal de Nördlingen, que havia portat a la foguera algunes vídues d'homes que havien tingut càrrecs importants a la ciutat”
“El matí de l'u de juliol, la Paula va ser portada a Vic, encadenada a dalt d'un carro. La custodiaven dos agutzils i en el trajecte pels carrers de Rupit va rebre insults d'alguns vilatans. Al migdia ja es trobava en una cel·la fosca i rònega del palau de Montcada. A dos quarts de quatre de la tarda la van conduir cap a la cambra dels turments amb la finalitat de fer-li confessar qui eren les seves còmplices”
