El Maresme a través de Cementiri de Sinera de
Salvador Espriu
A
dalt del turó de la Pietat, un marc privilegiat encarat al mar, ens trobem un
dels fossars més bonics de Catalunya: el cementiri d’Arenys o de Sinera,
topònim construït per la inversió de lletres, que ideà Salvador Espriu. Espai
mitificat d’on procedien la majoria dels seus avantpassats, hi féu estada als
estius de la infantesa i el sovintejava en altres moments de la seva vida. L’itinerari
del jo líric està bastit per l’enyorança dels records feliços irrecuperables,
la desaparició dels éssers estimats, l’anihilament de Catalunya (Sinera),
l’agonia de la llengua catalana i la incapacitat per viure amb només la companyia
dels xiprers. Un naufragi existencial que el menarà cap a la tomba a través de
la mort simbòlica. El llibre aplega trenta poemes curts escrits en versos
hexasíl·labs sense rima llevat d’algunes excepcions. Un conjunt unitari.
Salvador
Espriu, Cementiri de Sinera.
Barcelona: La Sirena, 1946. 41p. Edició numerada de cent exemplars en paper de
fil Guarro.
Informació complementària a: Joan Ramon Veny Mesquida, “Cementiri de Sinera (1946)”, Visat: la revista digital de literatura i traducció del PEN Català 2011, núm 12.
A continuació film que reprodueix el poema XXV de Cementiri de Sinera recitat per Dolors Puerta. Treball UOC, 2013
Informació complementària a: Joan Ramon Veny Mesquida, “Cementiri de Sinera (1946)”, Visat: la revista digital de literatura i traducció del PEN Català 2011, núm 12.
A continuació film que reprodueix el poema XXV de Cementiri de Sinera recitat per Dolors Puerta. Treball UOC, 2013
Quina altra obra escolliríeu per fer un itinerari pel
Maresme?
