dimecres, 30 d’abril del 2008

Khaled Hosseini

Aquesta novel·la ens explica la història de l’Afganistan des del 1975 fins als nostres dies a través de l´amistat entre l’Amir, fill d’un home ric i Hassan, un hazara de classe inferior.

"En Hassan i jo ens vam mirar. Ens vam pixar de riure. El nen indi aviat aprendria el que els britànics havien après a comencament de segle, i el que els russos aprendrien al final de la dècada dels vuitanta, que els afganesos som gent independent. Els afganesos aprecien les tradicions, però avorreixen les lleis. I això mateix passava a les lluites d'estels. Les regles eren simples: no hi ha regles. Fes volar el teu estel. Talla els adversaris. Bona sort"

"Estirat al llit, en la foscor, la nit que en Rahim Khan va trucar, resseguia amb els ulls les línies paral.leles de color plata que la llum de la lluna projectava a la paret en filtrar-se a través de la persiana. En algun moment, potser just abans de l´alba, la son em va véncer. Vaig somiar que en Hassan corria arrossegant per terra la vora del seu txapan, i el cruixit de la neu sota les botes de goma negra. Cridava per sota l’espatlla: "per tu, ho faria mil vegades més!"

"Vaig mirar cap a l'oest i em vaig sorprendre de pensar que, en algun lloc més enllà d'aquelles muntanyes, Kabul encara existia. Existia de veritat, no era només un vell record, o el titular d'un article de l'Associated Press de la pàgina 15 del San Francisco Chronicle. En algun lloc darrere d'aquelles muntanyes, a l'oest, dormia la ciutat, on el meu germà de llavi leporí i jo havíem cacat estels. En algun lloc, l'home dels ulls embenats del meu somni havia mort injustament. Un cop, darrere aquelles muntanyes, havia pres una decisió. Ara, un quart de segle després, aquella mateixa decisió m'havia fet tornar a aquesta terra"