dissabte, 10 de maig de 2008

Claudio Magris

Relat de vint viatges (Berlín, Sant Petersbourg, Polònia, Xina, Londres, l'Iran, la Manxa del Quixot, el microcosmos dels bisíacs, el nanocosmos de Cicèria, Cornualla...) fets per l'autor des de 1981 fins al 2004.

"El viatge és una molèstia benigna, una protectora insignificanca. L'aventura més arriscada, difícil i seductora té lloc a casa; és a casa on ens juguem la vida, la capacitat i incapacitat d'estimar o de construir, de tenir o donar felicitat, de créixer amb valentia o entumir-nos en la por; és a casa on ens arrisquem"

"Ahir al vespre vaig anar al pont de Blackfriars, al lloc on van trobar Roberto Calvi penjat (...). La història és un escorxador i en cada excursió turística o viatge instructiu a llocs rics en història hi ha la grollera i cruel vulgaritat de qui gaudeix del patiment dels altres com un espectacle"

"Molt més profunda que qualsevol ritu sibil·lí és la vella dita cornish sobre les tres coses més boniques del món: "Una dona amb un nen, una barca amb les veles desplegades i un camp de blat on oneja el vent"

"Els cicerencs -habitants de la Cicèria- han conservat tossudament, a les seves valls i als seus altiplans, l'istroromanès, i la seva identitat, que al mar infidel i magnànim és fàcil transcendir i perdre. Els cicerencs són probablement la minoria més petita d'Europa, i això sí que es pot considerar una minoria; al segle passat eren uns quants milers i el 1991, en el moment de l'últim cens, vuit-centes deu persones es van declarar istroromaneses"

"L'encant i la maledicció de la Mitteleuropa consisteixen en la terrible i ferotge incapacitat d´oblidar, en l´escrupolosa memòria que ho registre tot i cada dia rellegeix les actes dels segles, desitjosa de venjar-se de les derrotes sofertes durant la guerra dels Trenta anys amb la mateixa intensitat passional que desperten els fets de la Segona Guerra Mundial"

"La taula de treball d'Arnold Schönberg també està plena d'objectes, apilonats a desdir en un desordre aparent en el qual només qui els ha deixat i escampat d'aquella manera pot orientar-se (...) Aquesta taula no es troba a Viena sinó a Los Angeles, a l'Arnöld Schonberg Institute de la University of Southern California (la Viena més veritable, d´altra banda, potser sobreviu a l´exili). Aquest mar de coses es troba a la ciutat on el músic es va refugiar per fugir del nazisme; i no la casa on va viure -i on ara viu un dels seus fills, Ronald- sinó a l'institut que reuneix tot el material d´arxiu que el 1976 els tres fills van oferir: sis mil pàgines de manuscrits musicals, literaris i personals, dos mil volums sovint plens d'anotacions autògrafes als marges, assaigs i articles, epistolaris, fotografies, revistes, discos i casets, quadres, testioniatges de diverses classes, de permisos de la Primera Guerra Mundial a felicitacions, documents de tota mena i de gran interès classificats i ordenats amb claredat i precisió"

"No són les "civilitzacions" les que xoquen; conflictes i guerres neixen de tensions i transformacions que no aconsegueixen resoldre´s en l'ordre prescrit d´un Estat o d'un conjunt d'estats units entre ells en un sistema equilibrat. La Primera i la Segona Guerra Mundial no va ser un enfrontament de crepuscle dels déus entre les cultures germànica, llatina i eslava, sinó el resultat, el descomunal esput sangonós de les convulsions que desballestaven un ordre europeu secular. Les cultures tenen una fesomia pròpia, però no hi ha una identitat rígida i immutble que coincideixi completament amb un país. La democràcia és infinitament superior a una dictadura homicida, però això no fa que Dinamarca, que no ha conegut mai l'oprobi de patir-ne cap, sigui superior a Alemanya, on s´ha practitat de manera terrible. No serveix de res preguntar-se si l'islam és una civilització superior o inferior, sumant i restant l'Alhambra, la xaria, Avicenna i la infibulació. El que compta és , cada vegada i davant d'una qüestió concreta, saber on és la civilització i on és l'ofensa que se li fa. Sens dubte avui el fonamentalisme islàmic, siguin quins siguin els motius que n'han afavorit l'ascens, comporta greus, i de vegades, gravíssims, atemptats als drets elementals de la persona, que haurien de suscitar més protestes per part dels moviments liberals occidentals; no s'han vist gaires manifestacions contra les lapidacions d'adúlteres o les decapitacions d'homosexuals que han tingut lloc en països musulmans"