dissabte, 31 de maig de 2008

André i Raphaël Glucksmann

La revolta que va encendre París -i va encomanar-se d’una manera o altra per tot Europa- Llibre escrit a 4 mans i concebut com una mena de diàleg amb alguns capítols escrits pel filòsof André Glucksmann- una de les veus més representatives del maig del 68 i que ara en renega- i el seu fill Raphaël que ens parla també del genocidi de Rwanda tot indicant-nos que aquest genocidi no s’hauria produït si el 68 hagués triomfat

"El Maig del 68 no va posar en crisi l’escola, sinó que va ser la crisi de l’escola el que va dur al Maig del 68"

"Teníeu raó quan cridàveu, el 68, "Amb deu anys n’hi ha prou!" però qui va cridar "Amb tretze anys, ja n’hi ha prou!" el 94? Qui va cantar "Tots som tutsis de Rwanda!" vint-i-sis anys després de "Tots som jueus alemanys!"?

"El membre de la generació del 68, en la seva revolta ocasionalment delirant, però no sagnant, va treure la pols a les idees, va alleugerir les normes, va trasbalsar els estils de vida fins al punt que dreta i esquerra van acabar acomodant-s’hi. Píndola anticonceptiva, avortament lliure i gratuït, emancipació de segon sexe -"el meu cos és meu"- classes i residències universitàries mixtes, majoria d’edat als divuit anys, abolició de la censura, mobilitat social, flexibilitat laboral, reforma de l´escola, liberalització de les ràdios i les televisions... (...) Aquestes mutacions precedeixen, segueixen, enquadren la primavera del 68, la qual serveix de detonador i accelera un moviment de llarga durada que s´escampa per tots els països desenvolupats i es desborda sobre la Terra sencera"

"Jo proposo de definir retrospectivament el Maig del 68 com la promesa d’una revolució filosòfica. Els joves que, el 68, sovint sense saber-ho, amb molt poca traca, trencaven els dogmes del segle XX són avui a la part final de la seva vida, però no de les seves penes, i lleguen una ferida oberta als seus "desarrelats hereus" "La seva professió de fe col·lectivitzava tres rebutjos; era antifeixista, anticomunista, anticolonialista. Aquesta ètica posava de manifest la voluntat compartida de tancar per sempre els inferns del segle XX, i els participants en el 68 s’hi varen veure reflectits espontàniament, a diferència dels post-68, que no se’n van preocupar més" "Es retreu al maig del 68 de ser "mediàtic". Ho és i amb entrada lliure. La fotogènia de les batalles de carrer i la insolència d’un estudiant pèl-roig que tracta de tu un ministre a la televisió són coses que els obrers amb qui parlo dos dies després valoren molt positivament. El contagi s’escampa ràpidament, omple els mitjans de comunicació de masses"