" Així passava moltes hores, moltes nits asseguda al llit amb el nen a la falda, perquè tan bon punt s'ajeia, ell es posava a xisclar. (...) Ni l'Àngel de la Son podia cloure els ulls de la mare, que tots adoràvem, perquè el nen era un rebec, un rebec que es feia estimar"
" El meu germà pinta al taller i canta com de costum estrenyent els llavis. Mentre treballa fa una fressa inconfusible. Anys a venir, García Lorca dirà: " suena como un abejón de oro". Res no hi ha de més cert. Sabem quan pinta gràcies a aquest soroll especial semblant al de les abelles. És indubtable que el seu cervell xucla les llums que recorda, que estan dintre seu, que retroba i tria fins a libar-ne tot el nèctar i transportar-lo curosament damunt la tela per elaborar-ne de nou la llum. La transforma en art com l'abella transforma el nèctar en mel"
" Aquest caràcter tan entusiàsticament romàntic del pare sempre i en tot moment estigué disposat a facilitar a en Salvador tot allò que el seu temperament d'artista requeria. I si bé mai no hem estat rics, ell que es guanyava la vida treballant com a notari, quan es tractava d'acomplir alguna cosa que fos beneficiosa per a l'obra del meu germà sempre tenia diners de sobra i no hi planyia res"
"A casa arriben les millors revistes d'art: L'amour de l'art, L'Art Vivant, l'Art d'aujourd'hui, Revista de Occidente, Studium, Museum, D'Ací i d'Allà, Gaseta de les Arts, l'Amic de les Arts, Varietés, Der Querschnitt. Estàvem subscrits a totes. (...) El pare no posava mai límit a aquestes compres i s'interessa vivament per tot. S'entesta que visitem el museu del Louvre i els de Bèlgica perquè en Salvador té un gran interès per veure les obres del Bosco, de Brueghel i especialment les de Vermeer de Delft, a qui tota la vida ha admirat"
"A casa la presència de Federico es trobava a faltar. Desitjàvem que tornés, perquè si per a mi era com un altre germà, tots l'estimàvem"
" Salvador marxà a París amb Luís Buñuel per realitzar el film Un chien andalou i allí entrà en contacte amb certs elements d'aquest grup que vingueren l'estiu del 1929 a Cadaqués. N'hi hagué prou amb aquest estiu per a provocar el canvi d'en Salvador, el canvi que l'allunyà dels amics, de nosaltres i d'ell mateix"
"Aquestes sagetes enverinades, perversament i conscientment dirigides, són les armes que utilitza el grup surrealista per destruir l'indestructible: religió, família, amor, bondat, tot el que porta als ulls llàgrimes de tendresa, tot el que l'ànima cultiva lliurement o assimila sense traves perquè la nodreixi i la impulsi a la creació d'actes positius que conformen i estructuren la nostra vida"
