Els lectors i lectores que estimem Barcelona podem esbrinar la personalitat de cinquanta-una dones reals o imaginàries (des del segle lV fins al XlX) que van viure pels carrers més cèntrics de la nostra ciutat. Alguns -com La Canuda- lluen encara el seu nom a la placa.
El llibre permet la descoberta d'identitats femenines diverses (serventes, bitllaires, llevadores, impressores...) i mostra amb detall la societat de l'època en què van viure.
Cada vegada que ens endinsarem pels carrers i les places de la ciutat vella retrobarem l'alè d'aquestes barcelonines i no romandrem indiferents al nom d'aquestes dones sovint silenciades i avui rescatades de l'oblit gràcies a l'estudi d'Elisenda Albertí.
"S'explicava que la casa número 10 del carrer d'en Cervelló ( rebatejat el 1965 amb el nom de Floristes de la Rambla) se la va fer construir una dona amb els diners que estalvià treballant com a bitllaire, ofici que consistia a omplir les bitlles tot enrollant-hi el fil amb l'ajut d'una màquina anomenada bitllera. Un cop la bitlla era plena, es posava dins la llançadora i ja es podia començar a fer la trama del teixit. Normalment, les noies s'iniciaven en aquest ofici als catorze anys i treballaven per torns, el més desitjat dels quals era el que anava de les cinc de la matinada a les dues de la tarda, perquè permetia compaginar diverses feines.
Segurament, la desconeguda bitllaire havia hagut de treballar durament tota la vida, fins assolir la desitjada condició de propietària que la convertí en un exemple a seguir. Quan algú arribava a reunir una certa quantitat de diners, fruit del treball humil, l'esforç, el sacrifici i l'estalvi, els nostres besavis el solien comparar amb la bitllaire del carrer d'en Cervelló, que fent bitlles va arribar a fer-se una casa"
"Durant una bona colla d'anys, la placeta dels Espasers, una minúscula obertura formada per la confluència del carrer de la Corríbia-avui desaparegut-, el de la Tapineria i la baixada de la Canonja, era popularment coneguda com el centre de reunió de les bugaderes d'Horta.
A la part baixa de la casa de la Pia Almoina-o de la Canonja-hi havia un típic establiment barceloní, anomenat Hostal d'Horta, que les bugaderes d'aquell municipi, apreciades especialistes d'aquest ofici, feien servir d'agència i lloc de reunió. Quan les bugaderes d'Horta baixaven a Barcelona, els calia un lloc on concentrar els sacs de roba neta, abans de repartir-los a la clientela, i també els de la roba bruta que havien recollit per les cases. L'indret elegit fou, efectivament, l'esmentat hostal, escenari d'un continu anar i venir de bugaderes amb farcells"
"En el carrer de la Portaferrissa número 32, davant per davant de l'actual carrer del Duc, existia un taller d'esclopaire conegut com a casa de la Cullera Grossa perquè a la façana de l'edifici hi havia una enorme cullera de fusta, d'on penjaven un grapat d'esclops i un gran morter. A més, el seu amo era l'encarregat de vendre els famosos matons de monja que produïa la Serafina de Pedralbes.
La Serafina des de molt joveneta, havia treballat de serventa al monestir de Pedralbes. Allí conegué l'home que conreava l'hort del convent i s'hi casà. Les monges com a regal de noces, els van donar una casa que hi havia en un petit terreny al costat del monestir i, amb la condició que havien de mantenir el secret, els revelaren la fórmula per fer els apreciats matons de Pedralbes o de monja. La serventa Serafina els començà a elaborar amb molta habilitat i maestria, fins al punt que millorà els que feien les mateixes monges... La casa de l'esclopaire, del carrer de la Portaferrissa, es convertí en un lloc on la gent més refinada i de bon gust anava a berenar, per poder tastar aquella celestial i immillorable llepolia"
