dissabte, 19 d’octubre de 2013

Sílvia Alcàntara, Olor de Colònia

TV3 ha estrenat aquesta setmana la minisèrie Olor de Colònia, una adaptació de la novel·la homònima de Sílvia Alcàntara L’adaptació televisiva d’aquesta obra reflecteix molt bé l’esperit de la novel·la tot i que es tracta de dos llenguatges diferents. Bona fotografia, bona ambientació i un treball excel·lent dels actors que evoquen aquest petit univers de les colònies tèxtils catalanes dels anys cinquanta. 

Ara és un bon moment per llegir o rellegir aquesta magnífica novel·la que va tenir tan bona acollida l’any de la seva publicació (2009). Es tracta d’una obra de ficció basada en ambients viscuts per la pròpia escriptora que va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. 

L’obra esdevé una visió realista de la vida d’aquests petits nuclis tancats amb la fàbrica com a eix central de la vida; amb l’amo, el director, els encarregats i llurs intrigues juntament amb els obrers. Disposaven dels serveis bàsics perquè no necessitessin sortir enfora. La casa de l’amo presidia la colònia juntament amb l’església, la cooperativa, l’escola i les vivendes socials i, naturalment, els bars. Un microcosmos ben travat amb tot un mosaic d’oficis paral·lels com els traginers, les modistes, les perruqueres que queden reflectits a la novel·la i en són protagonistes. Un personatge clau i tràgic és el fil conductor de la història, amb els finals de cada capítol que acaben amb una frase que enllaça amb el capítol següent. 

Totes les pàgines estan amarades de les olors dels telers i de la vida i intriga dels seus personatges que percep el lector d’una manera magnífica. De fet, és l’ambient de les fàbriques tèxtils catalanes del segle XlX i bona part del XX. 

“Passà per davant de la quadra dels telers automàtics; les finestres ennegrides encara parlaven de la desgràcia, però a dins, amb tots els llums encesos, una quadrilla d’homes treballaven sense parar perquè tot tornés a la normalitat ben aviat. Va treure el cap a la quadra dels telers petits, els de garrot, allà el foc no hi havia arribat i ja tornaven a funcionar com sempre. Sort en tindrien per poder servir les comandes més urgents. Des d’allà on era li arribava encara l’olor de cremat, i la de cotó brut, i la de borra barrejada amb oli de batans i les cardes, i la de la cola que venia dels ordidors i també el soroll. El soroll de les màquines. L’olor i el soroll que volia dir feina, seguretat, vida. Una vida que ell respirava des que tenia catorze anys. I potser des de molt abans. Des que era ben petit el pare ja li havia ensenyat a respirar-la. I avui, més que mai, agraïa al pare la lliçó i l’oportunitat” (pàg. 26) 
Ara, a més de poder llegir la novel·la a través de les seves múltiples edicions, es podrà visionar la minisèrie en format de DVD. Oferta plural que, aquesta obra, bé s’ho val.