Aquest llibre és un homenatge a Ramon Barnils (1940-2001),
periodista que va escriure i col·laborar a Tele/eXprés,
El Noticiero Universal, La Vanguardia, El bé negre amb potes rosses, Ajoblanco,
Solidaritad Obrera, El Temps, Catalunya Ràdio i altres mitjans de
comunicació. A través de vint entrevistes a familiars, companys d’infantesa,
escriptors, polítics, periodistes i directors de cinema podem resseguir la
història del periodisme des dels anys seixanta fins a les darreries del segleXX
a través de la seva veu crítica, lúcida, independent i rigorosa. L’obra també
inclou el documental Barnils tal com raja,
d’Albert Lloreta i Laia Soldevila.
“Creia que el seu ofici era explicar el que passa i no
pas esdevenir una corretja de transmissió d’un poder contra l’altre” (pàg.14)
“Una segona característica del seu pensament era la
radicalitat que trobem en els milers d’articles que escriu, que esdevenia
sarcasme contra adversaris i enemics i ironia a cabassos damunt dels qui
estimava. Conscient d’això, li agradava dir que “radical” ve del llatí radice, Segons aquesta aproximació
és radical aquell que va a l’arrel dels problemes, i no pas aquell que els
extrema. (pàg.15)
“Estimava Catalunya amb follia i alhora la coneixia amb
una precisió obstinada, tant en la seva història com en la seva gent, a través
dels carrers, els boscos i les places. S’hi aproximava d’una manera natural,
gens forçada ni artificiosa. Si en el combat de les idees i les disputes
personals podia aparèixer la seva part àcida, el país li permetia mostrar l’aspecte
més profundament bondadós i fins i tot ingenu. En ell la imaginació sobre
Catalunya es fonia amb l’anàlisi més aguda, perquè tot pensament és sempre una
barreja indestriable de desig i reflexió” (pàg.14)
