Aquest llibre homenatja tota una generació sacrificada,
la Lleva del Biberó, que va ser mobilitzada entre l’edat de 17 i 18 anys per
anar a lluitar a la batalla més decisiva i sagnant de la Guerra Civil: la
batalla de l’Ebre.
La historiadora Assumpta Montellà fa una crònica molt detallada dels 115 dies d’aquesta contesa bèl·lica que intercala amb les veus d’alguns supervivents: Andreu Canet, Joan Gasch, Pere Boix, Martí Pagès, R.B., Miquel Espargaró, Alejandro Garrigós i el pontoner Manolo Vázquez. Testimonis que sovint coincideixen a dir que aquesta guerra estava inicialment perduda davant la superioritat de les files del bàndol de Franco que comptava amb tot un exèrcit de moros de la Legión, l’artilleria dels italians i l’aviació alemanya. I amb el vist-i-palau “de les nacions democràtiques com França, Anglaterra... que van preferir que guanyés Franco, que per això l’ajudaven, uns directament amb armes, com Hitler, que les provava per a la guerra de després, i els altres deixaven fer per anar contra el comunisme” tal com remarca el supervivent Joan Guasch(pàg.225) I “la vida del soldat de trinxera era això. Esperar que d’altres decidissin per tu, com passava aleshores amb el pacte de Munic. La nostra guerra no importava a cap dels governs europeus. I la vida dels seus soldats tampoc. Ja ho veuen, el cinisme dels polítics no ve d’ara. Abans encara era pitjor, molt pitjor” afegeix Martí Pagès (pàg.228).
La historiadora Assumpta Montellà fa una crònica molt detallada dels 115 dies d’aquesta contesa bèl·lica que intercala amb les veus d’alguns supervivents: Andreu Canet, Joan Gasch, Pere Boix, Martí Pagès, R.B., Miquel Espargaró, Alejandro Garrigós i el pontoner Manolo Vázquez. Testimonis que sovint coincideixen a dir que aquesta guerra estava inicialment perduda davant la superioritat de les files del bàndol de Franco que comptava amb tot un exèrcit de moros de la Legión, l’artilleria dels italians i l’aviació alemanya. I amb el vist-i-palau “de les nacions democràtiques com França, Anglaterra... que van preferir que guanyés Franco, que per això l’ajudaven, uns directament amb armes, com Hitler, que les provava per a la guerra de després, i els altres deixaven fer per anar contra el comunisme” tal com remarca el supervivent Joan Guasch(pàg.225) I “la vida del soldat de trinxera era això. Esperar que d’altres decidissin per tu, com passava aleshores amb el pacte de Munic. La nostra guerra no importava a cap dels governs europeus. I la vida dels seus soldats tampoc. Ja ho veuen, el cinisme dels polítics no ve d’ara. Abans encara era pitjor, molt pitjor” afegeix Martí Pagès (pàg.228).
Una obra imprescindible per saber el dia a dia d’aquesta
guerra que va segar tantes vides sense compassió els protagonistes de la
qual foren uns joves soldats, els
“biberons”, que han estat silenciats durant massa temps tal com emfasitza Andreu
Canet:” Hi ha una gran diferència entre el soldat ras espanyol o català i els
brigadistes internacionals. A ells mai els faltava de res. Nosaltres passàvem
set, anàvem amb espardenyes, no teníem roba de recanvi, estàvem abandonats
totalment. Sé que van venir a lluitar al nostre costat, i això és lloable, però
i nosaltres, no teníem cap mèrit? Aquesta és la meva experiència. El Govern ha
fet homenatges als brigadistes internacionals, mentre que als biberons ens han
ignorat” (pàg.219)