dijous, 26 de juny de 2014

Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs. Des d'avui 'Premi Crexells 2014'.

Es tracta de la darrera obra de Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) que obtingué el premi de la Crítica el 2013. L’autor reconstrueix en forma de “novel·la de no ficció” l’assassinat múltiple d’una família de masovers humils i treballadors a Carreu (Pallars Jussà) el març del 1943. Aquest crim esdevingué impune. Ni la premsa, ni la ràdio, ni la justícia franquistes se’n feren ressò d’aquesta matança cruel per tal de donar una bona imatge de l’Espanya d’aquell moment. L’escriptor homenatja a través d’un treball exhaustiu i rigorós d’investigació a aquestes víctimes silenciades. La novel·la està trenada amb dinou capítols cadascun dels quals correspon a la veu d’un personatge central diferent. Persones de carn i ossos que ens donen el seu punt de vista als lectors. Retrats molt aprofundits dels personatges principals i els secundaris gràcies a la gran sensibilitat del narrador que ens proporciona tota mena de detalls de la vida d’abans de la guerra civil, durant la guerra i la postguerra en aquest marc rural esmentat. L’obra presenta algunes coincidències amb la famosa novel·la de Truman Capote A sang freda (1966) “pel que fa al nombre de víctimes (quatre d’una mateixa família), en el nombre d’assassins (dues persones) i la sang freda i per la crueltat  amb què es devia haver perpretat la matança de Carreu” tal com subratlla l’autor a la introducció. Un llibre sòlid i molt recomanable.
“Els sentiments de l’Eusebi Bringué no feien cap cap mena de distinció entre bèsties i persones. Es va disgustar més quan hagué de matar per vell el marrà del ramat de casa, que matant la bordegota gran del Vinyes, que corria amunt com una cabra. Els remordiments pels crims de Carreu no li havien fet perdre mai la son. Fins i tot la primera nit a Herba-savina, poques hores després de la matança dels masovers, es va estirar al llit de cal Virgen amb la intenció de descansar un moment i, quan es va despertar, ja trencava el dia. I llavors corrents cap a la Pobla. Els crims de Carreu l’havien fet anar de corcoll durant un parell o tres d’anys, esclar, pel temor que la Guàrdia Civil el descobrís i, sobretot, pel dineral que li havia xuclat el verro de Carota” (pàg.401) La crònica de la concessió del Premi Crexells d'aquest any podeu consultar-la aquí.