dissabte, 2 d’agost de 2014

Joan Jordi Miralles, Una dona meravellosa.

La darrera novel·la de Jordi Miralles (Osca, 1977) transporta al lector envers un món truculent amb grans cops d’efecte, girs narratius i escenaris simbòlics que s’acosten al llenguatge cinematogràfic. El món de la incomunicació entre homes i dones al segleXXl, la hipocresia de les relacions humanes trenades amb molts silencis, l’autodestrucció i la pèrdua de  la dignitat són alguns dels temes d’aquesta obra. Per explicar tot això, Joan Jordi Miralles aplica la seva lent, un xic hiperbòlica, a un cas singular: la Neus, la protagonista central. Es tracta d’una infermera de la planta neurològica d’un hospital que un cop separada del seu marit i amb una filla emancipada, canvia el rumb de la seva vida i perd la carta de navegar iniciant el seu descens cap a l’infern. El lector va resseguint amb un ritme molt ràpid la seva davallada així com més endavant la de la seva filla. Sexe a dojo omple les pàgines d’aquesta novel·la ben escrita. Sexe inversemblant aplicat a la protagonista femenina i tractat des del punt de vista molt masculí.
“No ha parat de tractar-la de vostè i no li desagrada. Ho troba un joc entre dominador i serf, un vincle d’esclavatge que l’excita. Per això, quan l’ha volguda girar, ella s’hi ha negat. Només quan el catalan gigolo-és el que apareix imprès a la targeta que li ha donat-fot el camp, comença a pelar i desfilar les albergínies. A continuació els pebrots vermells. Cuinar és fàcil, pensa, això ho pot arribar a fer qualsevol poca-solta. Mentre desfà en bocins la ceba, pensa en el noi que acaba de marxar. Li recorda algú, però no encerta qui. S’hi ha trobat còmoda, amb ell. Creu que li trucarà la pròxima vegada, si mai n’hi ha d’haver. Li telefonarà de bon matí i li demanarà que no faci cap servei en tot el dia, que es reservi exclusivament per a ella. Li pagarà el doble, si cal, i li prepararà una safata amb escalivada per a ell sol, si ho vol, i una altra per a la seva mare i tot" (pàgs.106 i 107).