David Foster Wallace, L'aigua és això.

“Hi ha dos peixos joves que van nedant i es troben un peix més vell que neda en direcció contrària, els saluda amb el cap i diu: “Bon dia, nois. Com està l’aigua?” I els dos peixos joves continuen nedant una mica més, i al final l’un mira l’altre i fa: “Que collons és, l’aigua?” Aquesta paràbola és el punt d’arrencada del discurs que l’escriptor nordamericà David Foster Wallace (1962-2008) pronuncià el 2005 als estudiants d’Humanitats de Kenyon College que estaven a punt de graduar-se. A partir de la paràbola esmentada i altres dues historietes didàctiques més, va bastint el seu parlament d’una manera molt clara amb la intenció de lliurar uns valors a l’alumnat sense cap intencionalitat moral ni judicis de cap mena. L’autor a través de la seva conferència els dóna un seguit de pautes basades en “aprendre a pensar” a través del diàleg amb sí mateixos per tal de donar sentit a llur existència. “Aprendre a pensar” perquè servin l’ànima lliure i desenvolupin un sentit crític fort per tal d’afrontar els problemes de l’avenir  ple d’incerteses. Aconselleria aquesta petita obra didàctica per a tot l’alumnat dels Instituts de Secundària. Cal aplaudir la iniciativa d’Edicions del Periscopi que ha endegat la tasca de fer conèixer en llengua catalana aquest autor estatunidenc tan prolífic i una de les veus més innovadores dels darrers vint anys. L’any passat ens posà a l’abast la primera novel·la de David Foster Wallace L’escombra del sistema i, ara, aquesta conferència que tenim a les mans amb un pròleg esplèndid a cura de Viçenç Pagès Jordà. Ambdues obres han estat traduïdes al català per Ferran Ràfols Gesa. Ara el personatge de la novel·la Els jugadors de Whist de Vicenç Pagès ja no podrà dir: “Està tot per fer, en català. Saps que no hi ha ni una puta pàgina traduïda de David Foster Wallace? Al final ho hauré de fer jo o què” Desitgem llegir moltes més pàgines d’aquest autor en llengua catalana ben aviat.