L’escriptor Jaume Cabré (Barcelona, 1947), que em captivà
amb la lectura de la seva darrera novel·la Jo
confesso (2001), publica ara Les
incerteses, una profunda reflexió sobre el procés de gestació de l’obra literària
a partir de la seva llarga trajectòria com a lector i novel·lista. L’ofici
d’escriptor, ens diu, és fruit d’un treball dur, perquè “escriure és fer un
viatge cap a l’interior d’un mateix. És un itinerari cap al propi interior amb
el qual convides el lector a fer un viatge similar” (pàgs. 119-120). En
enfrontar-se amb la pàgina en blanc, subratlla que ell compta d’antuvi amb la
llengua que li han transmès, els llibres que ha llegit entre els quals és
imprescindible la poesia, la pròpia tradició i la universal, les seves obres
escrites i, fins i tot, les bones sèries televisives. Tot un bagatge personal
per començar a explicar històries en què “el novel·lista inventa un món a
partir de la seva imaginació i la seva experiència vital, i si se la juga, si
és sincer, si és capaç d’expressar el seu interior i, potser, fer estremir el
lector, està dient grans veritats, la gran veritat (que no vol dir l’única) que
és la seva manera d’entendre la vida, la relació entre l’art i la vida” (pàg.104).
Per tant, afegeix, tot pertany a l’autor que ha de saber encertar el to, la
seva habilitat en situar la mirada única i irrepetible, l’estil, el domini del
llenguatge i la reescriptura constant que significa sovint començar de cap i de
nou a elaborar una altra escena. Al final del llibre, Jaume Cabré parla d’alguns
escriptors cabdals de la història de la literatura catalana i ret homenatge a
Maria Aurèlia Capmany que l’encoratjà a no deixar d’escriure i a Manuel de
Pedrolo, un bon novel·lista, malauradament oblidat, de qui en destaca les seves
novel·les Viure a la intempèrie, Cendra per Martina i la sèrie Temps obert. Aquesta obra pot interessar
als escriptors, a aquells que desitgen esdevenir-ne, als lectors incondicionals
de l’obra de Jaume Cabré i a tots aquells que els agrada llegir novel·les i
senten curiositat per esbrinar-ne l’entrellat.