Víctor Català, Un film (3000 metres).

Celebrem la iniciativa del Club Editor que ha recuperat aquesta magnífica novel·la de Víctor Català (L’Escala, 1869-1966). Un film (3000 metres) va aparèixer per entregues entre l’abril de 1918 i el juny de 1921 a la Revista Catalana. Fou publicada en forma de llibre el 1926 a la Biblioteca literària de l’Editorial Catalana i va patir una crítica cruel per part del Noucentisme, l’estètica dominant d’aleshores, que va menystenir el seu mèrit artístic per raons ideològiques. Després d’un llarg silenci, es va incloure a les Obres Completes de l’Editorial Selecta el 1972. Títol cinematogràfic. L’autora va adaptar a la seva obra les tècniques del cinema mut fulletonesc de Douglas Fairbanks pare: “Guaita la pel·lícula, si et ve de grat, bon llegidor, i no t’encaparris ni m’encaparris ultra mesura amb el que en ella trobis a mancar o a sobrar. Per a tu i per a mi, no sigui més que una estona de repòs espiritual aquesta llarga successió d’escenes” (pàg.9). Els lectors ens trobem, doncs, amb una gran multiplicitat de seqüències narratives i un ventall de personatges que giren al voltant de les peripècies d’en Nonat Ventura, el protagonista principal. En Nonat és un fill bord abandonat a l’hospici que està obsedit per esbrinar els seus orígens, i obeint al seu impuls i la rancúnia que duu tan encastada, abandona l’ofici de serraller que exercia a Girona i comença el seu periple vital a Barcelona a la recerca dels seus progenitors. Havia sentit a dir que ells eren rics i, de mica en mica, s’anirà rebelant contra el seu destí imposat d’hospicià per convertir-se en “Senyoret” a través del lladronici per tal de retornar al lloc que ell pensa que li pertocava. Víctor Català descriu amb cura i caricaturitza amb brins d’humor i ironia els menestrals i la petita burgesia barcelonina de les primeries del segle XX. Les pàgines més brillants són, segons el meu parer, les dedicades als baixos fons amb personatges tan entranyables com la Pelada, El Nas-Ratat, El Lloro, el Valencià i en Salvi que es reuneixen a la taverna del Paperines per organitzar els seus assumptes tèrbols dirigits amb l’elegància impecable de “El Senyoret”. Una esplèndida novel·la amb un llenguatge molt expressiu d’aquesta gran autora de les Lletres Catalanes. Un relat urbà molt allunyat de la temàtica rural de Solitud i els Drames rurals