Umberto Eco, Número Zero.

L’escriptor italià Umberto Eco (Alessandria, 1932) ha publicat recentment la seva setena novel·la titulada Numero Zero que ha originat molta polèmica a tots els mitjans de comunicació italians. Els lectors en català podem llegir-la a través de la traducció esplèndida a cura d’Anna Casassas. El relat està ambientat a Milà amb la descripció dels seus carrers més recòndits i està emmarcat en un moment històric molt concret: el 1992. Un any convuls en què l’afer de la “Tangetopoli” esquitxà i desestabilitzà la política italiana. La trama comença quan Vimercate, un magnat sense escrúpols, decideix crear un diari anomenat Demà que s’avançarà als esdeveniments: ”Ara les notícies del dia abans ja les sabem per la televisió a les vuit del vespre, de manera que els diaris sempre expliquen coses que ja sabem, i per això cada vegada venen menys. Parlarem del que podria passar demà, amb articles que aprofundeixin en els temes, suplements de la investigació, previsions insospitades...” (pàg.34). Aquest periòdic no sortirà però la seva presència servirà a l’empresari per fer xantatge als seus adversaris polítics. Simei, el seu director, s’adona de les intencions de l’editor i vol deixar-ne testimoni per escrit a través d’un llibre manipulant el que ell cregui convenient. Utilitzarà Colonna, un cinquantí que ha malviscut fent moltes feines poc remunerades, que acceptarà convertir-se en cap de redacció a canvi d’un sou magnífic per preparar el número Zero. El grotesc periodista Braggadocio destacarà especialment entre els altres cinc redactors. Consultarà arxius de tota mena i obsedit per les teories conspiratòries pensa que Mussolini no va ser ajusticiat el 1945 a la plaça Loreto de Milà sinó que al seu lloc l’ocupà el seu doble. El dictador hauria escapat a l’Argentina amb l’ajuda del Vaticà. Umberto Eco se serveix de les investigacions rocambolesques d’aquest reporter per dibuixar tota una xarxa conspirativa que ha dominat la història política italiana des del 1945 fins al 1992: la caiguda de Mussolini, l’ombra del primer ministre Andreotti, la màfia, l’assassinat d’Aldo Moro, les Brigades Roges, la matança del tren a Bolonya, la mort del Papa Luciani, El paper de la Cia, Gladio, la P2... La novel·la fa una crítica mordaç envers el funcionament d’un tipus de periodisme nascut a Itàlia durant els anys noranta. Una obra molt recomanable que ens fa comprendre que cal entrendre el mecanisme de la mentida per cercar la veritat.