Josep M. Fonalleras, La sala d'estar és un camp de futbol.

Després de l’èxit de la darrera novel·la Climent (2013), premi Crítica Serra d’Or 2014, l’escriptor i articulista Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) ens ha obsequiat amb aquesta obra en què enfoca la seva mirada envers els records de la seva infantesa. El punt de partença és la mort de sa mare i l’últim viatge que fa l’autor al pis familiar de la Rambla de Girona per recollir-ne les andròmines. Escrita en present i sense tints elegíacs, ni sentimentalisme de cap mena, els lectors ens endinsem en aquest microcosmos infantil trenat d’instants plens de vida descrits minuciosament. En aquest clos familiar hi fan acte de presència els jocs amb els germans i, sobretot, aquell que s’emmarca en l’escenari del passadís de prop de la sala d’estar que correspon al títol de l’obra. No només el futbol al corredor té el protagonisme central sinó altres jocs com l’escalèxtric, els màdelmans, el futbolí, el joc de milió, els soldats retallables, el guinyol i molts altres. Els viatges sovintejats del pare amb els seus presents per als fills, les celebracions familiars amanides amb les menges saboroses de la mare en les festes assenyalades del calendari litúrgic, les Fires de Sant Narcís i Perpinyà, la bondat dels avis de Banyoles, l’evocació de l’escola dels Maristes, la descoberta plena de tendresa de l’ofici d’escriptor, la visita al Mas Pla, el primer amor, l’impacte de la ciutat de Barcelona quan visita l’oncle, les seves vacances a Platja d’Aro, el seu viatge emocionant a Roma amb els seus progenitors, la hipocondria sovintejada...Tot un món íntim personal embolcallat d’objectes i d’olors que adguireixen un valor molt significatiu. Fonalleras homenatja totes aquelles persones absents de la seva família i les fa reviure tal com subratlla: “M’he limitat a visitar aquell reduït recinte on tot és present. He mirat de preservar les coses que van tocar i m’he fet lentament al pensament que alguna cosa d’ells és molt a prop. (pàg.136). L’obra finalitza amb una referència de la novel·la El jardí dels Finzi Contini de Giorgio Bassani en què el narrador hi diu: “Allà baix, en el reduït recinte consagrat als morts familiars, en el cor d’aquelles tombes, al costat dels morts, hi havia moltes de les coses que feien bella i desitjable la vida. Res de tot allò no podia canviar. I també hi ha uns versos del poeta Joan Vinyoli molt adients per comprendre el missatge d’aquest llibre: “Viu la teva vida/ mesclada amb ells/ Usa dels morts així” (pàg.136).