El Pla d’Urgell. Bruixa de dol de Maria-Mercè Marçal.
La
poeta Maria-Mercè Marçal (1952-1998) visqué la seva infantesa a Ivars d’Urgell.
Filla d’una família pagesa s’hi sentí sempre estretament vinculada. Aquest fet
deixà algunes empremtes en els seus primers poemaris: la idealització de la
infantesa en el món rural, la incorporació d’estrofes i cançons procedents de
la cultura popular i l’ús d’un lèxic viu i riquíssim de la parla urgellenca. Bruixa de dol, el segon llibre de
l’autora, està estructurat en dues parts. A la primera, el jo líric s’endinsa
envers la tristesa de la desfeta del seu matrimoni, la introspecció posterior
des de la solitud i la joia d’una nova relació trenada en femení. A la segona,
s’adreça a un nosaltres col·lectiu. Identificada amb la figura marginal de la
bruixa fa una crida a la solidaritat entre totes les dones per alliberar-se del
jou imposat per la societat patriarcal. Recull de cinquanta-nou poemes amb
formes estròfiques populars i clàssiques d’una de les veus que ha explorat amb
més intensitat i originalitat la identitat femenina.
Maria Mercè
Marçal, Bruixa de dol. Sant Boi de
Llobregat: Mall, 1979. 92 p. (Llibres del Mall ; 39)
Informació complementària sobre Bruixa de dol a: Francesc Pina, Guia de lectura ‘Bruixa de dol’ de Maria-Mercè Marçal. [Barcelona]: Cruïlla, [2015], 2.
A continuació Maria Mercè Marçal recita el poema “El meu amor sense casa...” del seu llibre Desglaç a l’acte “El Price Dels Poetes: 25 anys” celebrat al Palau de la Música Catalana, el 1995.
Informació complementària sobre Bruixa de dol a: Francesc Pina, Guia de lectura ‘Bruixa de dol’ de Maria-Mercè Marçal. [Barcelona]: Cruïlla, [2015], 2.
A continuació Maria Mercè Marçal recita el poema “El meu amor sense casa...” del seu llibre Desglaç a l’acte “El Price Dels Poetes: 25 anys” celebrat al Palau de la Música Catalana, el 1995.
Quina altra obra proposaríeu per endinsar-vos pel Pla d’Urgell
