Correspondència que van mantenir Mercè Rodoreda i Joan Sales, editor de la majoria de les seves novel.les a Club dels novel·listes, entre 1960 i 1983..450 cartes del novel·lista i editor Joan Sales i 150 de l’escriptora Mercè Rodoreda. Més de mil pàgines d’intercanvi que contextualitzen dins les circumstàncies personals, l’època i la situació històrica catalana i editorial. Els termes de discussió són sovint estètics, literaris, editorials, o al voltant de la societat catalana i permeten al lector conèixer el clima cultural i social del franquisme i els primers anys de la transició.
“Estimat amic:Estic acabant de copiar la novel·la. Em falten una trentena de pàgines. A finals de setmana us enviaré l’original, exacte al que teniu, i així, quan vulgueu, podreu enviar els dos exemplars a la censura. (...) He posat sempre carrer Gran. He posat acera. He tret tots els globus. El que no m’ha estat possible de posar, per no sé quina mena de mania és quarto. Tot i que quan jo era petita, pujava a jugar al quarto del terrat. Ho deixo al vostre criteri. Jo no he pogut. En quant al títol, deixem, potser La plaça del Diamant. El títol trobat per la vostra dona està molt bé i em va agradar molt, però el vaig consultar i van trobar que quedava massa Vilanovesc, encara que hi hagi un tros de la novel·la on les senyores parlen de la senyora dels coloms. Dues vegades, en la còpia que he fet, parlo o faig parlar, de la noia dels coloms. En Cintet diu que hauran de fer una font que se’n digui la noia dels coloms amb la Colometa a dalt amb un colom a la mà. La noia dels coloms, no estaria malament, Però em decanto mé, ara, per La plaça del Diamant"
“Estimada amiga: (...)
Mentre som llegits, vivim. I aquí hi ha el problema més greu de la literatura catalana, la falta de lectors, que ens talla les ales. Molt sovint em pregunten si no escric una “altra novel·la” ¿Com escriuré una altra novel·la, si no ha arribat a exhaurir-se la primera edició de la primera? Sense la pressió dels lectors, els lectors no funcionen. Però en aquest país hi ha molts ximples que no entenen una cosa tan senzilla”
... Sigueu sempre simpàtica com aquesta vegada, i podrem dir aquell tòpic tan rebregat que "en el cel de la nostra amistat no hi ha cap núvol” Si bé sospito que a vós, com a mi, un cel sense núvols us sembla ensopit”
“Estimat amic Sales:Acabo de llegir Incerta Glòria. És una novel·la que s’ha de llegir, almenys, dues vegades. La primera lectura ha equivalgut, i potser ho dic d’una manera massa gràfica "a un cop de puny al ventre”. És una senyora novel·la: plena, brillant, rica a més no poder. Tan diferent de la literatura trista i falsa que es fa a casa nostra...Encara no m’he refet d’aquesta lectura. Les descripcions de paisatges, moltes són impressionants, d’altres inefables, totes tan vives que sembla que no pugui ésser (...) Les escenes de guerra són les millors que he llegit”
“Estimada amiga:
(...) En Villalonga, a més, em deia que a ell El carrer de les camèlies li agrada més que la plaça. Coincideix en això amb la meva dona (la qual està engrescadíssima amb l’últim setembre, ja us ho escriurà) Es veu que al món hi ha placistes i carreristes; jo sóc un placista furibund. I es veu que als carreristes L'ultim setembre també els entusiasmarà. A mi m’agrada, però el deliri que tinc per la plaça no el puc sentir ni pel Carrer ni per l’últim setembre. Reconec que en gran part es deu a l’encís de la Colometa, un àngel del cel inimitable.
