Recull d’articles d’onze anys (1908-2008) la majoria dels quals apareguts al suplement de Cultura del diari Avui on l’autor opina sobre temes lingüístics ben diversos.
“Tota la vida he sigut un apassionat lector de diccionaris. És una afició com una altra, però és més absorbent que moltes altres. Perquè els detalls que es poden buscar en un diccionari dibuixen una gamma molt àmplia i per tant pràcticament la curiositat no queda mai definitivament satisfeta. Això fa que molt sovint obris un diccionari amb la intenció de buscar-hi tal o tal altre matís i acabis al cap d’una hora de remenar pàgines d’aquí cap allà sense saber exactament per què l’havies obert; però això sí, havent pres unes quantes notes. Les notes, ja se sap, en general s’acumulen en papers, llibretes, fitxes o, ara, ordinadors i no en fas res. No en fas res?: com a mínim vas sumant experiència, sensibilitat, gust per la llengua, embadaliment davant aquesta mina inexhaurible d’emocions”
“Temps era temps les senyores anaven a la botiga a comprar formatge o el pa o unes mitges o uns calçotets per al marit. Passada la reglamantària relaxant estona de conversa, el botiguer o botiguera anava per feina i ensenyava el producte a la clienta. Un cop la clienta es decidia, el dependent embolicava el producte:”Si és servida”, li deia tot lliurant-l’hi. Si el comprador era un home, el dependent li deia també, amb la mateixa rutina adherida a l’acte de lliurament:”Si és servit”. Aleshores pagaves, i el caixer et tornava el canvi i deia exactament igual: ”Si és servit/servida” (...) Avui els costums han fet que aquesta fórmula respectuosa hagi pràcticament desaparegut. En lloc d’aquesta fórmula, es deia també amb naturalitat:”Tingui”. Si el tracte no era de vostè, es deia: Té, maco/maca”, “Té, noi/noia”. També aquesta fórmula de respecte, ”Tingui”, sembla que recula:deu ser que la sentim massa seca; no s’han fixat que també sona massa sec un comiat amb la paraula “Adéu” tota sola i que sovint diem o dèiem “Apa, adéu, adéu-siau”, mirant d’omplir una mica l’expressió? Això rai, això té un remei ben fàcil: podem dir “Tingui, senyora/senyor” i quedarem com uns reis.
Però la causa de la reculada és sobretot una altra. És la invasió de la fórmula castellana, catalanitzada en un horrible”Aquí té” (...) Aquesta fórmula és horrible, fa posar la pell de gallina com una ungla que rasca la pissarra, perquè va contra la nostra sintaxi més elemental: el verb tenir ( llevat les formes d’imperatiu) no pot anar sense cap complement. En tot cas, nosaltres diem ”Aquí el/la/ho té”, esmentant la cosa concreta. Apa, doncs, a fer resistència passiva i activa a la dita fórmula, almenys els qui tinguin la pell i l’oïda tan sensibles com les meves. Diguem:”Tingui, senyora”, “Té, noi”.
“Entre els nous mons que ens ha portat i ens portarà internet, és especialment curiós, emotiu , engrescador, digne d’atenció el xat, és a dir la conversa informal entre dos o diversos participants; de l’anglès chat, definit així per l’admirable diccionari Cobuild ( tradueixo): “Quan xategem, parlem de manera informal, amical, sovint de coses no gaire serioses o importants”. És com el nostre xerrar. Al congrés de què els parlava l’altre dia s’atribuïen a la comunicació per ordinador, però molt especialment al xat, unes característiques o gràcies. Com a recurs majoritàriament en mans de la joventut, és antisistema:usa un llenguatge acostat a la conversa presencial informal; es desempallega d’entrebans ortogràfics i de correctors lèxics o sintàctics; tira cap a l’argot decididament; ep, però també cap a la poesia de la metàfora i cap a la síntesi de la intel.ligència que és la ironia; és també juganer, com un retorn a l’època feliç i innocent de la infantesa; en resum, intenta ser, per sobre de tot, expressiu, vehiculador de complicitat, de grup, informal, intranscendent i lúdic.(...) Algun “foraster”capsigrany que no sap de què va diu que la comunicació per ordinador és freda. Doncs no senyor:aquí tenim també enginyoses emoticones ( icones per expresar emocions:descobriu-hi els ulls, el nas i la boca), com araJ “faig una rialleta, :-) (estic trist) o :-* ‘et/us faig un petó.
