Es tracta d’una novel·la breu de set capítols construïda
en forma de peça teatral. En motiu de la festa d’aniversari d’un conegut,
D’Argello, quatre vells amics (L’Alain, en Ramon, en Charles, en Caliban) i el
narrador, el cinquè, conversen i reflexionen sobre la nostra existència amb
humor. L’humor, tema clau de l’obra, per observar les bestieses del
comportament humà en la nostra època “on ha desaparegut la saviesa”. Així la
mare de l’Alain declara:”-Tothom xerroteja sobre els drets de l’home. Quina broma!
La teva existència no està fundada en cap dret. Ni tan sols et permeten de
posar fi a la teva vida per la teva pròpia voluntat, aquests cavallers dels
drets de l’home” (pàg.122). La inutilitat de ser brillant a l’actualitat, el
valor de l’amistat, la tragèdia d’ésser nat i la mort, la solitud de l’ésser
humà, la mentida, la ridiculització del tirà Stalin, el patetisme de Kalinin,
la seducció femenina actual i altres interrogants que planteja l’autor tot convidant-nos al final del llibre
a celebrar amb ironia i alegria “la festa de la insignificança”: “La
insignificança, amic meu és l’essència de l’existència. És amb nosaltres a tot
arreu i sempre. És present fins i tot allí on un mateix no la vol veure: en els
horrors en les lluites sagnants, en les pitjors desgràcies. Sovint cal tenir
coratge per reconèixer-la en condicions tan dramàtiques i per anomenar-la pel
seu nom. Però no es tracta només de reconèixer-la, cal estimar-la, la
insignificança. (pàg.135).
