.jpg)
Aquest llibre de Santiago Vidal, magistrat de l’Audiència
Provincial de Barcelona i professor de dret penal i criminologia a la UAB,
acosta el lector d’una manera molt clara i didàctica envers el món de la
justícia. A partir dels set pecats capitals bíblics (La supèrbia, la peresa, la
ira, la gula, l’enveja, la cobdícia i la luxúria) i amb exemples prou coneguts
(Baltasar Garzon, el cas Palau la doctrina Parot, els mitjans de comunicació i
les nenes d’Alcàsser, Egunkaria, Gürtel
, el cas Nóos...) analitza amb molta cura totes les mancances de la justícia
espanyola i, en conseqüència, tot el desinterès i la impotència que genera als
ciutadans. L’autor fa tot un seguit de propostes primordials que ocupen moltes
pàgines d’aquesta obra totalment recomanable per tal de millorar el sistema
judicial. A tall d’exemple, en remarca una d'essencial l: ”L’ètica judicial com un
dels primers paràmetres bàsics que cal millorar, i, encara que sembli
incomprensible, avui-a diferència d’altres països europeus-no gaudim de cap
codi regulador. Advocats procuradors, metges, arquitectes, psicòlegs, policies,
etc. tenen un codi ètic o deontològic, i qui infringeix s’arrisca a sancions
molt severes. Jutges i fiscals, no. Cal esmenar aquest dèficit. És cert que el
Consell General del Poder Judicial té un Servei d’Inspecció, però el seu
funcionament ha estat-amb raó-contínuament criticat tant per l’opinió pública
com pel mateix col·lectiu judicial. Els expedients disciplinaris que s’obren
són molt pocs, i gairebé sempre acaben amb una sanció lleu: amonestació i/o
multa. L’ètica judicial s’ha de demostrar en el tracte vers els ciutadans i en
la motivació de les nostres resolucions. Es tracta d’una pràctica més enllà
dels discursos grandiloqüents i retòrics. I, per aquest motiu, esdevé
imprescindible que amb urgència reclamem al Consell General del Poder Judicial
la redacció de l’esmentat codi deontològic. No ja pels seus evidents efectes
dissuassius vers comportaments incorrectes del col·lectiu, sinó sobretot per
recordar en positiu quins són els nostres deures” (pàg.143).
Un llibre que aposta per fer una societat més
igualitària, més justa i dóna les claus per construir un futur millor.
