dilluns, 6 d’octubre de 2014

Anna R.Ximenos, Interior blau.

Setze escriptores cabdals de la història de la literatura, del feminisme, de la psicoanàlisi, de la filosofia i la poesia dels segles XlX i XX: Anna Akmàtova, Jane Bowles, Marguerite Duras, Anne Sexton, Mary Wollstonecraft, Colette, Mary Shelley, Anna Freud, Dorothy Parker, Isak Dinesen, Katherine Mansfield, Carson McCullers, Marguerite Yourcenar, Virgínia Woolf, Hannah Arendt  i Linda Campbell, un personatge inventat, són les protagonistes d’aquest conjunt de narracions d’Anna R. Ximenos (Barcelona, 1972). Es tracta del seu primer llibre publicat en castellà el 2012 i en llengua catalana el 2013.
A partir d’una escletxa real en la biografia d’aquestes autores, Anna R. Ximenos construeix l’escena de cada relat amb la intenció de penetrar envers la seva psicologia i el seu univers  a través del suggeriment i adaptant sovint llur estil amb un bon domini de les diverses tècniques narratives. El color blau simbòlic del títol fa acte de presència en cadascun dels contes. Destacaríem la narració, tècnicament molt reeixida, que obre el recull dedicat a Anna Akhmàtova i la relació amb el seu fill Lev Gumiliov així com la utilització de la prosa poètica quan s’endinsa en la convivència de Marguerite Duras amb el jove Yann amb qui va compartir les dues darreres dècades de la seva vida.
Llibre recomanable per conèixer un xic més el paper fonamental que exerciren aquestes dones en el seu temps. Bon treball de documentació. Llàstima, però, de la presència d’algunes errades  ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques.
“La rentadora és enmig de la platja, sobre la sorra humida, a prop de les onades. Com que s’ha espatllat, la Marguerite i en Yann la fan servir de taula de treball i celler. Han posat l’Olivetti Lettera 22 i les copes de vi al damunt. Al tambor hi amaguen les ampolles de bordeus. Porten tot l’estiu vivint vora la mar. Durant el dia llegeixen i riuen recolzats a la rentadora. En Yann va despullat. La Marguerite porta posat un jersei de coll alt, pantalons de quadres i gorra de mariner. Al capvespre fan un tomb per la platja il·luminats pels fanals del passeig marítim. Per la nit beuen. Després, la Marguerite dicta paraules en veu alta. En Yann escriu” ( pàg.31)