A partir d’una
escletxa real en la biografia d’aquestes autores, Anna R. Ximenos construeix l’escena
de cada relat amb la intenció de penetrar envers la seva psicologia i el seu
univers a través del suggeriment i adaptant
sovint llur estil amb un bon domini de les diverses tècniques narratives. El
color blau simbòlic del títol fa acte de presència en cadascun dels contes.
Destacaríem la narració, tècnicament molt reeixida, que obre el recull dedicat
a Anna Akhmàtova i la relació amb el seu fill Lev Gumiliov així com la
utilització de la prosa poètica quan s’endinsa en la convivència de Marguerite
Duras amb el jove Yann amb qui va compartir les dues darreres dècades de la
seva vida.
Llibre
recomanable per conèixer un xic més el paper fonamental que exerciren aquestes
dones en el seu temps. Bon treball de documentació. Llàstima, però, de la
presència d’algunes errades
ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques.
“La rentadora és enmig de la platja, sobre la sorra
humida, a prop de les onades. Com que s’ha espatllat, la Marguerite i en Yann
la fan servir de taula de treball i celler. Han posat l’Olivetti Lettera 22 i
les copes de vi al damunt. Al tambor hi amaguen les ampolles de bordeus. Porten
tot l’estiu vivint vora la mar. Durant el dia llegeixen i riuen recolzats a la
rentadora. En Yann va despullat. La Marguerite porta posat un jersei de coll
alt, pantalons de quadres i gorra de mariner. Al capvespre fan un tomb per la
platja il·luminats pels fanals del passeig marítim. Per la nit beuen. Després,
la Marguerite dicta paraules en veu alta. En Yann escriu” ( pàg.31)
