Títol suggerent de la darrera novel·la, premi Le Monde
2013, de Yasmina Reza (París, 1959) que homenatja Jorge Luís Borges amb la
citació que obre el llibre: “Felices los amados y los amantes y los que pueden
prescindir del amor. Felices los felices”. El lectors en llengua catalana la
podem llegir mercès a la traducció d’Oriol Sánchez Vaqué.
Novel·la coral on l’autora fa una
reflexió pessimista, irònica i amb bocins d’humor envers el món de la parella,
una estructura tancada en què sovint cal l’adulteri per fer-la rutllar encara
que els resultats esdevinguin també ben decebedors. Cada capítol és un relat
independent encapçalat amb el nom i cognom de cada personatge que es
complementa amb el següent i, d’aquesta manera, els lectors van confegint i
ampliant la trama de la vida i les misèries d’aquests divuit personatges les
veus de les quals s’aplegaran al final en motiu de l’enterrament d’un familiar.
La família, la solitud, el pas del temps, la mort fan també acte de presència
en aquestes pàgines.Amb tot, la vida és breu sembla apuntar Yasmina Reza a
través de la veu d’en Lionel que pronuncia aquesta frase clau al meu entendre:
“Ser feliç és una disposició. No pots ser feliç en l’amor si no tens una
disposició a ser feliç” (pàg.141) L’autora també remarca que aquells que
prescindeixen de l’amor poden també ser feliços com diu el títol perquè sovint
les imposicions socials que apunten a la realització a través d’aquesta via
mena les persones cap a la infelicitat.
Novel·la
recomanable i molt potent que no us deixarà indiferents.
“Observant als quadres aquells personatges arran de paret
amb roba fosca, els éssers cruels i malfactors d’èpoques antigues, caminant
encorbats cap a no se sap on, em vaig dir, en què es converteixen les ànimes
dolentes? Han desaparegut de tots els llibres, amb total impunitat? Vaig pensar
en l’Ernest. L’Ernest Blot, el meu marit, és igual que aquelles ombres del vespre.
Murri, mentider, despietat. Jo mateixa dec ser recargolada per haver volgut ser
estimada per aquest home. Les dones són seduïdes pels homes horrorosos, perquè
els homes horrorosos es presenten disfressats com en un ball de
màscares” (pàg.156)
