Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Camp

 

El Baix Camp a través de Les Històries naturals de Joan Perucho

Antoni de Montpalau, un jove científic barceloní, culte, refinat i liberal, emprén un viatge al segle XlX a Pratdip per capturar un vampir. Es tracta d’Onofre de Dip, antic cavaller de Jaume l i senyor d’aquesta contrada, que s’enamorà de la duquessa magiar Meczyr la qual li inoculà aquesta condició. Convertit ara en el guerriller Mussol, ataca Ramon Cabrera, capitost de les forces carlines al final de la primera guerra (1840) per tal d’usurpar-li el poder. Montpalau en aquest llarg periple (Pratdip, Gandesa, Berga, Morella...) a la recerca del ‘No-Mort’ viurà experiències insòlites: la crueltat del conflicte bèl·lic entre liberals i carlins, l’amor, el servei desinteressat envers els altres, i episodis inexplicables (ombres estranyes, el país de les puces enormes letals, bolets gegants...) que qüestionaran la seva concepció racionalista del món i l’humanitzaran. Novel·la amb elements fantàstics i meravellosos, una abundor de citacions erudites i grans dosis d’humor.

Joan Perucho, Les Històries naturals. Barcelona: Destino, 1960. 220 p. (El Dofí-Destino).
Informació complementària sobre la novel·la a: Julià Guillamon, “Les Històries naturals: fantasia i política”, dins Joan Perucho, Les Històries naturals. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 9-37.

A continuació reportatge filmat “Joan Perucho segons Julià Guillamon” a TV3-Tria 33, 2015

Quina altra obra recomanaríeu per fer un itinerari pel Baix Camp?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Moianès.

El Moianès a través de Com un foc invisible... Antologia poètica de Màrius Torres.

El metge i poeta lleidatà Màrius Torres sojornà al sanatori de Puig d’Olena quan tenia vint-i-cinc anys a causa d’una tuberculosi pulmonar des del desembre de 1935 fins a la seva mort al 1942. Durant aquests set anys d’aïllament forçós en què hi féu estada escriví el gruix més important de la seva obra poètica formada per més d’un centenar de poemes vint-i-sis dels quals els podem llegir en aquesta acurada antologia. L’enfrontament amb la mort i el desig de sobreviure, la soledat, la natura i el pas del temps a través del cicle de les estacions, l’amistat i l’amor, la guerra civil, el món de les Arts (la Música i la Literatura) i una profunda espiritualitat constitueixen el nucli temàtic d’aquesta selecció. El jo líric amb un to intimista ens comunica un ventall de sensacions i emocions a través de variades formes estròfiques amb imatges suggerents i singulars amarades de bellesa.

 

Màrius Torres, Com un foc invisible... Antologia poètica. Barcelona: Educaula, 2009. 141 p. (Educació 62 ; 50).
Informació ampliada sobre Màrius Torres i la seva obra a: Margarida Prats Ripoll, “Màrius Torres: la poesia com a destí (Notes sobre la formació del poeta líric)”. Llengua i Literatura, 1994, n. 6, p. 90-132.

A continuació filmació que reprodueix Cançó a Mahalta. Poema de Màrius Torres musicat per Lluís Llach. Realització Francina Gili, 2011.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Moianès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui La Selva.

La Selva a través de Marines i boscatges de Joaquim Ruyra.

Aplec de quinze narracions onze de les quals estan ambientades a Blanes i la seva costa, i les quatre restants a la boscúria de les muntanyes de la Selva a la dècada dels anys vuitanta del segle XlX. A Marines el mar és l’espai en què es mouen els personatges, l’estat del qual influeix en les seves vides. L’aspecte encalmat i plàcid desvetlla el desig del narrador i altres vailets a fer rodó de l’escola gaudint de la llibertat amb els pescadors a “Una tarda per mar”. Els meteors esglaien la població que temen que els set llaguts de sardinals no arribin a bon port a “Mànigues marines”. La tempesta i la lluita heroica dels mariners a bord per tal de salvar-se a “El rem de trenta-quatre”. A Boscatges, l’escriptor inclou el misteriós, el fantàstic que materialitza les il·lusions i les pors dels protagonistes Relats intensos amb minucioses descripcions realitzades amb un extraordinari domini del llenguatge.

Joaquim Ruyra, Marines i boscatjes: aplech de narracions. Barcelona: Joventut, 1903. 345 p. (Biblioteca Joventut)
Informació complementària sobre l’obra a Toni Sala, “Lectura de Ruyra”, dins  Joaquim Ruyra, Narracions. Barcelona: Ed. 62, (Labutxaca. Narrativa), 2011.
A continuació única filmació on apareix Joaquim Ruyra rodada en motiu de la primera vegada que es va dur al Vilar el rem de 34: Blanes, 27 de febrer 1934: Pel·lícula amb Joaquim Ruyra. Televisioblanes, 2015.

Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge per la comarca de la Selva?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Segrià.

El Segrià a través de La pell de la frontera de Francesc Serés.

La immigració africana i de l’Europa de l’est en l’àmbit territorial del Segrià i la Franja és la protagonista principal d’aquests catorze episodis que transcorren entre els anys 2003 i 2013. Històries diverses i complexes de persones senzilles que han vingut a treballar que malviuen a la intempèrie, voltats de filferros, matalassos per terra, parets caigudes enmig de plàstics que reflecteixen la inseguretat d’aquest col·lectiu. L’autor reflexiona dient-nos que la distància entre ells i nosaltres arran de la crisi econòmica és mínima Demà podem ser nosaltres. Obra testimonial al llindar entre la narració i el periodisme en què Francesc Serés intenta amb claredat, sensibilitat i sense sentimentalisme de cap mena entendre la història dels altres i la pròpia en l’indret on va néixer i créixer: un paisatge totalment transformat.

Francesc Serés, La pell de la frontera. Barcelona: Quaderns Crema, 2014. 309 p. (D’un dia a l’altre; 42). Premi Crítica Serra d’Or de narració 2015.
Informació complementària sobre la novel·la a: ”La clamor de Francesc Serés: de pells, de fronteres... “ dins Biblioteca Joan Triadú, 2015.
A continuació vídeo on Francesc Serés presenta ‘La pell de la frontera’, Núvol el digital de cultura, 2014.  

Quina altra obra triaríeu per fer el viatge pel Segrià?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui L'Urgell

L’Urgell a través del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

A Benaura, una ciutat imaginària inspirada en Tàrrega, hi viuen l’Alba, una noia de catorze anys, i en Dídac un nen negre d’onze, als anys setanta del segle passat. El noi és colpejat i llançat a un llac per un dels companys de l’escola a causa del color de la pell fet que motiva la intervenció de la seva amiga per tal de salvar-lo. Un atac d’éssers provinents d’un altre planeta amb platets voladors provoquen un gran cataclisme que anorrea tots els mamífers de la Terra a excepció dels qui es trobaven sota l’aigua. Durant quatre anys ells s’han d’enfrontar a tota mena de dificultats per sobreviure en un món enrunat i despoblat. La novel·la planteja el tema del segon origen de la civilització a través de cinc capítols anomenats “Quaderns” les anotacions dels quals arriben a la humanitat de l’any 6000. Una de les primeres novel·les de ciència-ficció d’un dels escriptors més creatius i prolífics de les lletres catalanes que conreà tots els gèneres. 

Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974. 183 p. (El Trapezi; 24).
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a: Xavier Serrahima, “Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo, 40 anys d’èxit”, Suplement de Cultura d’ El Punt Avui, 4-X-2015, p.1-3 A continuació Mecanoscrit del segon origen (1) basat en la novel·la de Manuel de Pedrolo  Adaptació televisiva dirigida per Ricard Reguant, 1984.

 

Quina altra obra suggeriríeu per fer un viatge a l’Alt Urgell?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Ripollès

El Ripollès a través d’Esborraràs les teves petjades de Xevi Sala.

Patrice Dumorell, un terrorista, surt de la presó al cap de vint-i-cinc anys i es refugia a Tordina, un poble imaginari del Ripollès, l’hivern de 2014. Lloga una casa amb aquest pseudònim i, de mica en mica, va intentant refer la seva vida des de l’anonimitat. Es fa passar per pintor de paisatges a l’estil de l’escola d’Olot, es relaciona amb en Celso, el pastor de Molló, sent atracció per la Naia, la mestra del poble, va de cacera amb en Telm Llovet...Però un viver de tensions entre un empresari sense escrúpols de la comarca i el seu subordinat  amb els habitants de Tordina arrossega el protagonista a una altra classe de violència. Novel·la ben escrita que ens convida a reflexionar sobre el dret de l’ésser humà a reconstruir la seva identitat si planta cara a les seves pors.

Xevi Sala, Esborraràs les teves petjades. Barcelona: Proa, 2014. 213 p. (A tot vent; 620). Premi Roc Boronat 2014.

Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a l’ “Entrevista a Xevi Sala, escriptor i director adjunt del Punt Avui”, dins del programa “Girona ara” del dia 11-03-2014 (92.7 FM)
A continuació vídeo sobre El Ripollès dirigit per Xavier Méndez, 2014

Quina altra obra literària proposaríeu per fer un itinerari pel Ripollès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Vallès Oriental

El Vallès Oriental a través d’Els sots feréstecs de Raimon Casellas.

A començaments del segle passat, mossèn Llàtzer, un capellà provinent de la ciutat, va ser desterrat a la parròquia de Sant Pau de Montmany a causa del seu interès per recuperar un filòsof heterodox de l’església. Feia temps que a Montmany estaven sense rector. Reconstrueix amb entusiasme l’edifici religiós malmès. Intenta tot seguit alliberar els veïns pagesos de la contrada de la seva passivitat i ignorància amb una actitud vital i enèrgica per tal d’elevar-los espiritualment. La seva actitud reformadora i incansable topa amb l’hostilitat dels habitants que segueixen els dictats d’una tradició i rutines mai qüestionades. Reaccionen amb l’engany, la burla, l’escarni abocant-lo a un tràgic final amb un efecte impactant al lector. Novel·la inspirada en un cas real. Un relat intens, simbòlic i suggerent.

Raymon Casellas, Els Sots feréstechs, Barcelona: Llibreria de Francisco Puig, 1901. 300p. (Tobella & Costa).
Iformació complementària a Eva Bosch, “Els sots feréstecs de Raimon Casellas, ara en anglès”, Núvol: el digital de cultura. Punt de llibre, 12 de gener 2016.
A continuació vídeo realitzat per Eva Bosch que reprodueix la lectura del capítol ll de la novel·la a càrrec de Mercè Masnou, 2014.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un viatge pel Vallès Oriental?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Priorat

El Priorat a través de Les dones de la Principal de Lluís Llach.

L’acció de la novel·la està emmarcada a l’Abadia, creació literària del Priorat. Al cor de la comarca vitivinícula hi trobem Pous, un poble imaginari, on destaca el gran mas “La Principal”. Ha estat regentat des de finals del segle XlX fins als nostres dies per una nissaga femenina (àvia, mare i filla) amb poder econòmic que ha aconseguit amb la seva empenta fer prosperar les vinyes i assegurar el negoci del vi. Només un secret ha enterbolit les seves vides. Es tracta del crim esfereïdor del capatàs comès al casal el 18 de juliol de 1936. La reobertura del cas a càrrec del comissari Recader transporta el lector cap a una trama detectivesca amb la introducció de personatges secundaris de gran relleu. L’interès de l’obra rau en el fet de saber harmonitzar la història potent de la saga familiar, els elements procedents de la novel·la negra i la inserció de contes i llegendes. Un trencaclosques ben escrit i ben travat.

Lluís Llach, Les dones de la Principal. Barcelona: Empúries, 2014. 393 p. (Narrativa; 468).
Informació ampliada sobre l’obra a: Teresa Costa-Gramunt, “El poder del mite”, Núvol, el digital de cultura, 2014.
A continuació entrevista filmada a Lluís Llach per Les dones de la Principal a càrrec de l’Editorial Empúries, 2014.

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari pel Priorat?