Laia Altarriba, Vint i Ramon Barnils

Aquest llibre és un homenatge a Ramon Barnils (1940-2001), periodista que va escriure i col·laborar a Tele/eXprés, El Noticiero Universal, La Vanguardia, El bé negre amb potes rosses, Ajoblanco, Solidaritad Obrera, El Temps, Catalunya Ràdio i altres mitjans de comunicació. A través de vint entrevistes a familiars, companys d’infantesa, escriptors, polítics, periodistes i directors de cinema podem resseguir la història del periodisme des dels anys seixanta fins a les darreries del segleXX a través de la seva veu crítica, lúcida, independent i rigorosa. L’obra també inclou el documental Barnils tal com raja, d’Albert Lloreta i Laia Soldevila.

“Creia que el seu ofici era explicar el que passa i no pas esdevenir una corretja de transmissió d’un poder contra l’altre” (pàg.14)

“Una segona característica del seu pensament era la radicalitat que trobem en els milers d’articles que escriu, que esdevenia sarcasme contra adversaris i enemics i ironia a cabassos damunt dels qui estimava. Conscient d’això, li agradava dir que “radical” ve del llatí radice, Segons aquesta aproximació és radical aquell que va a l’arrel dels problemes, i no pas aquell que els extrema. (pàg.15)

“Estimava Catalunya amb follia i alhora la coneixia amb una precisió obstinada, tant en la seva història com en la seva gent, a través dels carrers, els boscos i les places. S’hi aproximava d’una manera natural, gens forçada ni artificiosa. Si en el combat de les idees i les disputes personals podia aparèixer la seva part àcida, el país li permetia mostrar l’aspecte més profundament bondadós i fins i tot ingenu. En ell la imaginació sobre Catalunya es fonia amb l’anàlisi més aguda, perquè tot pensament és sempre una barreja indestriable de desig i reflexió” (pàg.14)

La biblioteca de Dominique de Villepin oferta en subhasta. Inclou el manuscrit de Paul Éluard dedicat al poeta Josep Maria Junoy.

Aquesta setmana se subhasta a París el manuscrit de Paul Éluard Que voulez-vous la nuit était tombée,  dedicat al poeta avantguardista català Josep Maria Junoy (1897-1955), l’introductor del cal·ligrama a la Península Ibèrica als anys 20 del segle passat. Es valora entre 2000 i 3000 euros.
 

L'escriptor francès el publicà l’any 1942 a la revista Mesages i en l’antologia Poésie et vérité 1942, per retre homenatge als homes que lluitaren a la resistència i, també, als presoners de guerra durant la segona guerra mundial.

Aquest manuscrit forma part de la biblioteca de l'ex-primer ministre francès Dominique de Villepin que abasta 542 llibres impresos, manuscrits, autògrafs, cartells i fotografies, agrupats en dues partides: la primera sota l’epígraf Feux et Flammes, un itinéraire politique que es licitarà el dia 28 de novembre, i, la segona, Les porteurs de flammes, l’endemà.

Matsuo Bashô, L'estret camí de l'interior

L’estret camí de l’interior de Matsuo Bashô (1654-1694) ha esdevingut un dels llibres més importants de la prosa japonesa clàssica.

Es tracta del cinquè i l’últim dietari de l’escriptor nipó en què ens narra el seu darrer viatge, anant a peu, a cavall o en barca, que feu amb el seu deixeble Sora durant l’estiu i la tardor del 1689 per les províncies del nord del Japó.

L’autor, un xic malalt, sent la necessitat espiritual de seguir les petjades i dialogar amb els poetes clàssics japonesos que havien trepitjat  i homenatjat anteriorment aquests indrets.

Cada text d’aquesta breu joia literària va acompanyat de diversos haikús que permeten al lector endinsar-se i fusionar-se amb els paratges. Recordem que Bashô està considerat el primer dels quatre grans mestres d’aquesta forma estròfica.  

“Vam sortir el dia vint-i-set del tercer mes, a l’alba. El cel estava una mica emboirat i la lluna ja havia perdut el fulgor de la nit, però al lluny es divisava el pic del mont Fuji. En veure les capçades florides d’Ueno i Yanaka em vaig preguntar, ple de malenconia, quan les podria tornar a contemplar.

Els amics més íntims s’havien aplegat per acompanyar-nos durant el breu recorregut en barca. En baixar a terra, en un lloc anomenat Senju, la idea d’escometre un viatge tan llarg em va omplir d’emoció. Vaig vessar llàgrimes en acomiadar-me dels meus amics en una cruïlla que no sabia on m’havia de dur.

                                   Se’n va la primavera...

                                   Els ocells ploren, llàgrimes

                                   als ulls dels peixos

Aquesta fou la composició amb què s’inicià el viatge, però aquell dia a penes vam poder avançar gens, perquè, en girar-me, veia el grup format pels meus amics, que semblaven decidits a quedar-se allà, drets, fins que la meva figura es perdés a l’horitzó”(pàg.39)

“Ens vam banyar a les aigües termals, que segons diuen són les millors de tot el Japó després de les d’Arima.

                                   A Yamanaka,

                                   Els crisantems no es cullen:                            

                                   perfum d’aigües termals.

L’amo de les termes, que era tot just un noi, es deia Kumenosuke. El seu pare havia estat amant del haikai, i fa anys el seu domini de l’art va fer avergonyir Teishitsu quan, encara jove, va venir aquí des de Kioto.(pàg.93)