dilluns, 24 de març del 2008

Najat El Hachmi

La novel·la explica la història de Mimoun Driouch, un pare mediocre, autoritari i dèspota des del punt de vista de la seva filla que es rebel·larà contra el tipus d'ordre patriarcal imposat.

"Jo ja vaig néixer amb aquest deure afectiu, amb una mare esquerpa domesticada des del principi del seu casament i un pare que no veuria gaire sovint; amb aquesta herència havia d'acomplir el meu deure afectiu"

"La mare es va anar fent petita, semblava que es volgués esvair. Sobretot quan el pare va tornar a parlar i a nosaltres ens deia allò de digueu a la puta de la vostra mare que... digueu a la porca de la vostra mare que... digueu a aquella gossa que... Nosaltres només li dèiem mama ell diu que... Allà vam comencar a fer de traductors. Ens ho deia des de la butaca del menjador mentre ella estava estirada a la cambra, fent-se cada vegada més petita. Mentre ell es feia aquells cigarrets que s'havia de desfer primer i després tornar a muntar amb un altre paper, un paper d'ala de papallona que a mi m'agradava molt"

"La mare deia que era ell qui li havia inflat el cap contra ella en moltes de les nits que havia arribat borratxo i l'havia colpejada tot i estar mig adormida"

"L'evitava sempre que podia, no tolerava la seva presència, la seva manera de parlar, i odiava que la mare l'estimés a pesar de tot"

"Escrivia molt en aquelles planes que m'havia regalat la mestra que era amiga i que no vaig veure durant anys, hi escrivia cent vegades em vull morir, em vull morir, em vull morir...però no era cert. Sort en vaig tenir de Mirall trencat, de l'Ariadna al laberint grotesc, de les memòries del Tísner, de Faulkner, de Goethe, de totes les lectures que passaven per les meves mans"

"Va ser el moment en què tota la vida em va passar per davant i no era que em moria, només que era la primera vegada a la vida que estava sola, físicament, el primer cop que dormiria només amb mi mateixa. Ja no tenia por, encara que hagués pogut tenir-ne força. Deu ser que hi ha un moment que ja no pots tenir més por, quan n'has passada tanta ja et costa més d'imaginar-te coses pitjors que aquelles que t'han acompanyat tota la vida"