dissabte, 29 de setembre del 2007

John Boyne

Novel.la ben construïda i amb grans dosis d´humanitat. L'amistat de dos nois de 9 anys: Bruno, fill d'un comandant nazi i Schmuel, un jueu-el noi del pijama de ratlles-que viu a l'altra banda del filferro espinós del camp de concentració d´Auschwitz.

"Quan era un nen" es va dir Bruno, m'agradava explorar. I això allà a Berlín, on ho coneixia tot i podia trobar tot el que volgués amb una mena de bena als ulls. Potser és hora de comencar"

"Ara ja feia mesos que Bruno mirava per la finestra del dormitori en direcció al banc i la placa del banc, i la tanca i els pals del telègraf. I tot que havia observat moltes vegades aquella gent de tota mena vestida amb pijames de ratlles, mai no se li havia ocorregut preguntar-se de què es tractava realment. Era com si fos una ciutat completament independent, a tocar de la casa on vivia Bruno"

"Quina era la diferència exactament? es preguntava Bruno. I qui decidia qui portava un pijama de ratlles i qui portava un uniforme?"

"Fet i fet, quan hi van arribar, ell detestava el lloc. Però això amb el temps havia canviat, en gran part gràcies a Shmuel, que s'havia convertit en algú més important a la seva vida del que havien estat Karl, Daniel o Martin"

"Li havia dut uns pantalons i una camisa de pijama de ratlles i una gorra de drap també de ratlles, exactament com el que ell portava posat. No semblaven gaire nets però es tractava d'una disfressa, i Bruno sabia que els bons exploradors sempre porten la roba adequada"

dissabte, 15 de setembre del 2007

Agustí Pons

Crònica memorialística d´uns anys decisius de la nostra història des dels últims anys del franquisme fins al primer govern de Jordi Pujol. Un període on el nostre país experimenta uns canvis polítics, culturals i socials molt importants que l´autor des de la seva condició de periodista els va veure i viure de molt a prop.

"Mai no he cregut, però, que en el periodisme dels anys seixanta i setanta cada taula fos un Vietnam. És cert que en cada redacció sabíem quins eren els periodistes que es trobaven a l´oposició i quins els que prosperaven o sobrevivien, segons els casos i les capacitats, a l´ombra del feixisme"

"En la nostra feina diària procuràvem eixamplar sempre que podíem els límits de la llibertat informativa, i que sovint això ens provocava ensurts, incomoditats, renys més o menys espectaculars"

"Per quin motiu des de Catalunya s´ha minimitzat tant el que va significar el retorn del president Tarradellas?" No ho entès mai. Analitzada amb perspectiva, és una de les operacions polítiques més importants i més positives de la història recent del país"

"Tarradellas i la seva esposa es retiren a la casa dels Canonges, on també havien fixat la seva residència oficial els presidents Macià i Companys. Per un moment m´ha semblat que de la història del nostre país n´havien aconseguit esborrar quasi quaranta anys de dictadura"

"Max Cahner era una mena de locomotora elèctrica en un país que encara funcionava amb màquines de vapor"

Víctor Català

Literatura catalana, 2ª lectura: Solitud

Viatge iniciàtic de la protagonista central-la Mila- realitzat des d´una doble perspectiva: a) l´ascens i descens de la muntanya b) el reconeixement de la seva pròpia identitat.

"La dona recordà llavors la primera pujada a la muntanya amb en Matias: aquella pujada tan trista, tan fadigosa, tan punyida per pressentiments tèrbols enmig de la tranquil.litat real de sa vida d´aleshores. Quina diferència d´aquella pujada amb la d´ara, tan agradable, tan rejovenidora en plenes crueses hivernenques, en plena pobresa i malestruganca matrimonial! En cosa de mesos tot s´havia enfonsat a son entorn, havia fugit d´ella tot lo alegrador i, malgrat això, ara tan sols comecava ella a sentir-se animada i com segura sobre la terra, engrapada fortament a quelcom que, volent o no, l mantenia a flor, sense deixar-la anar de fons amb tot lo demés"

Günter Grass


Autobiografia de Günter Grass on als vuitanta anys ens confessa per primera vegada que es va allistar durant l´adolescència a les Waffen-SS.

“ La ceba té moltes clofolles. Són múltiples. Tan aviat com en treus una, es torna a renovar. Si la capoles, fa venir llàgrimes. Només diu la veritat quan li vas treient capes”

“Durant decennis sencers m´he negat a confessar-me la paraula i la lletra duplicada. Allò que vaig acceptar amb l´orgull ximplet dels meus anys joves, volia ocultar-m´ho després de la guerra per una vergonya que no parava de regenerar-se. Però la càrrega continuava allà, i ningú no podia alleujar-la”