dissabte, 29 de setembre del 2007

John Boyne

Novel.la ben construïda i amb grans dosis d´humanitat. L'amistat de dos nois de 9 anys: Bruno, fill d'un comandant nazi i Schmuel, un jueu-el noi del pijama de ratlles-que viu a l'altra banda del filferro espinós del camp de concentració d´Auschwitz.

"Quan era un nen" es va dir Bruno, m'agradava explorar. I això allà a Berlín, on ho coneixia tot i podia trobar tot el que volgués amb una mena de bena als ulls. Potser és hora de comencar"

"Ara ja feia mesos que Bruno mirava per la finestra del dormitori en direcció al banc i la placa del banc, i la tanca i els pals del telègraf. I tot que havia observat moltes vegades aquella gent de tota mena vestida amb pijames de ratlles, mai no se li havia ocorregut preguntar-se de què es tractava realment. Era com si fos una ciutat completament independent, a tocar de la casa on vivia Bruno"

"Quina era la diferència exactament? es preguntava Bruno. I qui decidia qui portava un pijama de ratlles i qui portava un uniforme?"

"Fet i fet, quan hi van arribar, ell detestava el lloc. Però això amb el temps havia canviat, en gran part gràcies a Shmuel, que s'havia convertit en algú més important a la seva vida del que havien estat Karl, Daniel o Martin"

"Li havia dut uns pantalons i una camisa de pijama de ratlles i una gorra de drap també de ratlles, exactament com el que ell portava posat. No semblaven gaire nets però es tractava d'una disfressa, i Bruno sabia que els bons exploradors sempre porten la roba adequada"