divendres, 29 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui La Segarra

 
La Segarra a través de L’estudiant de Cervera d’Alfons Maseras.
L’acció d’aquesta novel·la s’emmarca a la ciutat de Cervera l’any 1830. L’estudiant barceloní Roger Fonollar, protagonista central de l’obra, està cursant Lleis i Filosofia a la Universitat de Cervera. Idealista, autor de poemes romàntics i partidari del liberalisme polític s’enamora de Florentina, una cerverina de gran bellesa, que correspon a la seva requesta amb capteniment. La baronessa Isabel Bellcaire, casada amb el baró de Castellfollit, absolutista i home de confiança del Comte d’Espanya, s’obsedeix a seduir l’estudiant amb la intenció d’allunyar-lo de la seva estimada. El seu desig fallit i la venjança posterior provocaran conseqüències greus a Roger i a onze alumnes més de tendències liberals. Aquests seran empresonats a la planta baixa de la Universitat i més endavant alliberats per Llàtzer de Dou, el catedràtic d’Oratòria. Novel·la que retrata amb cura les relacions entre els diferents estaments socials de la ciutat cerverina en un moment històric convuls.
Alfons Maseras, L’estudiant de Cervera. Badalona: Proa, 1935. 240 p. (A tot vent; 81. Sèrie catalana)
Informació ampliada sobre l’autor a: Montserrat Corretger, “Alfons Maseras, entre el Modernisme i el Noucentisme”, Revista del Centre de Lectura de Reus, 1994, núm. 9, p.18. A continuació audiovisual de la Universitat de Cervera, Paeria de Cervera, 2012

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per la Segarra?

divendres, 22 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Pla d'Urgell


El Pla d’Urgell. Bruixa de dol de Maria-Mercè Marçal.

La poeta Maria-Mercè Marçal (1952-1998) visqué la seva infantesa a Ivars d’Urgell. Filla d’una família pagesa s’hi sentí sempre estretament vinculada. Aquest fet deixà algunes empremtes en els seus primers poemaris: la idealització de la infantesa en el món rural, la incorporació d’estrofes i cançons procedents de la cultura popular i l’ús d’un lèxic viu i riquíssim de la parla urgellenca. Bruixa de dol, el segon llibre de l’autora, està estructurat en dues parts. A la primera, el jo líric s’endinsa envers la tristesa de la desfeta del seu matrimoni, la introspecció posterior des de la solitud i la joia d’una nova relació trenada en femení. A la segona, s’adreça a un nosaltres col·lectiu. Identificada amb la figura marginal de la bruixa fa una crida a la solidaritat entre totes les dones per alliberar-se del jou imposat per la societat patriarcal. Recull de cinquanta-nou poemes amb formes estròfiques populars i clàssiques d’una de les veus que ha explorat amb més intensitat i originalitat la identitat femenina.
Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol. Sant Boi de Llobregat: Mall, 1979. 92 p. (Llibres del Mall ; 39)
Informació complementària sobre Bruixa de dol a: Francesc Pina, Guia de lectura ‘Bruixa de dol’ de Maria-Mercè Marçal. [Barcelona]: Cruïlla, [2015], 2.
A continuació Maria Mercè Marçal recita el poema “El meu amor sense casa...” del seu llibre Desglaç a l’acte “El Price Dels Poetes: 25 anys” celebrat al Palau de la Música Catalana, el 1995.

Quina altra obra proposaríeu per endinsar-vos pel Pla d’Urgell

divendres, 15 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Empordà


El Baix Empordà a través de Solitud de Víctor Català

La muntanya de Santa Caterina, entre l’Escala i Torroella de Montgrí, és l’escenari principal on es desenvolupa l’acció de la novel·la. A les primeries del segle passat la Mila, provinent de la plana, s’acaba de casar amb en Matias. El seu home ha d’exercir d’ermità al santuari de Sant Ponç. Pugen plegats. Ella, a contracor. Un cop aposentada s’adona de dos fets: la indolència del seu marit per exercir el seu ofici i la seva manca de desig sexual per assolir la maternitat que desitja. La bona acollida del pastor Gaietà, les nombroses excursions pels paratges veïns, les rondalles que li va explicant, l’atmosfera càlida que es va creant ajuden la protagonista a establir una bona relació amb l’entorn i a foragitar els seus neguits. Ell intentarà protegir-la de l’Ànima, el personatge més maligne de la contrada, més endavant company inseparable del seu home. Amb sentiments confusos envers en Gaietà, s’haurà d’afrontar tota sola amb tres episodis degradants que l’abocaran a una decisió madurada final. Caterina Albert s’endinsa magistralment en la psicologia femenina a través del llenguatge i dels símbols dins un marc rural.
Víctor Català, Solitut. Barcelona:Joventut, 1905. 364 p.
Informació ampliada sobre l’autora i l’obra a: Jordi Castellanos, “Solitud (1905)”, Visat: la revista digital de literatura i traducció del Pen Català, 2009, núm.7.
A continuació primera escena del film Solitud dirigit per Romà Guardiet (1991) que reprodueix el primer capítol de la novel·la homónima.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari pel Baix Empordà?

divendres, 8 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Anoia


L’Anoia a través de Dietari sense dates: reflexions i notes de Josep Romeu i Figueras.

Dietari pòstum que aplega un conjunt d’anotacions disperses on l’autor reflexiona sobre les seves vivències des dels anys vint del segle passat fins al 2004. Un munt de temes hi fan acte de presència: l’evocació de la infantesa i primera joventut a Igualada amb els primers records familiars; l’aprenentatge a l’escola Ateneu Igualadí de la Classe Obrera on hi escriví el primer poema als vuit anys; la relació d’infant amb la veïna del replà que li explicava rondalles, la seva ‘mestra’ de folklore català; l’amor a la llengua catalana l’estudi de la qual el dugué a ésser un investigador infatigable de textos antics i moderns juntament amb la seva dedicació a la poesia i a la crítica literària fins als darrers moments de la seva vida; l’amistat llarga, lleial i compartida amb escriptors (J. Perucho, J.V. Foix...), amb antics deixebles de la Universitat Autònoma de Barcelona i altres lletraferits... Fragments de memòria amb una prosa fluïda que destil·len una gran sensibilitat.
Josep Romeu i Figueras, Dietari sense dates : reflexions i notes. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. 238 p. (Biblioteca Serra d’Or ; 403).
Informació ampliada sobre l’autor i l’obra: Miquel Batalla, “Josep Romeu i Figueras” a LletrA, la literatura catalana a Internet (UOC)
Imatge de Josep Romeu i Figueras
Quina altra obra suggeriríeu per fer  un itinerari per l’Anoia?
 

divendres, 1 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Cerdanya.

 
La Cerdanya a través de La Reineta del Cadí de Martí Genís i Aguilar.
A finals del segle XlX en Joanet Aransa treballa de dependent a Barcelona. Aprofita les vacances per desplaçar-se a la Cerdanya, la comarca nadiua, amb la intenció de casar-se amb la Roseta del Castell, sa cosina, una rica pubilla de Bellver. El retorn a la casa pairal prop de Martinet així com la contemplació dels bells paratges de la contrada revifen el seu record envers la Marianna, la reineta del Cadí, l’amor ideal de l’adolescència. Ella fou educada a França on estudià botànica i s’afeccionà més endavant a la lectura dels autors clàssics llatins. Bella, independent, experta amazona i amb un cor generós desperta l’estima de tots els cerdans. El retrobament d’ambdós, després de cinc anys sense veure’s, empeny el protagonista a resoldre el dilema entre el somni del passat i la realitat del present. Novel·la romàntica amarada de lirisme.
Martí Genís  y Aguilar, La Reyneta del Cadí: novel·la de costums. Barcelona: La Ilustració Catalana, 1892. 167 p.
Informació complementària a Maria-Mercè Miró, “En el centenari d’una novel·la genissiana: “La reineta del Cadí” (Una lectura)”, Ausa, v. XV, 1992, n. 128-129,  p. 105-110.
A continuació vídeo dirigit per Mr Telejim, Martinet de Cerdanya 2014.

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per la Cerdanya?