dimecres, 29 d’agost del 2012

Anna Maria Dalí, Salvador Dalí vist per la seva germana

Els lectors i lectores ara tenim l'oportunitat de llegir aquest llibre que es va publicar per primera vegada el desembre del 1949 en castellà a l'editorial Juventud malgrat que fou escrit en català. Els imperatius de l'època no van fer possible editar-lo en la seva llengua original. El pretext ens el diu ben clarament l'autora al començament:"No em proposava altra cosa que donar a conèixer l'ambient de la nostra llar durant els primers vint-i-sis anys de la vida del meu germà. Havien quedat tan desfigurats al seu llibre Vida secreta de Salvador Dalí, que no es corresponien, en absolut, amb la realitat". Així, doncs, Anna Maria Dalí sent la necessitat d'explicar amb un estil impecable els seus propis records d'infància i adolescència i contradir amb respecte i admiració l'obra del seu germà.

" Així passava moltes hores, moltes nits asseguda al llit amb el nen a la falda, perquè tan bon punt s'ajeia, ell es posava a xisclar. (...) Ni l'Àngel de la Son podia cloure els ulls de la mare, que tots adoràvem, perquè el nen era un rebec, un rebec que es feia estimar"

" El meu germà pinta al taller i canta com de costum estrenyent els llavis. Mentre treballa fa una fressa inconfusible. Anys a venir, García Lorca dirà: " suena como un abejón de oro". Res no hi ha de més cert. Sabem quan pinta gràcies a aquest soroll especial semblant al de les abelles. És indubtable que el seu cervell xucla les llums que recorda, que estan dintre seu, que retroba i tria fins a libar-ne tot el nèctar i transportar-lo curosament damunt la tela per elaborar-ne de nou la llum. La transforma en art com l'abella transforma el nèctar en mel"

" Aquest caràcter tan entusiàsticament romàntic del pare sempre i en tot moment estigué disposat a facilitar a en Salvador tot allò que el seu temperament d'artista requeria. I si bé mai no hem estat rics, ell que es guanyava la vida treballant com a notari, quan es tractava d'acomplir alguna cosa que fos beneficiosa per a l'obra del meu germà sempre tenia diners de sobra i no hi planyia res"

"A casa arriben les millors revistes d'art: L'amour de l'art, L'Art Vivant, l'Art d'aujourd'hui, Revista de Occidente, Studium, Museum, D'Ací i d'Allà, Gaseta de les Arts, l'Amic de les Arts, Varietés, Der Querschnitt. Estàvem subscrits a totes. (...) El pare no posava mai límit a aquestes compres i s'interessa vivament per tot. S'entesta que visitem el museu del Louvre i els de Bèlgica perquè en Salvador té un gran interès per veure les obres del Bosco, de Brueghel i especialment les de Vermeer de Delft, a qui tota la vida ha admirat"

"A casa la presència de Federico es trobava a faltar. Desitjàvem que tornés, perquè si per a mi era com un altre germà, tots l'estimàvem"

" Salvador marxà a París amb Luís Buñuel per realitzar el film Un chien andalou i allí entrà en contacte amb certs elements d'aquest grup que vingueren l'estiu del 1929 a Cadaqués. N'hi hagué prou amb aquest estiu per a provocar el canvi d'en Salvador, el canvi que l'allunyà dels amics, de nosaltres i d'ell mateix"

"Aquestes sagetes enverinades, perversament i conscientment dirigides, són les armes que utilitza el grup surrealista per destruir l'indestructible: religió, família, amor, bondat, tot el que porta als ulls llàgrimes de tendresa, tot el que l'ànima cultiva lliurement o assimila sense traves perquè la nodreixi i la impulsi a la creació d'actes positius que conformen i estructuren la nostra vida"