divendres, 24 de juny del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Urgell

L’Alt Urgell a través d’Unes Memòries possibles del doctor Molines: 1893-1955 de Ricard Poy i Albert Villaró.
‘Autobiografia apòcrifa’ de Xavier Maestre basada en documents de l’arxiu familiar i el testimoniatge dels qui el conegueren. El ‘doctor Molines’ nasqué a Andorra la Vella el 1893. Fill de Bonaventura Maestre, cap de casa Molines i tres cops síndic general de les Valls d’Andorra, i de Dolors Dallerès. S’instal·là a la Seu d’Urgell el 1921. Primerament, fou metge rural als pobles del vessant nord de la Serra del Cadí i, més endavant, dentista amb consulta oberta al carrer Major de la Seu. Amenaçat pels anarquistes durant els primers dies de la guerra civil es refugià amb la seva dona a la casa pairal andorrana on hi romangué fins a l’acabament del conflicte bèl·lic aixoplugant molts refugiats urgellencs. Bolcat en cos i ànima a la seva professió fins a l’últim alè, mostrà sempre molta generositat envers els desafavorits. Impregnat d’amor paternal i conjugal estava convençut de la complexitat de la vida. Bon conversador, deixava sovint l’interlocutor corprès amb les seves idees enginyoses. Llibre que es presenta acompanyat d’un estoig amb moltes fotografies i objectes personals com es pot veure més avall.

Ricard Poy i Albert Villaró, Unes Memòries possibles del doctor Molines: 1893-1955. Barcelona: Nova Era, 2012. 179 p.
Informació complementària sobre l’autor a: “
Albert Villaró i Boix” dins Gran Enciclopèdia Catalana, 2015.
Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari per l’Alt Urgell?

divendres, 17 de juny del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Conca de Barberà


 La Conca de Barberà a través d’ Els secrets de la reina de Xúlio Ricardo Trigo.

El monestir de Poblet és l’escenari d’aquesta novel·la que transcorre a l’edat mitjana i, simultàniament, a l’època actual. La Beatriu Casal i l’Enric Grau, dos joves professors d’Història medieval de la Universitat de Barcelona, acaben de rebre la notícia de l’assassinat de Ricard Serra, un antic amic de la Facultat. Descobreixen que la víctima investigava un manuscrit d’Aloi de Montbrai, escultor que estava treballant el 1348 per encàrrec reial en les sepultures dels que serien els futurs reis de Catalunya al recinte sagrat. Coneixia de prop les tensions polítiques del rei Pere lll el Cerimoniós. El Mestre Aloi havia escrit que Elionor de Portugal, la reina, en el seu sojorn a l’església monàstica, no havia mort a causa de la Pesta Negra sinó que havia estat assassinada. Els dos historiadors es traslladaran a un hotel prop del monestir per tal d’indagar el crim del seu company. Amb l’ajuda del pare Guillem Rosa, antic abat de Poblet, desemmascararan l’assassí, desxifraran l’enigma de la mort de la reina i també tot l’entramat que la història oficial havia silenciat des del segle XlV fins als nostres dies. Novel·la que combina les dues històries i intrigues amb habilitat,
 
Xúlio Ricardo Trigo, Els secrets de la reina. Barcelona: Columna, 2008. 261 p. (Col·lecció Clàssica 'Columna'; 764)
Informació complementària sobre l’autor i l’obra a: Guillem Molla: “Xúlio Ricardo Trigo” dins Associació d’escriptors en llengua catalana.
A continuació entrevista filmada a Xúlio Ricardo Trigo. Tarragona: ESCAT, 2011.

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per La Conca de Barberà?

divendres, 10 de juny del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Penedès

Viatge al Baix Penedès a través de Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts d’Enric Casals
Biografia de Pau Casals (El Vendrell 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973) escrita pel seu germà Enric, violinista, compositor i director d’orquestra. Comença amb l’evocació de la infantesa al Vendrell amb el guiatge musical del pare, organista i el seu professor de piano; l’aprenentatge amb Josep García, el primer i únic mestre de violoncel d’aquesta localitat; l’estimul de la mare que l’encoratjà als dotze anys a l’estudi d’aquest instrument a l’Escola Municipal de Barcelona; els estius fins al 1937 a la casa de la platja de Sant Salvador on els vendrellencs anaven a prendre banys; l’èxit com a concertista a Catalunya i arreu del món. Més endavant, l’autor s’endinsa en els temps dramàtics de la guerra civil espanyola i les seves conseqüències: el primer exili a Prada de Conflent, l’inici de la composició d’El Pessebre (1944) i el seu assentament a San Juan de Puerto Rico, terra natal de la mare, a partir de 1956. A l’ última part del llibre destaca l’estrena el 1971 de l’Himne de les Nacions Unides a Nova York on interpretà també El cant dels ocells, i pronuncià un breu parlament evocant el paper de Catalunya en la lluita per la pau universal. Biografia amb cartes inèdites i nombroses il·lustracions que ens apropa a aquest gran músic vendrellenc i universal.
Enric Casals, Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. Barcelona: Pòrtic, 1979. 341 p. (Memòries; 26).
Informació complementària sobre l’autor al document: Cessió del fons Enric Casals Defilló. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat, 2011.
A continuació filmació “Pau Casals Museu-Casa”, Fundació Pau Casals, 2015.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari al Baix Penedès?

divendres, 3 de juny del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui Les Garrigues

Les Garrigues a través del text següent de Josep Pla:
Quantes coses podem veure en aquesta comarca! Gairebé al mig hi ha el Cogul. Gairebé a un quart de la població, a la dreta del riu Set, en un paratge que sembla un cataclisme geològic, hi ha les famoses pintures rupestres. Aquestes pintures no tenen la fama mundial de les dAltamira, però són duna gran notabilitat. Són pintures en vermell i negre, i les imatges responen a diversos tipus danimals -el bou, el cérvol, lantílop, etc.- dibuixats amb aquell realisme sintètic, fascinador, agudíssim, que utilitzaren els nostres remots avantpassats. També hi ha pintures déssers humans, tant del sexe masculí com del femení i, com els animals, estan reproduïts tant en forma plena com en forma estilitzada. Els animals estan agrupats en escenes de caça i, entre els agrupaments humans, un dels més notables és la dansa en què apareixen nou dones que ballen al voltant dun home (Josep Pla, pàg. 1069)
Josep Pla, Tres guies. Barcelona: Destino, 1976. 1127 p. (Obra completa/Josep Pla; 30)
Informació complementària sobre l’autor i l’obra a: Antoni Comas, “Notícia biogràfica de Josep Pla” dins Antologia de la literatura catalana. Barcelona: Fundació Mediterrània, 1981, pàgs. 432-434 
A continuació vídeo “La Roca dels Moros de Cogul” realitzat per l’Institut Català de Paleologia Humana i Evolució Social, 2008. 

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per les Garrigues?

divendres, 27 de maig del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alta Ribagorça.

 
Viatge a l’Alta Ribagorça a través d’El País dels crepuscles de Sebastià Benassar
A l’hivern de 2009 el comissari Jaume Fuster es desplaça des de Barcelona fins al Pont de Suert per impartir un curs de formació als Mossos d’Esquadra desplegats a la comarca de l’Alta Ribagorça. Un cop aposentat una patrulla d’agents l’informa que dos pastors de Durro han trobat un cadàver, assassinat d’una manera violenta, a l’ermita romànica de Sant Quiric. El comissari juntament amb els policies intenten trobar la pista d’aquest crim i la tirallonga de morts trobats més tard a les esglésies romàniques de la Vall de Boí. La Irene, una estudiant d’Història de l’Art que treballa al Patrimoni Romànic de Boí, obrirà una escletxa a la investigació que serà decisiva per resoldre el cas. Els explicarà la simbologia d’algunes pintures romàniques i la llegenda medieval del mal cavaller Hug Roger. La reinterpretació d’aquest passat teixit d’antigues supersticions arrelades a la contrada i la connexió amb el present ajudaran a entendre els conflictes interns que han portat a l’assassí a voler acabar amb tantes vides. Novel·la d’intriga amb uns diàlegs àgils que ens atrapa des de la primera página.
Sebastià Benassar, El País dels crepuscles. Barcelona: Alrevés, 2013. 203 p. (Crims.cat; 6.
 Informació ampliada a: Manel Haro, “Sebastià Benassar: “Barcelona està començant a ser inhòspita per als barcelonins”, Llegir en cas d’incendi,  2013.
A continuació vídeo sobre la novel·la “El País dels crepuscles”. Presentació a càrrec d’Antònia Oliver dins del marc de la lV EDICIÓ EL MÉS NEGRE DE BORN. Barcelona, 2013.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari per l’Alta Ribagorça?

divendres, 20 de maig del 2016

Viatge literari pes comarques de Catalonha: aué era Val d’Aran


Era Val d’Aran a trauès de Jacinta, casa e país de Pepita Caubet
A mitjans del segle XX Jacinta hereta la casa pairal situada en un llogaret de la Val d’Aran. Ella ha viscut sempre en aquesta masia juntament amb la seva família. Vinculada a la terra intenta continuar el fil de la tradició dels seus avantpassats que durant diverses generacions s’han dedicat a l’agricultura, a la ramaderia i a l’explotació forestal. Jacinta haurà d’assumir al cap d’uns anys un seguit de canvis: l’arribada del turisme de neu i alta muntanya que canviarà la fesomia del territori i la mentalitat dels seus habitants, la mort sobtada del seu home i l’allunyament físic dels seus dos fills que treballen al Quebec i a Barcelona. Accepta amb resignació que res tornarà a ser com abans: “es portes deth passat se van barrant. Çò de nau remplace çò de vielh”. Romandrà sola al mas al final de l’obra però amb l’escalf de la Jana i en Jipet, dos vells amics amb qui comparteixen un present ple de mancances i un futur incert. Novel·la imprescindible en llengua aranesa que ens ofereix fragments de la història d’aquest país a través de l’estudi d’una família de la contrada.
 
Pepita Caubet, Jacinta, casa e país. Lleida: Pagès, 2005. 101 p. (Colleccion Garona ; 15).
Informació ampliada sobre l’autora i l’obra a: Qui és qui Índex d’autors: Caubet, Pepita. Institució de les Lletres Catalanes, 2014.
A continuació primera part del programa “Caçador de paraules-L’aranès” de TV3, 2008.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari per era Val d’Aran?

divendres, 13 de maig del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Penedès...


Viatge 36. L’Alt Penedès a través d’El silenci de les vinyes de Gisela Pou.
Santa Pau, un poble imaginari prop de Sant Sadurní d’Anoia, és l’escenari principal d’aquesta novel·la que transcorre al segle XXl. Aurora del Bas, llicenciada en Química, decideix dirigir les Caves Brucart, una de les més importants del Penedès, després de la mort del seu sogre. Intel·ligent, ambiciosa, treballadora i amb un gran amor envers les vinyes converteix aquesta empresa familiar centenària en un gran imperi. Alhora manega subtilment la vida dels seus cinc fills. El dia del casament de l’hereu es produeix una desgràcia: la mort per accident de moto d’en Xavier, el més estimat. L’anònim que rebrà més tard en què es posa en dubte la causa de l’incident l’impulsa a contractar un detectiu per tal d’esbrinar la veritat. La investigació descobrirà actuacions tèrboles de la família que s’han mantingut en secret durant molts anys. Fet que capgirarà el seu tarannà orgullós i la seva concepció del món. Gisela Pou aporta una copiosa informació sobre el món de les vinyes.
 
Gisela Pou, El silenci de les vinyes. Barcelona: Planeta, 2011. 456 p. (Ramon Llull. Narrativa; 126)
Informació ampliada sobre l’autora i la seva obra a:
Quiés qui Index d’autors: Pou Valls, Gisela. Institució de les Lletres Catalanes, 2016.
A continuació vídeo “L’escriptora Gisela Pou a la biblioteca de Cardedeu”. Televisió de Cardedeu, 2012.
 
Quina altra obra proposaríeu per fer una ruta a l’Alt Penedès?

divendres, 6 de maig del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Ebre


El Baix Ebre a través de Long play per a una ànima trista de Gerard Vergés.
Tortosa i el paisatge de les terres de l’Ebre tenen una importància decisiva en l’obra lírica de Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014). A la primera part d’aquest llibre el poeta evoca la infantesa a la seva ciutat nadiua: el record de l’Ebre ‘riu mític i remorós’; les olors diverses associades a moments claus del seu microcosmos infantil; l’aprenentatge plaent a l’Institut i el primer petó; el terror del conflicte bèl·lic de la guerra civil i la descoberta del dolor quan les campanes de la catedral de Santa Maria ‘tocaven a difunt’. A la segona part s’acosta a l’experiència amorosa. A la tercera ret homenatge a aquells escriptors com ara Ausiàs March, Carles Riba, George Eliot o William Shakespeare que l’han marcat o li han servit de referència. El poemari acaba amb una reflexió sobre el futur catastròfic del nostre planeta. Versos sublims de la veu d’un gran humanista.
Gerard Vergés, Long play per a una ànima trista. Barcelona: Proa, 1986. 81 p. (Llibres de l’Óssa Menor; 137).
Entrevista a l’autor: Ferran M. Benaiges, “Gerard Vergés: ‘Hem de ser autèntics sense ser folklòrics’”, Núvol, el digital de cultura, 2014.
A continuació vídeo  “Gerard Vergés. El poeta alquimista, (1931-2014)”  a cura de Juan López-Carrillo, 2015.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Baix Ebre?

divendres, 29 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui La Segarra

 
La Segarra a través de L’estudiant de Cervera d’Alfons Maseras.
L’acció d’aquesta novel·la s’emmarca a la ciutat de Cervera l’any 1830. L’estudiant barceloní Roger Fonollar, protagonista central de l’obra, està cursant Lleis i Filosofia a la Universitat de Cervera. Idealista, autor de poemes romàntics i partidari del liberalisme polític s’enamora de Florentina, una cerverina de gran bellesa, que correspon a la seva requesta amb capteniment. La baronessa Isabel Bellcaire, casada amb el baró de Castellfollit, absolutista i home de confiança del Comte d’Espanya, s’obsedeix a seduir l’estudiant amb la intenció d’allunyar-lo de la seva estimada. El seu desig fallit i la venjança posterior provocaran conseqüències greus a Roger i a onze alumnes més de tendències liberals. Aquests seran empresonats a la planta baixa de la Universitat i més endavant alliberats per Llàtzer de Dou, el catedràtic d’Oratòria. Novel·la que retrata amb cura les relacions entre els diferents estaments socials de la ciutat cerverina en un moment històric convuls.
Alfons Maseras, L’estudiant de Cervera. Badalona: Proa, 1935. 240 p. (A tot vent; 81. Sèrie catalana)
Informació ampliada sobre l’autor a: Montserrat Corretger, “Alfons Maseras, entre el Modernisme i el Noucentisme”, Revista del Centre de Lectura de Reus, 1994, núm. 9, p.18. A continuació audiovisual de la Universitat de Cervera, Paeria de Cervera, 2012

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per la Segarra?

divendres, 22 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Pla d'Urgell


El Pla d’Urgell. Bruixa de dol de Maria-Mercè Marçal.

La poeta Maria-Mercè Marçal (1952-1998) visqué la seva infantesa a Ivars d’Urgell. Filla d’una família pagesa s’hi sentí sempre estretament vinculada. Aquest fet deixà algunes empremtes en els seus primers poemaris: la idealització de la infantesa en el món rural, la incorporació d’estrofes i cançons procedents de la cultura popular i l’ús d’un lèxic viu i riquíssim de la parla urgellenca. Bruixa de dol, el segon llibre de l’autora, està estructurat en dues parts. A la primera, el jo líric s’endinsa envers la tristesa de la desfeta del seu matrimoni, la introspecció posterior des de la solitud i la joia d’una nova relació trenada en femení. A la segona, s’adreça a un nosaltres col·lectiu. Identificada amb la figura marginal de la bruixa fa una crida a la solidaritat entre totes les dones per alliberar-se del jou imposat per la societat patriarcal. Recull de cinquanta-nou poemes amb formes estròfiques populars i clàssiques d’una de les veus que ha explorat amb més intensitat i originalitat la identitat femenina.
Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol. Sant Boi de Llobregat: Mall, 1979. 92 p. (Llibres del Mall ; 39)
Informació complementària sobre Bruixa de dol a: Francesc Pina, Guia de lectura ‘Bruixa de dol’ de Maria-Mercè Marçal. [Barcelona]: Cruïlla, [2015], 2.
A continuació Maria Mercè Marçal recita el poema “El meu amor sense casa...” del seu llibre Desglaç a l’acte “El Price Dels Poetes: 25 anys” celebrat al Palau de la Música Catalana, el 1995.

Quina altra obra proposaríeu per endinsar-vos pel Pla d’Urgell

divendres, 15 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Empordà


El Baix Empordà a través de Solitud de Víctor Català

La muntanya de Santa Caterina, entre l’Escala i Torroella de Montgrí, és l’escenari principal on es desenvolupa l’acció de la novel·la. A les primeries del segle passat la Mila, provinent de la plana, s’acaba de casar amb en Matias. El seu home ha d’exercir d’ermità al santuari de Sant Ponç. Pugen plegats. Ella, a contracor. Un cop aposentada s’adona de dos fets: la indolència del seu marit per exercir el seu ofici i la seva manca de desig sexual per assolir la maternitat que desitja. La bona acollida del pastor Gaietà, les nombroses excursions pels paratges veïns, les rondalles que li va explicant, l’atmosfera càlida que es va creant ajuden la protagonista a establir una bona relació amb l’entorn i a foragitar els seus neguits. Ell intentarà protegir-la de l’Ànima, el personatge més maligne de la contrada, més endavant company inseparable del seu home. Amb sentiments confusos envers en Gaietà, s’haurà d’afrontar tota sola amb tres episodis degradants que l’abocaran a una decisió madurada final. Caterina Albert s’endinsa magistralment en la psicologia femenina a través del llenguatge i dels símbols dins un marc rural.
Víctor Català, Solitut. Barcelona:Joventut, 1905. 364 p.
Informació ampliada sobre l’autora i l’obra a: Jordi Castellanos, “Solitud (1905)”, Visat: la revista digital de literatura i traducció del Pen Català, 2009, núm.7.
A continuació primera escena del film Solitud dirigit per Romà Guardiet (1991) que reprodueix el primer capítol de la novel·la homónima.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari pel Baix Empordà?

divendres, 8 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Anoia


L’Anoia a través de Dietari sense dates: reflexions i notes de Josep Romeu i Figueras.

Dietari pòstum que aplega un conjunt d’anotacions disperses on l’autor reflexiona sobre les seves vivències des dels anys vint del segle passat fins al 2004. Un munt de temes hi fan acte de presència: l’evocació de la infantesa i primera joventut a Igualada amb els primers records familiars; l’aprenentatge a l’escola Ateneu Igualadí de la Classe Obrera on hi escriví el primer poema als vuit anys; la relació d’infant amb la veïna del replà que li explicava rondalles, la seva ‘mestra’ de folklore català; l’amor a la llengua catalana l’estudi de la qual el dugué a ésser un investigador infatigable de textos antics i moderns juntament amb la seva dedicació a la poesia i a la crítica literària fins als darrers moments de la seva vida; l’amistat llarga, lleial i compartida amb escriptors (J. Perucho, J.V. Foix...), amb antics deixebles de la Universitat Autònoma de Barcelona i altres lletraferits... Fragments de memòria amb una prosa fluïda que destil·len una gran sensibilitat.
Josep Romeu i Figueras, Dietari sense dates : reflexions i notes. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. 238 p. (Biblioteca Serra d’Or ; 403).
Informació ampliada sobre l’autor i l’obra: Miquel Batalla, “Josep Romeu i Figueras” a LletrA, la literatura catalana a Internet (UOC)
Imatge de Josep Romeu i Figueras
Quina altra obra suggeriríeu per fer  un itinerari per l’Anoia?
 

divendres, 1 d’abril del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Cerdanya.

 
La Cerdanya a través de La Reineta del Cadí de Martí Genís i Aguilar.
A finals del segle XlX en Joanet Aransa treballa de dependent a Barcelona. Aprofita les vacances per desplaçar-se a la Cerdanya, la comarca nadiua, amb la intenció de casar-se amb la Roseta del Castell, sa cosina, una rica pubilla de Bellver. El retorn a la casa pairal prop de Martinet així com la contemplació dels bells paratges de la contrada revifen el seu record envers la Marianna, la reineta del Cadí, l’amor ideal de l’adolescència. Ella fou educada a França on estudià botànica i s’afeccionà més endavant a la lectura dels autors clàssics llatins. Bella, independent, experta amazona i amb un cor generós desperta l’estima de tots els cerdans. El retrobament d’ambdós, després de cinc anys sense veure’s, empeny el protagonista a resoldre el dilema entre el somni del passat i la realitat del present. Novel·la romàntica amarada de lirisme.
Martí Genís  y Aguilar, La Reyneta del Cadí: novel·la de costums. Barcelona: La Ilustració Catalana, 1892. 167 p.
Informació complementària a Maria-Mercè Miró, “En el centenari d’una novel·la genissiana: “La reineta del Cadí” (Una lectura)”, Ausa, v. XV, 1992, n. 128-129,  p. 105-110.
A continuació vídeo dirigit per Mr Telejim, Martinet de Cerdanya 2014.

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per la Cerdanya?

divendres, 25 de març del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Llobregat

 
El Baix Llobregat a través d’ El rellotge del pont d’Esplugues d’Ignasi Riera
Esplugues de Llobregat és l’escenari principal d’aquesta novel·la que transcorre des de 1976 fins a 1982. La Rafaela, la narradora-protagonista, ens explica en primera persona fragments de la seva vida. Mestra de català d’adults coneix l’Arcàdia, la seva veïna d’origen andalús, que assisteix a les seves classes. Estableix unes relacions complexes amb els altres membres de la família nouvinguda. Més endavant, es lliura del tot al ‘Partit’ amb el seu tarannà teixit de dogmatisme i rigidesa ideològica. Afronta tota mena de tripijocs tèrbols d’alguns companys de militància i obté l’escó de diputada a Madrid l’any 1978. El seu compromís posterior amb el moviment feminista capgira els seus esquemes que havia bastit envers l’amor i els sentiments amb l’aflorament de les contradiccions i frustracions personals que  l’abocaran a un tràgic desenllaç. Novel·la amb una fina ironia que mostra el desencís d’algunes lluites polítiques.
Ignasi Riera, El rellotge del pont d’Esplugues. Barcelona: Planeta, 1984. 165 p. (Ramon Llull. Novel·la ; 15). Premi Ramon Llull 1984.
Informació complementària sobre l’autor i l’obra a: “Biografia: Ignasi Riera i Gassiot”, Escriptors en Llengua Catalana.
A continuació vídeo “Ignasi Riera ens explica un conte cada setmana”, 2009

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari pel Baix Llobregat?

divendres, 18 de març del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Garraf


El Garraf a través d’ El pati blau de Santiago Rusiñol.
L’acció d’aquest drama, format per dos actes, transcorre a principis del segle passat a Sitges. Al mes de maig Jacint, un jove pintor, se sent captivat per la lluminositat del pati blau d’una casa senzilla d’aquesta vila. Demana poder pintar-lo als seus estadants. S’adona que les flors que l’ornen estan pansides com l’Anna-Rosa, una noia tísica de disset anys, que està enllitada al primer pis de l’habitage. L’artista, de mica en mica, va sentint una forta atracció envers la jove malalta. Un amor correspost, impossible i ideal el resultat del qual serà el retrat de la protagonista que incorporarà al quadre. La sensibilitat i delicadesa de la relació contrasta amb l’aparició a l’obra d’en José, ‘el parent americano’ que féu fortuna a les Amèriques, el qual s’aprofita dels problemes econòmics de la Maria, la mare de l’Anna-Rosa. Un reflex de l’antítesi entre l’espiritualitat de l’artista i el materialisme de la societat.
Santiago Rusiñol, El pati blau: idil·li romàntic en dos actes. Barcelona: L’Avenç, 1903. 179 p.
Més informació sobre l’autor i l’obra: Margarida Casacuberta, “Santiago Rusiñol” a LletrA, la literatura catalana a Internet. (UOC)
A continuació vídeo de Joan Úbeda, Santiago Rusiñol, motor del modernisme a El meu avi. Televisió de Catalunya, 2002.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari pel Garraf?

divendres, 11 de març del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Pla de l'Estany

 
El Pla de l’Estany a través d’Ulls d’aigua de Josep Navarro Santaeulàlia.
La Laia Palau, una jove professora de la Universitat de Barcelona, es trasllada a Banyoles a les acaballes del segle passat per tal d’enllestir la tesi doctoral sobre Salvador Yvars. Aquest novel·lista, l’obra del qual sempre l’havia fascinat, morí ofegat una nit d’estiu de fa tres anys a l’estany. Instal·lada en un apartament a primera línia del llac, comença a plantejar-se tot un seguit d’interrogants sobre el traspàs de l’escriptor. Va explorant les relacions que ell establí en aquest municipi: el pintor Andreu Duque, l’exmuller Louise, l’africà Banú i els seus dos fills, i la prostituta Erika. La recerca la transporta a esbrinar la veritat dels fets ocorreguts en el passat a Les Heures, la casa de l’autor situada prop de l’aigua així com la descoberta de la seva tèrbola personalitat. Obra ben escrita amb elements de la novel·la negra que planteja el contrast entre la bellesa de l’obra literària i el
tarannà del seu creador.

J.N. Santaeulàlia, Ulls d’aigua. Barcelona: Columna, 2002. 248 p. (Col·lecció Clàssica; 523). Premi Columna 2002.
Informació complementària sobre cinc novel·les ambientades a Banyoles a: Jordi Galofré, “Banyoles a la novel·la catalana contemporània”,
Revista de Girona, 2013, núm 281, p 58-59.
A continuació filmació on Josep Navarro Santaeulàlia conversa amb Matthew Tree per al programa Les converses de l’Esguard. El Punt Avui Televisió, 2015.

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari pel Pla de l’Estany?

divendres, 4 de març del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Vallès Occidental


El Vallès Occidental a través de Saló de tardor de Pere Quart.
Joan Oliver, escriptor nascut a Sabadell, i conegut en el camp de la poesia amb el pseudònim de Pere Quart, fou un autor compromès amb el Govern de la Generalitat republicana a través de la Conselleria de Cultura. Les mesures repressives exercides sobre Catalunya pel general Franco l’any 1939 l’obligaren a exiliar-se a França i, més tard, a Xile on escriví i publicà el 1947 aquest poemari. El jo poètic s’endinsa envers aquesta experiència dolorosa en els versos que ocupen les seccions lV, V i l’epíleg: el viatge a bord del “Florida” que el separa del país que estima i el duu cap a l’anorreament, la desfeta de Catalunya, la soledat i la nostàlgia de la terra... I un bri d’esperança pel redreçament del país en el demà teixit de somni, d’enyor i de paraules per tal de sobreviure. Poemes elegíacs d’una veu intensa i potent.

Pere Quart, Saló de tardor. Santiago de Xile: El Pi de les Tres Branques, 1947. 116 p. (El Pi de les Tres Branques (Santiago, Xile); 1)
Informació complementària sobre l’autor i l’obra a: Antoni Dalmases, “Pere Quart, poeta en terra de naufragis”. Ausa, 2000, Vol. 19  n. 144, p. 5-18.

A continuació fragment de la pel·lícula de Pere Portabella on Pere Quart recita “Corrandes d’exili” al festival de Poesia celebrat al Price de Barcelona el 25 de maig de 1970.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Vallès Occidental?

divendres, 26 de febrer del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Camp

 
El Baix Camp a través de Les Històries naturals de Joan Perucho
Antoni de Montpalau, un jove científic barceloní, culte, refinat i liberal, emprén un viatge al segle XlX a Pratdip per capturar un vampir. Es tracta d’Onofre de Dip, antic cavaller de Jaume l i senyor d’aquesta contrada, que s’enamorà de la duquessa magiar Meczyr la qual li inoculà aquesta condició. Convertit ara en el guerriller Mussol, ataca Ramon Cabrera, capitost de les forces carlines al final de la primera guerra (1840) per tal d’usurpar-li el poder. Montpalau en aquest llarg periple (Pratdip, Gandesa, Berga, Morella...) a la recerca del ‘No-Mort’ viurà experiències insòlites: la crueltat del conflicte bèl·lic entre liberals i carlins, l’amor, el servei desinteressat envers els altres, i episodis inexplicables (ombres estranyes, el país de les puces enormes letals, bolets gegants...) que qüestionaran la seva concepció racionalista del món i l’humanitzaran. Novel·la amb elements fantàstics i meravellosos, una abundor de citacions erudites i grans dosis d’humor.
Joan Perucho, Les Històries naturals. Barcelona: Destino, 1960. 220 p. (El Dofí-Destino).
Informació complementària sobre la novel·la a: Julià Guillamon, “
Les Històries naturals: fantasia i política”, dins Joan Perucho, Les Històries naturals. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 9-37.
A continuació reportatge filmat “Joan Perucho segons Julià Guillamon” a TV3-Tria 33, 2015

Quina altra obra recomanaríeu per fer un itinerari pel Baix Camp?

divendres, 19 de febrer del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Moianès.


El Moianès a través de Com un foc invisible... Antologia poètica de Màrius Torres.
El metge i poeta lleidatà Màrius Torres sojornà al sanatori de Puig d’Olena quan tenia vint-i-cinc anys a causa d’una tuberculosi pulmonar des del desembre de 1935 fins a la seva mort al 1942. Durant aquests set anys d’aïllament forçós en què hi féu estada escriví el gruix més important de la seva obra poètica formada per més d’un centenar de poemes vint-i-sis dels quals els podem llegir en aquesta acurada antologia. L’enfrontament amb la mort i el desig de sobreviure, la soledat, la natura i el pas del temps a través del cicle de les estacions, l’amistat i l’amor, la guerra civil, el món de les Arts (la Música i la Literatura) i una profunda espiritualitat constitueixen el nucli temàtic d’aquesta selecció. El jo líric amb un to intimista ens comunica un ventall de sensacions i emocions a través de variades formes estròfiques amb imatges suggerents i singulars amarades de bellesa.
 
Màrius Torres, Com un foc invisible... Antologia poètica. Barcelona: Educaula, 2009. 141 p. (Educació 62 ; 50).
Informació ampliada sobre Màrius Torres i la seva obra a: Margarida Prats Ripoll, “Màrius Torres: la poesia com a destí (Notes sobre la formació del poeta líric)”. Llengua i Literatura, 1994, n. 6, p. 90-132.
A continuació filmació que reprodueix Cançó a Mahalta. Poema de Màrius Torres musicat per Lluís Llach. Realització Francina Gili, 2011.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Moianès?

divendres, 12 de febrer del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui La Selva.

La Selva a través de Marines i boscatges de Joaquim Ruyra.
Aplec de quinze narracions onze de les quals estan ambientades a Blanes i la seva costa, i les quatre restants a la boscúria de les muntanyes de la Selva a la dècada dels anys vuitanta del segle XlX. A Marines el mar és l’espai en què es mouen els personatges, l’estat del qual influeix en les seves vides. L’aspecte encalmat i plàcid desvetlla el desig del narrador i altres vailets a fer rodó de l’escola gaudint de la llibertat amb els pescadors a “Una tarda per mar. Els meteors esglaien la població que temen que els set llaguts de sardinals no arribin a bon port a “Mànigues marines”. La tempesta i la lluita heroica dels mariners a bord per tal de salvar-se a “El rem de trenta-quatre”. A Boscatges, l’escriptor inclou el misteriós, el fantàstic que materialitza les il·lusions i les pors dels protagonistes Relats intensos amb minucioses descripcions realitzades amb un extraordinari domini del llenguatge.
Joaquim Ruyra, Marines i boscatjes: aplech de narracions. Barcelona: Joventut, 1903. 345 p. (Biblioteca Joventut)
Informació complementària sobre l’obra a Toni Sala, “Lectura de Ruyra”, dins  Joaquim Ruyra, Narracions. Barcelona: Ed. 62, (Labutxaca. Narrativa), 2011.
A continuació única filmació on apareix Joaquim Ruyra rodada en motiu de la primera vegada que es va dur al Vilar el rem de 34: Blanes, 27 de febrer 1934: Pel·lícula amb Joaquim Ruyra. Televisioblanes, 2015.

Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge per la comarca de la Selva?

divendres, 5 de febrer del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Segrià.

El Segrià a través de La pell de la frontera de Francesc Serés.
La immigració africana i de l’Europa de l’est en l’àmbit territorial del Segrià i la Franja és la protagonista principal d’aquests catorze episodis que transcorren entre els anys 2003 i 2013. Històries diverses i complexes de persones senzilles que han vingut a treballar que malviuen a la intempèrie, voltats de filferros, matalassos per terra, parets caigudes enmig de plàstics que reflecteixen la inseguretat d’aquest col·lectiu. L’autor reflexiona dient-nos que la distància entre ells i nosaltres arran de la crisi econòmica és mínima Demà podem ser nosaltres. Obra testimonial al llindar entre la narració i el periodisme en què Francesc Serés intenta amb claredat, sensibilitat i sense sentimentalisme de cap mena entendre la història dels altres i la pròpia en l’indret on va néixer i créixer: un paisatge totalment transformat.
Francesc Serés, La pell de la frontera. Barcelona: Quaderns Crema, 2014. 309 p. (D’un dia a l’altre; 42). Premi Crítica Serra d’Or de narració 2015.
Informació complementària sobre la novel·la a: ”La clamor de Francesc Serés: de pells, de fronteres... “ dins Biblioteca Joan Triadú, 2015.
A continuació vídeo on Francesc Serés presentaLa pell de la frontera’, Núvol el digital de cultura, 2014.
 
 

Quina altra obra triaríeu per fer el viatge pel Segrià?

divendres, 29 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui L'Urgell

L’Urgell a través del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

A Benaura, una ciutat imaginària inspirada en Tàrrega, hi viuen l’Alba, una noia de catorze anys, i en Dídac un nen negre d’onze, als anys setanta del segle passat. El noi és colpejat i llançat a un llac per un dels companys de l’escola a causa del color de la pell fet que motiva la intervenció de la seva amiga per tal de salvar-lo. Un atac d’éssers provinents d’un altre planeta amb platets voladors provoquen un gran cataclisme que anorrea tots els mamífers de la Terra a excepció dels qui es trobaven sota l’aigua. Durant quatre anys ells s’han d’enfrontar a tota mena de dificultats per sobreviure en un món enrunat i despoblat. La novel·la planteja el tema del segon origen de la civilització a través de cinc capítols anomenats “Quaderns” les anotacions dels quals arriben a la humanitat de l’any 6000. Una de les primeres novel·les de ciència-ficció d’un dels escriptors més creatius i prolífics de les lletres catalanes que conreà tots els gèneres. 
Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974. 183 p. (El Trapezi; 24).
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a: Xavier Serrahima, “Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo, 40 anys d’èxit”, Suplement de Cultura d’ El Punt Avui, 4-X-2015, p.1-3 A continuació Mecanoscrit del segon origen (1) basat en la novel·la de Manuel de Pedrolo  Adaptació televisiva dirigida per Ricard Reguant, 1984.
 
Quina altra obra suggeriríeu per fer un viatge a l’Alt Urgell?

divendres, 22 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Ripollès


El Ripollès a través d’Esborraràs les teves petjades de Xevi Sala.

Patrice Dumorell, un terrorista, surt de la presó al cap de vint-i-cinc anys i es refugia a Tordina, un poble imaginari del Ripollès, l’hivern de 2014. Lloga una casa amb aquest pseudònim i, de mica en mica, va intentant refer la seva vida des de l’anonimitat. Es fa passar per pintor de paisatges a l’estil de l’escola d’Olot, es relaciona amb en Celso, el pastor de Molló, sent atracció per la Naia, la mestra del poble, va de cacera amb en Telm Llovet...Però un viver de tensions entre un empresari sense escrúpols de la comarca i el seu subordinat  amb els habitants de Tordina arrossega el protagonista a una altra classe de violència. Novel·la ben escrita que ens convida a reflexionar sobre el dret de l’ésser humà a reconstruir la seva identitat si planta cara a les seves pors.
Xevi Sala, Esborraràs les teves petjades. Barcelona: Proa, 2014. 213 p. (A tot vent; 620). Premi Roc Boronat 2014.
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a l’ “Entrevista a Xevi Sala, escriptor i director adjunt del Punt Avui”, dins del programa “Girona ara” del dia 11-03-2014 (92.7 FM)
A continuació vídeo sobre El Ripollès dirigit per Xavier Méndez, 2014

Quina altra obra literària proposaríeu per fer un itinerari pel Ripollès?

divendres, 15 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Vallès Oriental

El Vallès Oriental a través d’Els sots feréstecs de Raimon Casellas.
A començaments del segle passat, mossèn Llàtzer, un capellà provinent de la ciutat, va ser desterrat a la parròquia de Sant Pau de Montmany a causa del seu interès per recuperar un filòsof heterodox de l’església. Feia temps que a Montmany estaven sense rector. Reconstrueix amb entusiasme l’edifici religiós malmès. Intenta tot seguit alliberar els veïns pagesos de la contrada de la seva passivitat i ignorància amb una actitud vital i enèrgica per tal d’elevar-los espiritualment. La seva actitud reformadora i incansable topa amb l’hostilitat dels habitants que segueixen els dictats d’una tradició i rutines mai qüestionades. Reaccionen amb l’engany, la burla, l’escarni abocant-lo a un tràgic final amb un efecte impactant al lector. Novel·la inspirada en un cas real. Un relat intens, simbòlic i suggerent.

Raymon Casellas, Els Sots feréstechs, Barcelona: Llibreria de Francisco Puig, 1901. 300p. (Tobella & Costa).
Iformació complementària a Eva Bosch, “Els sots feréstecs de Raimon Casellas, ara en anglès”, Núvol: el digital de cultura. Punt de llibre, 12 de gener 2016.
A continuació vídeo realitzat per Eva Bosch que reprodueix la lectura del capítol ll de la novel·la a càrrec de Mercè Masnou, 2014.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un viatge pel Vallès Oriental?

divendres, 8 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Priorat


El Priorat a través de Les dones de la Principal de Lluís Llach.
L’acció de la novel·la està emmarcada a l’Abadia, creació literària del Priorat. Al cor de la comarca vitivinícula hi trobem Pous, un poble imaginari, on destaca el gran mas “La Principal”. Ha estat regentat des de finals del segle XlX fins als nostres dies per una nissaga femenina (àvia, mare i filla) amb poder econòmic que ha aconseguit amb la seva empenta fer prosperar les vinyes i assegurar el negoci del vi. Només un secret ha enterbolit les seves vides. Es tracta del crim esfereïdor del capatàs comès al casal el 18 de juliol de 1936. La reobertura del cas a càrrec del comissari Recader transporta el lector cap a una trama detectivesca amb la introducció de personatges secundaris de gran relleu. L’interès de l’obra rau en el fet de saber harmonitzar la història potent de la saga familiar, els elements procedents de la novel·la negra i la inserció de contes i llegendes. Un trencaclosques ben escrit i ben travat.
Lluís Llach, Les dones de la Principal. Barcelona: Empúries, 2014. 393 p. (Narrativa; 468).
Informació ampliada sobre l’obra a: Teresa Costa-Gramunt, “El poder del mite”, Núvol, el digital de cultura, 2014.
A continuació entrevista filmada a Lluís Llach per Les dones de la Principal a càrrec de l’Editorial Empúries, 2014.
Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari pel Priorat?

divendres, 1 de gener del 2016

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui Osona.

Osona a través de Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor.
Comarquinal (topònim fictici inspirat en Vic) és el nom de l’escenari de la novel·la que transcorre als anys trenta del segle passat. La Laura, una jove barcelonina atractiva i inexperta hi arriba il·lusionada al cap de tres mesos del seu casori amb el seu home Tomàs Muntanyola, l’hereu d’una antiga família. Ben aviat, la seva sensibilitat exquisida i la concepció idealitzada de l’amor topen amb la duresa del nucli familiar i la mediocritat dels personatges de la burgesia local. Una societat hipòcrita basada en els diners, la falsa religiositat i la tafaneria que la rebutja i la margina. La protagonista, després de dos anys de experiències doloroses en aquest món clos i hostil, es rebel·la i retorna als orígens. Una obra ben estructurada que pretén reflectir el contrast de dues concepcions de vida diferents entre la petita ciutat i la urbs amb l´ús del simbolisme.

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Badalona: Proa, 1931. 258 p. (A tot vent; 33. Sèrie catalana). Premi Joan Crexells, 1930.
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la: Enric Martín, Guia de lectura Laura a la ciutat dels sants’ de Miquel Llor, [Barcelona]: Cruïlla, 2011, 23. Cruïlla aquí.
A continuació filmació de la versió teatral de la novel·la dirigida per Jordi Pons-Ribot i representada per la companyia arenyenca Fènix Teatre, 2012.
Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge literari per la comarca d’Osona?